“Manifest per la llibertat de Jordi Cuixart i Jordi Sànchez i la defensa de l’exercici dels drets fonamentals”. Sota aquest títol, distints grups amb representació al Congrés han demanat l’alliberament dels dos activistes empresonats des del 16 d’octubre de 2017 i condemnats per sedició des del 14 d’octubre de 2019. El manifest se centra només en els Jordis, tal com ha vingut fent Amnistia Internacional en els seus darrers informes. Cal recordar que l'ONG se centra en demanar la llibertat dels dos activistes perquè van ser encarcerats per liderar manifestacions pacífiques -com a líders d'Òmnium Cultural i de l'Assemblea Nacional Catalana- i no formaven part del Govern català ni de cap institució pública.
Entre altres coses, perquè el fet que el manifest s’ajustara a les demandes fetes per Amnistia Internacional podia fer sumar, també, el suport d’altres grups polítics que sovint es mostren escèptics a l’hora de donar suport a iniciatives com aquesta. Així, el manifest per la llibertat dels Jordis ha pogut comptar amb el suport del Bloc Nacionalista Valencià, Més País, Unides Podem o el Partit Nacionalista Basc, que no sempre s’han afegit a aquesta mena de manifestos. Amb ells, el text també el signen Esquerra Republicana, EH Bildu, Bloque Nacionalista Galego, Junts per Catalunya i la CUP. La formació anticapitalista ha estat, de fet, la promotora d’aquesta iniciativa. La gran absència és la de Compromís, coalició que acull el Bloc Nacionalista Valencià.
El manifest
Al document, els signants protesten pel fet que la condemna del Tribunal Suprem contra Sànchez i Cuixart esmentava el seu paper “decisiu” en “la sedició orquestrada pel Govern”, i s’empara en el fet que l’ONG Amnistia Internacional “va reclamar la llibertat dels líders independentistes, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, després de conèixer la seva sentència”. Al manifest, a més, es destaca el perill que suposa aquesta sentència per al dret a la protesta a l’Estat espanyol, i cita una frase de l’informe d’Amnistia Internacional, que considera que l’aplicació de la sedició suposa “una restricció desproporcionada dels seus drets a la llibertat d’expressió i reunió pacífica”, i que “no compleix amb els requisits dels instruments internacionals de drets humans”.
El document conclou amb l’expressió de “la profunda solidaritat amb Jordi Sànchez i Jordi Cuixart i amb les seves famílies” per part dels partits signants, així com mostra també “el rebuig a una sentència injusta que genera un precedent nefast”. Els grups, a més, “consideren” que el govern espanyol “ha d’abordar la posada en marxa de mecanismes jurídics, en l’àmbit de les seves competències, com ara impulsar al Congrés dels Diputats una reforma del Codi Penal”, tal com assenyala també Amnistia Internacional. Per últim, el manifest també exigeix al Ministeri d'Interior "facilitar que tots els presos en situació de semillibertat puguin gaudir de permisos per a sortir de la presó i romandre confinats en els seus domicilis sense haver de tornar a la presó mentre duri la crisi sanitària pel coronavirus, amb l'objectiu de preservar la salut de la resta d'interns i evitar els contagis". Una solució avalada per l'ONU i a la qual el Tribunal Supremva reaccionar amenaçant els funcionaris, les juntes directives de les presons catalanes i el Departament de Justícia amb una acusació de prevaricació si prenien aquesta mesura amb els presos polítics catalans.
L’absència de Compromís
Malgrat la cura dels impulsors del manifest per limitar-lo a demanar la llibertat dels Jordis -tal com ha fet Amnistia Internacional- i no incloure la resta dels presos polítics catalans per tal de sumar el suport de tots els partits polítics possibles, Compromís ha evitar posar el segell de la coalició en el document. Sí que ho ha fet el Bloc, un dels partits de la coalició que encapçala Mónica Oltra. La vicepresidenta de la Generalitat Valenciana lidera, al seu torn, Iniciativa del Poble Valencià, l’altre gran partit de la coalició amb el qual caldria haver comptat per posar la signatura de Compromís en el manifest. Val a dir que l’únic diputat de Compromís al Congrés, Joan Baldoví, forma part del Bloc Nacionalista Valencià, que sí que s’hi ha afegit.
Curiosament, Compromís s’ha abstingut de donar suport al document quan sí que ho han fet antics i recents socis seus electorals, com ho són Unides Podem -Podem va concórrer amb Compromís el 2016 a les eleccions espanyoles, una coalició que va promoure, sobretot, Mónica Oltra i que avalaria la militància- i Més País, el partit liderat per Íñigo Errejón, que va concórrer amb Compromís en les darreres eleccions generals celebrades el 10 de novembre de 2020.
En anteriors ocasions, i a través de Mónica Oltra, Compromís ha criticat obertament alguns polítics catalans que pateixen una situació repressiva. Va ser el cas del retret contra el president a l’exili Carles Puigdemont, a qui va acusar “d’anar pel món fent-se menjarots” en una entrevista concedida a eldiario.es.
Amb el manifest impulsat al Congrés dels Diputats, Compromís, ha evitat novament donar suport a dues de les moltes persones que han patit decisions judicials pel referèndum de l’1 d’octubre. Decisions que han qüestionat ONGs com ara Amnistia Internacional i, fins i tot, tribunals europeus que fins ara s'han negat a extradir els exiliats, malgrat els nombrosos intents de la justícia espanyola.