El PI (Proposta per les Illes) ha crescut a Eivissa després que aquesta setmana el grup polític Más Eivissa s’hagi incorporat al projecte regionalista. El president balear del PI, Antoni Amengual, s'ha mostrat satisfet: «el partit creix amb l'objectiu de donar veu a les reivindicacions de la gent». A parer d’Amengual es tracta d'una «injecció important» per al projecte de consolidació a Eivissa i no descarta més adhesions. Un projecte que té per objectiu, a efectes de les illes menors, que «eivissencs i menorquins deixin de sofrir el greuge de la doble insularitat i la gent de Formentera, la triple». asseverà. En aquest sentit el president del PI afirmà que és imprescindible acabar amb «l'escassa» connectivitat aèria i marítima que pateixen les illes, excepció feta de Mallorca.
La presència de la formació regionalista a Eivissa ha estat una constant frustració per a la direcció balear. Les esperances de la direcció balear del PI dipositades en la Pitiüsa major eren molt altes, tant el 2015 com – menys – el 2019. Tanmateix, el fracàs ha estat la constant. Així les coses, la formació regionalista no s’ha acabat de consolidar. Els canvis han estat continus i no s'ha pogut estabilitzar. De tal manera que li ha resultat molt difícil, per no dir impossible, afrontar els processos electorals amb garanties.
La gran esperança del PI a Eivissa foren les eleccions autonòmiques de 2015. Aleshores els seus dirigents baleàrics confiaven als periodistes que tenien «quasi la certesa» d’assolir un escó al Parlament per l’illa. Havien aconseguit que una figura popular acceptés ser cap de llista. Es tractava de Carmen Tur, una dona de 74 anys que liderava el Moviment Pitiús Pro Radioteràpia -que exigia aquest servei a Eivissa i que els malalts no s’haguessin de desplaçar a Palma - , al front del qual s’havia fet molt popular. De caràcter obert, simpàtica i de conviccions fortes atorgava serioses possibilitats al PI. Acabà així el seu discurs en el primer acte electoral: «Si vaig al Parlament no us defraudaré; si no hi vaig, doncs vosaltres us ho perdreu», entre els massius i entusiastes aplaudiments. Aleshores es donava per fet, d’acord amb l’evolució electoral a l’illa, que assolint poc més del 5% dels vots -que és el tall per entrar en el repartiment d’escons - es tenia assegurat l’escó. I el PI amb Carmen Tur al capdavant donava per fet que superaria el tall. En efecte, el superà. Va obtenir un excel.lent resultat, 2.452 sufragis que representaven el 5,7%. Però no tingué escó. En aquesta ocasió el cost en vots de l’últim escó va ser superior al que havia estat habitualment i a pesar que el PI superava el tall es quedà sense representació. El cop fou molt dur. Quatre anys més tard ho tornà intentar, però a pesar que a Palma la direcció deia que «confiava» amb l’escó eivissenc, la veritat és que les opcions eren molt menors a les de quatre anys abans. El resultat va confirmar la baixada: 1.929 vots, un 4,2%, molt per sota del mínim per assolir un escó.
Ara, amb l’entrada del petit grup -amb el peculiar nom de Más Eivissa, en castellà i català –el PI fa un moviment estratègic amb l’objecte de consolidar el projecte regionalista a Eivissa i alhora forjar un trampolí electoral cap a 2023.
Más Eivissa va ser creada l’any 2013 per part d’un grapat d’ex militants del PSOE al capdavant dels quals hi havia Antonio Roldán Tenllado. L’any anterior la situació en el si del Partit Socialista a l’illa era de màxima tensió entre dos grups enfrontats pel control intern, en una crisi que, d’una manera o d’una altra, es venia arrossegant de temps enrere. A una banda hi havia l’oficialitat, amb Xicu Tarres al capdavant, i a l’altra els crítics, entre els que destacava el citat Antonio Roldán. Aquest i els seus companys acusaren els dirigents d’haver guanyat el congrés anterior gràcies a haver afiliat de forma incorrecta a 35 persones de la seva corda. La reacció de l’oficialitat fou iniciar un procés d’expulsió que finalment es concretà amb la baixa forçosa de Roldán i companyia.
El mes de maig de 2013 Roldán presentà en públic Más Eivissa com a una nova formació «progressista» que aspirava a «seguir fent feina per la nostra illa perquè allà on estàvem no ens deixaven fer-ne». Altres promotors del partit foren Braulio Díaz, Javie Pina, Joan Ramón Marí... La primera concurrència a unes eleccions va ser el 2015 a les locals, fent coalició amb un altre petit grup anomenat Corsaris Democràtics. L’oferta electoral es presentà als tots els ajuntaments, Consell Insular i Parlament. Els resultats foren un fracàs, aconseguint només un escó al consistori de Sant Joan. Al cap de quatre anys es reformulà la presència electoral sota el nom de Proposta per Eivissa -després de coalitzar-se amb el PI-, i altre pic, si bé els resultats en vots milloraren l’escassa representació anterior, no superà l’àmbit municipal.