-Primer de tot, com es troba?
-Estic bé. Evidentment preocupada, és clar. Ja ho estava abans, perquè des de l’oposició contemplàvem amb preocupació la deriva del govern de Badalona cap a una situació de bloqueig i de manca de lideratge per afrontar els problemes que teníem. A principis de febrer ja vam fer una proposta per reconduir la situació. Després va venir la pandèmia i hem patit molt perquè la resposta a l’emergència, no tant a la sanitària com a la social i a l’econòmica va molt lenta. Es notava molt que l’Ajuntament estava mancat d’un lideratge polític fort. Després de l’impacte pel que va passar dimarts, que és molt dramàtic pel que significa que un alcalde pugui cometre aquesta mena de delictes, pel que podria haver passat i pel que fa a l’estat de salut de l’alcalde, a qui desitjo una bona recuperació, entrem en un escenari polític nou. Tenim l’oportunitat de fer un reset amb un nou govern progressista a la ciutat. És més imprescindible que mai. Em trobo forta i amb tota l’energia i la disposició a liderar un nou govern. També en soc conscient de la complexitat, però estic esperançada i confiada que aquesta vegada el PSC estarà a l’alçada del moment i no bloquejarà res fent el xantatge habitual amb la possible tornada de Xavier Garcia-Albiol, que seria responsabilitat dels socialistes. Estic convençuda que el PSC serà part de la solució.
-Les declaracions posteriors als fets protagonitzats per Àlex Pastor evidencien que, si més no, la gent que el coneixia esperava un final precipitat del seu període com a alcalde de Badalona.
-Aquest relat s’ha consolidat però voldria aclarir-ho, perquè no és ben bé així. El que ja sabíem és que no era un bon alcalde, que no tenia lideratge ni capacitat per governar una ciutat com Badalona. Això es va veure molt aviat. El càrrec el sobrepassava. Això sí que se sabia, també a través de les dades de mal funcionament municipal en contjunt: a nivell de contractació, pel bloqueig, pel termini amb què es paga les factures als proveïdors, que s’ha duplicat, perquè no es resolen ni els temes de funcionament bàsic... Sí que és cert, alhora, que ell va tenir un episodi força estrany durant els dies del temporal Gloria. A meitat de la crisi va desaparèixer i es va dir que tenia problemes coronaris. Això lliga una mica amb la impressió que hi ha sobre ell que les situacions més delicades el sobrepassen, que no sap gestionar l’estrès. Va ser llavors quan van començar a córrer rumors, atiats sobretot pel Xavier Garcia-Albiol, que Pastor era una persona amb problemes amb la beguda i amb les drogues. Això va generar un rum-rum molt incòmode i el PSC ho va negar categòricament. El cas, però, és que l’alcalde no estava en condicions de governar, i això ja ho havia demostrat abans, i per això ja plantejàvem un canvi del govern al mes de febrer. Però el PSC mai no va cedir. Mai no van admetre res d’aquell relat. El partit deia que l’alcalde estava més fort que mai. Poc després començava la crisi de la COVID-19 i nosaltres vam deixar de collar, perquè en plena crisi només podíem implicar-nos i treballar pel bé de la ciutat atenent l’emergència social. El tema de canviar l’alcalde passava a segon terme, però ell mateix ho ha tornat a posar sobre la taula.
-Ara haurà d’arribar a un acord amb el número dos del PSC de Badalona, Rubén Guijarro, fins ara regidor d’Urbanisme. Com és la seua relació amb ell? Més o menys pròxima que amb l’anterior alcalde?
-Ja hem tingut converses amb ells. Converses en profunditat, amb empatia i proximitat. Però no soc jo qui porta directament les negociacions. I és cert que la gent del PSC és molt del partit. Amb el tema d’Àlex Pastor estic segura que el mateix Guijarro era conscient de les limitacions de l’alcalde, però ell mai no ho va admetre, sinó que sempre va interposar una barrera i explicava que l’alcalde estava perfectament. Fa dos anys, quan van fer la moció de censura, al PSC li interessava molt que no continuéssim a l’alcaldia, perquè les enquestes evidenciaven que bona part dels votants socialistes tradicionals estaven molt contents amb la nostra gestió. Per això havien d’impedir la nostra continuïtat, ells havien de tenir més presència.
-Amb tota la quantitat de partits que hauran d’acordar un pacte alternatiu a l’alcaldia de Xavier Garcia-Albiol (Guanyem, PSC, Esquerra Republicana, comuns i Junts per Catalunya), pensa que el futur de Badalona es podria decidir més enllà del mateix municipi?
-La qüestió de Badalona sempre va més enllà de l’àmbit local. Tant a nivell simbòlic com a nivell real. Hi ha unes coordenades polítiques al Principat que també existeixen en clau de Països Catalans i en clau d’Estat espanyol. I fins i tot europeu. Perquè el municipalisme és un moviment global. I el pes i el futur dels ajuntaments del canvi segueix sent un actiu. Si Albiol torna a ser alcalde de Badalona, el PP governarà la quarta ciutat més poblada de Catalunya. Ja no només parlem del que representa Albiol en clau de xenofòbia, d’Albiol com a representant de la dreta més extrema del PP —de fet Vox o Plataforma per Catalunya tenen pocs vots a Badalona, perquè l’extrema dreta s’hi sent ben representada per Albiol—, sinó perquè el PP governaria Badalona en el moment de gestionar la crisi social i econòmica posterior a la CODI-19. Evidentment, això perjudicaria l’estratègia general de país. I a nivell d’Estat, amb la configuració del Govern actual, hi ha els equilibris que està fent ara Pedro Sánchez perquè es puguin aprovar els Pressupostos i alhora fer viables els nous pactes de la Moncloa. No sé si Badalona passarà a ser moneda de canvi. El que cal és analitzar que si posem Badalona en el context de la política general, si situem la ciutat en els equilibris entre interessos de partit, d’Estat i de Catalunya, això pot fer que el futur polític de Badalona s’escapi dels límits del municipi. I per això vull fer una crida als governants perquè no utilitzin la ciutat com a moneda de canvi per afavorir un govern del PP. No farien cap favor a la ciutat.
