"De moment, ahir va passar molta gent que es mirava els productes que teníem a l'aparador, però vam tenir molt poques vendes. La gent està sent molt cauta". Susana té una sabateria a un carrer cèntric de Castelló, on hi ha les principals vies comercials d'aquesta ciutat. El seu establiment està especialitzat en sabates per a la xicalla, un producte de primera necessitat, perquè el creixement de les criatures no entén de confinaments. "Veurem com és el segon dia!", diu mentre apuja la persiana i es prepara per tornar a desinfectar les butaques on seuen les criatures per emprovar-los les sabates per a la temporada d'estiu.
Com ella, milers d'establiments de menys de 400 metres quadrats van tornar a apujar la persiana aquest dilluns passat després que divendres tot el País Valencià i bona part de Catalunya passaren a la fase 1 en el procés de desescalada. Segons la Conselleria d'Empresa, al Principat el 80% dels establiments van obrir les portes. Al País Valencià, segons Confecomerç, la patronal del comerç, la pràctica totalitat dels comerços dels nuclis urbans van estrenar l'era post-covid-19.
Molts porten setmanes preparant-se per a una reobertura inèdita, amb mesures de protecció que els han obligat a fer inversions a correcuita, un problema més a afegir a les pèrdues ocasionades pel tancament de dos mesos. Diumenge, la notícia que el govern sí permetria fer rebaixes en el comerç presencial (primer, l'executiu de Pedro Sánchez s'hi va negar, adduint que d'aquesta manera es previndrien les aglomeracions) fa provocar cert alleugeriment en un sector que tant a Catalunya com al País Valencià representa al voltant del 13% del PIB i on abunden autònoms i microempreses. Dilluns, entre el sector hi havia una combinació d'eufòria -pel simple fet de poder tornar a apujar la persiana- i cautela -per la por de poder superar les adversitats-. A hores d'ara hi ha una demanda embassada que, tot indica, podria animar aquests primers dies de reobertura.
"Sempre que hi ha una crisi, hi ha una part, la més feble, que no la supera. Són les botigues que tenen deutes, poca capitalització... I també és possible que precipite el tancament d'aquells que estaven a punt de jubilar-se. Hi ha qui ja no obrirà", lamenta Àlex Goñi, representant de PIMEComerç, per qui aquesta és una crisi diferent de la de 2009 però pot tenir conseqüències fins i tot més perjudicials. "La del 2009 va ser una crisi nua i crua, que va durar cinc anys. Açò, de moment, ha estat una cosa que no havíem vist mai: dos mesos de tancament estricte. Ara resta per veure quines són les conseqüències a mitjà i llarg termini per al mercat de treball i, per tant, també per al consum de les famílies", exposa Goñi. Diversos factors juguen en contra de la reactivació. El primer i més evident és l'increment de l'atur i els expedients de regulació temporal de l'ocupació i la consegüent reducció del poder de compra d'una franja important de la població. El segon és l'empitjorament del clima de confiança de la població, que en general provoca l'endarreriment de la compra i una major propensió a l'estalvi.
A tots aquests factors cal sumar les plataformes de compra digital, que han trobat en la irrupció de la pandèmia l'escletxa perfecta per obrir-se camí i aprofundir, encara més, en la seua posició d'avantatge. La impossibilitat de moure'ns de casa des del 16 de març ha provocat un increment molt acusat del comerç electrònic durant dos mesos. Per a les plataformes de compra digital ha sigut com una mena de Black Friday prolongat en el temps. Durant els mesos de confinament les compres per internet es van disparar un 82% a Europa. Els ryders amunt i avall pels carrers de les nostres ciutats carregant paquets de tota mida eren la part visible d'un negoci milionari. Les cadenes logístiques, de fet, es van tensionar fins el punt d'estar a punt del col·lapse.
Segons la consultora Netquest, durant el mes de març el boom es va donar en el segment dels supermercats i farmàcia, és a dir, dels productes de primera necessitat, per a continuació ampliar a tot el ventall de productes, a mesura que s'aprovaven pròrrogues de l'estat d'alarma: equipament per fer esport en casa, tèxtil, tecnologia, complements de la llar... Es a dir, tot allò que no es podia trobar en els establiments catalogats com de primera necessitat. "La situació que vivim amb la Covid-19 sens dubte marcarà un abans i un després" per al comerç electrònic, assegura Neus Soler, que és professora d'Estudis d'Economia i Empresa de la UOC, a més d'investigadora interdisciplinària sobre les TIC. "El confinament ha fet que el segment de la població que menys comprava per Internet, ara sigui el que possiblement més necessiti fer-ho, i això els ha obligat a "aprendre" a comprar per Internet. Això és rellevant perquè a les persones grans el comerç en línia els generava inseguretat i desconfiança. Tot plegat significa que molt probablement aquesta gent continuarà comprant per Internet quan la situació excepcional que estem vivint, passi, perquè ara ja ha perdut la por a fer-ho i n'ha pogut comprovar la comoditat".
No s'ha de perdre de vista que l'e-commerce ha experimentat un increment exponencial els darrers anys. El primer trimestre de 2019 va moure 10,9 milions d'euros, segons la Comissió Nacional de Mercats i Competència. Això representa un creixement de més del 22% respecte de 2018. Amb tot, a l'Estat espanyol l'índex de penetració del comerç electrònic encara és baix en comparació als països del nord d'Europa. La forma de pagament i els terminis d'entrega continuen generant reticències entre determinats segments de població. L'informe europeu sobre comerç electrònic de 2019 indicava que el 29% dels espanyols prefereix veure i tocar el producte abans de comprar-lo. Tanmateix, el fet que durant la pandèmia només es tinguera accés a la majoria de productes a través de les plataformes de compra digital pot haver estat l'esperó perquè moltes persones que fins ara n'eren renuents, s'incorporen a aquesta modalitat amb més assiduïtat. Tot indica que en la nova normalitat, i amb la necessitat de mantenir la distància social, seran moltes més les persones que substituiran l'aparador per la pantalla.
