Fa temps que la política catalana viu de xutar la pilota endavant. Sortides en fals que acaben fent retornar els problemes com si es tractés d'un boomerang. La darrera va ser la compareixença pública de Quim Torra per anunciar que convocaria eleccions després de l'aprovació dels pressupostos perquè la situació amb els seus socis de govern, Esquerra Republicana, era insostenible.
Això passava el 29 de gener. Els pressupostos s'han aprovat aquest 24 d'abril amb el vot a favor de Junts per Catalunya i Esquerra Republicana i l'abstenció de Catalunya en Comú. I no, per ara, no hi ha convocatòria electoral. I no pas perquè la relació entre els dos grans partits independentistes hagi anat a millor aquests dies. A Twitter s'ha pogut veure, com a mostra, una picabaralla mancada de respecte mutu entre el diputat d'ERC Gabriel Rufián i el cap de comunicació del conseller d'Interior Miquel Buch, Joan Maria Piqué. No ha estat l'única. I no deixa gaire bona imatge per a cap dels costats.
No. No hi haurà convocatòria electoral i un dels motius, com és evident, és la irrupció del coronavirus a casa nostra el passat mes de març. No és moment de batalletes electorals. Així ho han fet saber solemnement membres dels dos partits de Govern. Encara que en els contextos extraoficials no s'hagin aturat ni de bon tros. Així ho denotava el panorama excepcional que lluïa aquest divendres l'hemicicle del Parlament. Només uns pocs representants per cada partit eren dins quan començava la sessió de control de Govern a les nou del matí. Mantenint distàncies, prenent-se la temperatura i mascaretes tapant-los mig rostre.
Certament, la Covid-19 sembla una excusa prou sòlida per tornar a xutar la pilota endavant i defugir unes eleccions que havien de ser la resposta al malestar de la coalició governamental. No obstant això, les declaracions d'abans de la crisi pandèmica ja feien intuir que la convocatòria electoral immediata després de l'aprovació dels comptes de l'any 2020 no seria tal. La situació dins Junts per Catalunya, formació del president Quim Torra, que és qui té la capacitat de prémer el botó que posaria fi a la legislatura, no és la millor per enfrontar la competència a les urnes. Sense una marca definida, sense un candidat clar i sense resoldre la relació entre els partits que els donen suport, les perspectives es compliquen. Torra, que de moment no té noves notícies sobre la seva inhabilitació -també això ho ha aturat la Covid-19- agafa aire.
Bé, fins a cert punt, perquè mentre projecta les eleccions en un futur que podria ubicar-se passat l'estiu -com a mínim aquestes eren les hipòtesis abans del coronavirus- ha de gestionar una de les pitjors crisis a les que ha fet front el país els darrers anys.
Els nous pressupostos han d'ajudar a combatre la pandèmia. Aquest ha estat un dels leitmotivs de la jornada. Suposaran més marge de moviment per a l'executiu Torra, encara que políticament siguin un punt que suma al caseller d'ERC. La vista, fixada en una futura campanya.
Això, però, ha quedat en segon pla en el debat pressupostari. Com era d'esperar, tothom ha optat per prioritzar la lluita contra el coronavirus -encara que en la política catalana res escapi de les tensions nacionals-.
Així ha quedat palès en la intervenció dels diferents grups parlamentaris. Els que han votat en contra dels pressupostos (Ciutadans, PSC, PP i CUP), els que s'han abstingut (Catalunya en Comú) i els que hi han votat a favor (ERC i JxCat). També, pel fet que Torra no era present a l'hemicicle durant el debat.
"No han sabut adaptar-se a la nova situació, salvar vides i salvar llocs de treball", llançava el portaveu de C's José María Cano. La crítica que aquests pressupostos s'haurien d'haver fet de nou per adaptar-los a la realitat postCovid ha estat la principal dels grups de l'oposició. Així, per al diputat taronja, els comptes "no tenen cap utilitat per al conjunt dels catalans" i "són paper mullat. Un viatge al passat".