-Pensa, en tot cas, que ara hi ha més possibilitats perquè vostè siga triada alcaldessa que després de les eleccions municipals de 2019?
-Sí. I ho penso per un motiu principal: nosaltres vam cedir al xantatge del PSC per responsabilitat. No podíem permetre que l’Albiol hi tornés. I per això vam donar suport a Àlex Pastor, tot i que el PSC tenia menys vots i regidors que nosaltres. Aquesta és una carta que ja està esgotada. Això no ho podem tornar a fer. Per tant, aquesta possibilitat de tornar a confiar l’alcaldia al PSC ha quedat absolutament anul·lada i desacreditada. És una via sense sortida. Sí que podríem incloure el PSC en la coalició de l’alternativa perquè el govern de Badalona tingui majoria absoluta i per poder fer unes polítiques fortes que frenen l’avenç de Garcia-Albiol, que creix gràcies a la mala gestió de l’Ajuntament. El PSC pot ser part de la solució si s’incorpora a aquest equip, però de cap manera pot tornar a liderar l’alcaldia després del fiasco que hi ha hagut. Per tant, el panorama ara és o Albiol o Dolors Sabater. Tot en un context en què Badalona està patint les conseqüències de la COVID-19, amb l’emergència social del moment, tenint en compte que a la ciutat hi ha un dels barris més pobres de l’Estat —el de Sant Roc. A més, encara estem patint les conseqüències de la crisi anterior. La situació en la qual estem requereix prendre decisions ràpides i no ens la podem jugar amb experiments i provatures amb alcaldes sense experiència de gestió.
-A més del PSC, estarien disposats a repartir-se les regidories amb altres forces com ara els comuns i Junts per Catalunya?
-Sí.
-La relació de la seua coalició amb els comuns i Esquerra Republicana, que va formar grup propi al consistori tot i haver-se presentat amb la seua candidatura, tampoc passa pels millors moments...
-Crec que en aquest cas no estem parlant de relacions personals, que són bones, sinó d’un acord de govern que ha de garantir el consens per fixar un pla de xoc conjunt i unes prioritats de govern claríssimes per rescatar la ciutat de la situació en què es troba. Aquest és l’eix sobre el qual haurà de girar un acord de govern de progrés. Això comportarà, evidentment, repartir-nos la feina. Amb tot, cal fer autocrítica, i durant l’etapa de govern (2015-2018) vam cometre errors, com ara no aconseguir una majoria absoluta a l’Ajuntament o no forjar un suport més lleial del PSC. Això ens va impedir tirar endavant algunes de les línies polítiques més importants. No haver pogut comptar amb una majoria forta o amb un suport més estable m’ho adjudico com una feblesa del meu període com a alcaldessa. Dels errors s’aprèn, i la situació és tan greu a la ciutat que cal un govern de majoria absoluta per tirar endavant les polítiques necessàries. Aquesta és la clau de l’acord que haurem d’assolir. Pel que fa a les relacions, cal dir que durant la crisi tota l’oposició ens hem estat reunint cada dia per la via telemàtica i col·laborant activament amb el govern de Badalona. Per tant, les relacions personals no són el problema. Toca posar la ciutat al davant.
-Per últim, la màxima que defensaven després de les municipals, que evitarien fora com fora la tornada de Xavier Garcia-Albiol a l’alcaldia, ja no la sostenen.
-Farem tot el possible perquè l’Albiol no sigui investit construint una majoria amb un lideratge clar. Tenim l’experiència de com el PP va gestionar la crisi de la passada dècada a Badalona, sabem que el PP gestiona les crisis econòmiques a favor de les elits i de les grans fortunes i no de les economies familiars. Com que això ja ho vam patir, hem d’evitar de totes totes que el PP torni a Badalona, una ciutat de classe obrera i de moltes dificultats. Per tant, es manté el compromís de fer tot el possible perquè l’Albiol no torni i no pugui gestionar la crisi de la COVID-19. I això ha de servir per convèncer el PSC i la resta de grups perquè això tiri endavant. Curiosament, hi ha un detall que no és menor. Entre la gent que aposta públicament per la meva tornada a l’alcaldia de Badalona hi ha referents d’un ampli espai ideològicament plural, des del periodista Enric Juliana, fins l’Íñigo Errejón, passant per la CUP o el Gabriel Rufián. El que vull dir és que hi ha un ampli consens que si volem una majoria de progrés, això només passa per no fer experiments. Hem d’anar a per feina, a allò segur. Abans em preguntava si hi havia més possibilitats que l’estiu passat perquè jo fos investida. Llavors el PSC em va vetar de manera clara, i ara no estem en aquesta situació.