És possible que la gestió de la Covid-19, tal com s'ha conegut fins ara a l'Estat espanyol, acabi en unes setmanes. Dimecres el Congrés dels Diputats votava una nova pròrroga de l'estat d'alarma que es va iniciar el 14 de març i que s'ha de renovar cada quinze dies. Aquesta vegada, però el Govern PSOE - Podem n'ha salvat la pròrroga pels péls. Fins ara ho havien aconseguit amb el suport de la majoria que els va permetre la investidura. En aquesta ocasió, però, el PNB i Ciutadans han aguantat la vigència de l'estat d'alarma, atès que Esquerra Republicana n'ha votat en contra. Caldrà veure fins quan podrà prorrogar aquest estat el Govern espanyol.
Segons els governs
Les perspectives han fet que molts governs autonòmics estudiïn la manera de mantenir certes mesures de confinament sense els paraigües de l'estat d'alarma, si és que això és possible.
El Govern català pensa que sí que ho és. Així ho han defensat en les darreres hores, per exemple, la portaveu del Govern, Meritxell Budó, i el Vicepresident de la Generalitat, Pere Aragonès. El marge de moviment al qual s'agafen és el que ja contemplaven en les disposicions aprovades el 13 de març, abans que Pedro Sánchez anunciés l'estat d'alarma. En les disposicions publicades als annexos del Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya aquell dia s'hi publicitaven diverses mesures de confinament sustentades en les diverses lleis que regulen la salut pública al Principat i la llei de Protecció Civil de Catalunya.
Aquestes disposicions contemplaven, per exemple, el tancament de diferents establiments d'oci i comercials que no estiguessin dirigits a productes bàsics, el tancament de centres formatius i la limitació de certs serveis públics o la limitació de la capacitat del transport públic. A més a més, clar, del confinament de la Conca d'Òdena. Un mecanisme que des de govern es podria estudiar per decretar la reducció de la mobilitat en diferents zones o entre regions sanitàries, així com decretar horaris de sortir al carrer. Cal recordar, però, que el Conseller d'Interior Miquel Buch va reconèixer dimecres passat que era pràcticament impossible que els Mossos controlessin tota la mobilitat entre regions sanitàries o demarcacions. Són doncs, aquestes eines, les que des de la Generalitat estarien estudiant fer servir en cas que acabés l'estat d'alarma.
Els executius valencià i balear, liderats pels socialistes tots dos, per ara, no s'han pronunciat sobre la qüestió.
Segons els experts
Entre els experts, però, hi ha discrepàncies sobre que sigui possible mantenir mesures de confinament un cop acabat l'estat d'alarma. El Catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de Sevilla Javier Pérez Royo és taxatiu al respecte. Preguntat per EL TEMPS, exposa que "no hi ha mesures" aplicables per fer un confinament sense l'estat d'alarma. Al seu entendre "la Constitució és substancialment resistent a l'excepció. O hi ha vigent la Constitució o ho estan unes normes que s'aproven expressament al Congrés dels Diputats, és a dir, el dret durant la vigència de l'estat d'alarma". Aquest dret excepcional, al seu entendre, només és possible a partir del que consta a l'article 116 de la Constitució espanyola on es regula l'estat d'alarma. "Si no hi ha estat d'alarma, tenim la Constitució. L'article 19 de la constitució parla del dret a circular lliurement i s'activa immediatament". Ell mateix, sobre la possibilitat de regular els horaris o els comerços que estan oberts, detalla que "sense l'estat d'alarma, la llibertat d'empresa en el marc de l'economia de mercat és un dret constitucional que consta a l'article 38". Sí que creu que hi hauria marge, però, per mantenir tota la política relacionada amb els ERTO, fins ara vinculats a l'estat d'alarma. "No necessàriament es requereix un estat d'alarma per imposar-la, perquè és una mesura econòmica i no afecta cap dret fonamental", argumenta Royo.
Pensa distint Xavier Arbós, Catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de Barcelona, que respon a EL TEMPS per explicar que, de partida, a l'hora de prendre mesures de confinament "hi ha els mateixos problemes que poden haver-hi si es fa amb un estat d'alarma que si ho fan les comunitats. La normativa que pot justificar el confinament no es troba exactament ni en l'estat d'alarma ni en la normativa de protecció civil o sanitària". Detalla que l'estat d'alarma regula una restricció de la llibertat de circulació i que, de facto, el que s'ha fet ha estat una suspensió, per tant "no hi ha una mesura expressament adient pel que hem fet, el que no vol dir que no estigui justificat. Està en joc el dret a la vida i per tant hi ha una justificació de fons per prendre aquestes mesures". Arbós posa com a exemple el fet que a Itàlia "no hi ha cap normativa d'estat d'alarma comparable a la d'aquí. S'ho han tret tot del barret. La majoria de juristes ho han entès com una situació d'emergència".
Sobre els marges que hi hauria sense l'estat d'alarma per als governs autonòmics, explica que "si es vol restringir la circulació entre territoris, hi ha marge per fer-ho, però es necessita una ratificació de l'autoritat judicial, com en el cas de la Conca d'Òdena". Sobre si tenen capacitat les comunitats autònomes de fer que tothom a casa, explica que "la legislació sanitària obre la porta a adreçar-ho a zones o persones concretes. Però fer-ho en general és raonable des d'un punt de vista mèdic, però no té empara legal en cap normativa autonòmica ni estatal".
Sembla clar, però, que un cop acabi la situació d'estat d'alarma tot tornaria al punt zero, a la normalitat prèvia al confinament. És per això que Arbós creu que tot hauria d'estar prou coordinat "com perquè el minut després que acabi l'estat d'alarma, entrin en vigor els decrets corresponents a les comunitats autònomes". Per tant, si es torna a aquesta situació anterior al confinament, opta per "funcionar de manera col·laborativa entre totes les instàncies que tenen alguna responsabilitat en això. Com que està en joc el dret a la vida, convé fer el possible per preservar-lo. Quan la crisi hagi passat, tocarà reformar la legislació".
Sense estat d'alarma, la complexitat marcaria les mesures que es puguin prendre en endavant.