-Pensa que Europa, com a concepte lligat a la societat del benestar i al progrés, eixirà reforçada o afeblida d'aquesta crisi?
-Ara mateix, surt afeblida, tot i que “encara queda partit”. Com a europeus, hem patit tres crisis: la de la gran recessió del 2007, la crisi de refugiats del 2015 i ara la crisi derivada de la pandèmia. En les tres, queda ben reflectida la “tragèdia dels béns comuns”: les accions individuals de cada estat van en contra del bé col·lectiu i exhaureixen un recurs comú preciós, afectant a la coordinació i cooperació globals.
Europa podria sortir reforçada si, a més d’apostar per la cooperació global, és capaç de vincular la necessària reactivació econòmica amb els acords del Pacte Verd europeu (Green Deal), que inclouen iniciatives mediambientals i de protecció de la biodiversitat, iniciatives de justícia social (no deixar ningú enrere) i mesures d’optimització digital: el que alguns anomenen un nou “Pla Marshall”.
-Com es pot contenir la deriva autoritària que en alguns països europeus s'està consolidant aprofitant aquesta crisi?
-La manera més efectiva contra populistes i autoritaris ha estat la mateixa crisi sanitària. Els líders autoritaris, que han menyspreat el parer dels experts i que han posat en risc milers de vides humanes, han quedat totalment desacreditats. El risc més gran, però, és que la declaració de situacions d’alarma ha generat un conjunt de nous hàbits (major protagonisme del poder públic, recuperació centralitzada del control de la salut pública, major control de les fronteres, major seguiment de les poblacions, major vigilància digital...) que, si no volem que siguin irreversibles, obligaria la ciutadania, la societat civil, els poders locals i els poders subestatals a ser molt actius i estar plenament vigilants i mobilitzats.
-Atesa la situació actual i com s'estan desenvolupant els fets, quina Europa pensa que hi haurà després del coronavirus?
-Tindrem una Europa encara menys significativa, des del punt de vista geopolític. La Covid-19 accelerarà encara més el canvi de poder i influència d'oest a est. La resposta a Europa i Amèrica ha estat lenta i desordenada en comparació amb la Xina, Corea de Sud, Taiwan o Singapur, entelant encara més l'aura de la 'marca' occidental. Com deia fa poc a The Economist el diplomàtic Kishore Mahbubani, “avui, la qualitat de la governabilitat als països de l’est d’Àsia estableix (jo diria, “comença a establir”) l’estàndard global”.