Entre les grans beneficiades per aquesta situació figura Amazon. El gegant de la fletxa i el somriure ha fet l'agost amb la pandèmia. Entre març i maig la multinacional va haver de contractar 175.000 treballadors (1.500 dels quals en les seues plantes a Espanya) per tal de fer front al creixement de la demanda. Les seues plantes de distribució han treballat les 24 hores del dia, no sense crítiques per part dels sindicats per la manca de mesures de protecció per als seus treballadors, especialment a l'inici de la pandèmia als Estats Units. Els ingressos de la companyia de Jeff Bezos durant el primer trimestre de l'any van créixer d'un 26%, fins als 75.452 milions de dòlars, un rècord històric. I no s'ha de passar per alt que en aquest primer trimestre només les dues últimes setmanes de març van ser de confinament. És a dir, que serà en el moment que es fagen públiques les dades del segon trimestre quan de veritat es podrà capir la magnitud del fenomen.
En tot cas, la consultora Comparisun va calcular la setmana passada que Jeff Bezos va pel camí de convertir-se en el primer bilionari del món si la seua fortuna continua creixent al ritme dels darrers anys. El seu trànsit cap aquesta nova categoria tindria lloc l'any 2026, segons aquesta consultora.
"Durant la pandèmia Amazon ens ha fet una competència deslleial -lamenta Àlex Goñi, responsable de PIMEComerç-. Mentre el comerç físic ha hagut de tancar, ells han continuat proveint productes de tota mena, a voltes sense tenir en compte la seguretat dels seus treballadors". Goñi recorda que a França, un tribunal de Nanterre va prohibir a Amazon fer entregues de productes que no foren de primera necessitat, amb l'objectiu de salvaguardar la salut dels seus treballadors i treballadores. Des de Confercomerç recorden que ells també van demanar que Amazon només poguera vendre productes de primera necessitat. "Fa temps que demanem que Amazon pague els seus tributs ací i no a tercers països, com passa a hores d'ara -reivindiquen des de PIMEComerç-. El perjudici que genera és doble: en primer lloc, perquè no paga tots els tributs que li corresponen ací; i perquè provoca una disminució dels guanys al comerç tradicional, amb la qual cosa aquest també paga menys tributs a les arques públiques. Ens ho hem de fer mirar perquè si no fem el negoci del Robert amb les cabres".
"No contemplem una desaparició del comerç tradicional en benefici del comerç electrònic", afirmen amb rotunditat des de Confecomerç, la patronal valenciana del comerç. I recorden: "El comerç de proximitat és el més saludable, el que menys contamina, el que en definitiva més es preocupa per generar riquesa al territori, pensant sempre en el benestar de les persones i en fomentar la qualitat de vida dels ciutadans. Cal posar de rellevància allò local, per fer un consum responsable. Ens cal que el client tinga present on gasta els seus diners i la repercussió que això té per al territori". De fet, conscients de la importància d'afrontar els nous hàbits de compra, Confecomerç treballa de fa temps perquè el comerç tradicional s'hi adapte. "Hem d'avançar en la línia de l'omnicanalitat per complementar el nostre servei tradicional", afirmen. Aquesta patronal ha creat durant la pandèmia un directori digital geolocalitzat, en què s'han introduït els comerços que o bé estaven oberts perquè eren essencials o bé et portaven la comanda a casa. Un experiment que ha posat de manifest "l'interès dels usuaris pel xicotet comerç, abans d´acudir a altres plataformes fonamentalment per la confiança i familiaritat que comporta fer la compra a un establiment prop del domicili".
A PIMEComerç fa més de dos anys que incideixen en la necessitat d'avançar cap a la digitalització dels establiments de comerç tradicional amb l'objectiu de captar nous clients i retenir d'altres. "El comerç electrònic és una realitat que fins ara hi havia comerços que havien eludit, però que ara hauran de considerar, perquè no voldran tornar a patir el perjudici que els causarà no haver-la contemplat abans i, per tant, no estar preparats per afrontar una situació imprevista, com la que estem vivint ara", sentencia la professora de la UOC Neus Soler, qui considera molt positives les iniciatives impulsades des de l'àmbit local per escometre aquesta adaptació.
Un moment inèdit
Amb la competència de les plataformes digitals o sense ella, tothom en el sector reconeix que fan front a un moment inèdit i que, per això, requereixen del suport de l'administració pública. A la inversió realitzada per a l'adaptació a la nova realitat cal sumar també la previsible disminució de les vendes derivada de la incertesa econòmica. "Ens hem sentit abandonats. La Generalitat de Catalunya va habilitar nou milions d'euros en ajudes per al comerç a mitjan abril. Al cap de sis hores es van exhaurir les ajudes. Es van quedar molts curts", lamenta Àlex Goñi, qui no considera que haver de demanar préstecs als bancs siga una opció viable.
"Les ajudes que necessitaran els comerços no són puntuals, sinó que haurien de ser sostingudes en el temps", adverteix Neus Soler. Per la seua banda, Confecomerç ha demanat que els consistoris valencians puguen utilitzar els romanents de superàvit i recursos d´obres que no s´han pogut fer i que tampoc en un futur es faran per a la revitalització de les empreses, donant suport mitjançant línies de subvencions directes als comerços per tal de fomentar el comerç de proximitat.