Cano ha criticat també que s'augmentés la taxa turística en un moment en què el sector està molt tocat per la pandèmia.
"Arriben tard en allò polític i tard en el que és social", així es referia als nous pressupostos la diputada del PSC Alícia Romero. Per a ella, hi hauria una trampa en les virtuts pressupostàries que exposa el Govern: "El sostre de despesa de 2017 té 3.000 milions d'euros menys que el que proposen ara. Però, quan un mira la liquidació del 2019, es veu que aquests diners de més ja s'han gastat. No hi ha 3 milions nous per gastar".
Els socialistes han criticat al Govern que no hagi volgut negociar modificacions i han assenyalat que el Govern presentés els pressupostos amb una proposta de "decrets llei de modificació" per adaptar-los a la nova situació. Finalment, han demanat que es convoquessin a tots els grups per parlar d'aquestes modificacions.
Molts d'aquests arguments han estat compartits també pel diputat Santi Rodríguez del PP. Ell, a més, ha remarcat que els comptes preveuen "una despesa de sis-cents milions d'euros per sota del que han liquidat el 2019".
Des de l'oposició també, la portaveu de la CUP, Maria Sirvent, ha destacat que es presentaven "uns pressupostos caducs i abocats a modificacions. Que no tenien ni tenen en compte les necessitats de les persones que van patir la crisi de 2008". Com el PSC, també han denunciat que no se'ls havia acceptat cap esmena.
Diferent ha estat la ponderació de Jèssica Albiach. Cal recordar que l'abstenció dels comuns ha estat clau per l'aprovació dels comptes i que ha anat molt lligada a la posada en marxa de la Llei de mesures fiscals, financeres, administratives i del sector públic i de la creació de l'impost sobre les instal·lacions que incideixen en el medi ambient, la votació de la qual s'ha dut a terme després de la dels pressupostos.
Malgrat aquest suport per omissió, la portaveu de Catalunya en Comú ha destacat que discrepen "profundament d'aquest Govern en fons i forma", però que "és el moment de la cooperació". Per això, ha manifestat que "amb aquests 3.000 milions d'euros més serà una mica més fàcil fer el pla de xoc que necessita Catalunya". Albiach també ha denunciat que els partits de Govern estiguessin fent servir la crisi de la Covid-19 per desgastar l'Executiu de Pedro Sánchez.
Per part del Govern català, el principal responsable de defensar els pressupostos, a banda dels respectius portaveus dels partits que hi donen suport -i que han parlat més de la gestió de la Covid-19 que no pas dels nous comptes-, ha estat el vicepresident Pere Aragonès. "Obrim una molt bona etapa", ha afirmat només començar destacant que "el pressupost que avui aprovem és l'inici del camí per construir un país més just i més lliure".
Com en tota la jornada, el coronavirus ha estat ben present en la seva intervenció. "El pressupost del 2020 no estava pensat per fer front a la Covid. Però, també ens dona moltes més eines que no pas un pressupost prorrogat de fa tres anys. Degut a la nova situació, les eines les haurem de reorientar i fer-les servir d'una manera diferent", afirmava.
Aragonès també ha avançat que havia encarregat "un informe sobre l'impacte econòmic de gènere de la crisi del coronavius" i ha agrait als grups el to i l'adhesió a la necessitat d'arribar a acords i consensos per fer front al a crisi".
Fet el debat, i amb una aturada a les vuit del vespre per aplaudir als sanitaris, el ple ha acabat passades les nou del vespre amb una votació excepcional, gairebé exclusivament telemàtica. Torra hagués volgut que tot el ple ho fos i així li ha retret al matí al president del Parlament Roger Torrent.
El recompte dels vots emesos confirma que, tres anys després, Catalunya tindrà uns nous Pressupostos. Aniran acompanyats d'un paquet de mesures fiscals i, segurament, d'un bon grapat de decrets llei que estan per arribar i que els hauran d'ajustar a la nova realitat d'un país que centra els seus esforços a combatre el coronavirus.