El final precipitat d’Àlex Pastor com a alcalde de Badalona era previsible. El que no s’esperava era la manera com s'ha produït. Els representants dels partits polítics més votats de la ciutat reconeixien, després que esclatara la notícia, que sabien dels costums poc recomanables de Pastor. Hi ha fins i tot qui explica que l’alcalde vivia en depressió des de feia mesos i que la seua etapa al capdavant de l’alcaldia ha estat un infern. Atesa la situació, és inevitable preguntar-se com Àlex Pastor va arribar al capdavant del PSC de Badalona, una ciutat cridada a ser un bastió d’aquest partit, que la va governar entre 1983 i 2011.
Abans del període d’Àlex Pastor com a alcalde, l’anterior governant socialista de la ciutat havia estat Jordi Serra (2008-2011). Condicionat per les tensions entre les famílies del PSC —la més pròxima a la direcció nacional i la més independent, forjada a nivell local—, el partit va haver de garantir els equilibris entre dues faccions acostumades a xocar. Els pactes entre famílies generaven llistes electorals contraproduents que van ser el resultat de pugnes inevitables.
El front local el va dominar Fermín Casquete durant dècades. Empresari d’origen castellà, vinculat al Club de Futbol Badalona —actualment en Segona B— i fundador de TUSBSAL, empresa encarregada de la concessió de la gestió dels autobusos a nivell municipal, Casquete era capaç de moure els fils del partit a través d’assemblees amb resultats determinats per les persones que li devien favors. “Casquete sempre comptava amb 200 vots assegurats en cada assemblea”, recorda una persona vinculada a la política de la ciutat, qui assegura que la direcció nacional del PSC vivia aquest control amb incomoditat.
Era aquesta incomoditat la que obligava a pactar llistes que garantiren la presència dels dos sectors al si del PSC de Badalona. I és així com Jordi Serra, pròxim a la direcció nacional del partit, va esdevenir alcalde el 2008, després de substituir Maite Arqué, que marxaria al Senat després de les eleccions estatals d’aquell any. Tres anys més tard, la victòria de Xavier Garcia-Albiol, del PP, evidenciaria la debilitat de Jordi Serra a Badalona. El PP esdevenia la força més votada amb 11 regidors de 27 i el PSC mantenia els nou representants que havia aconseguit el 2007. La derrota era evident, però el manteniment del nombre de regidors la dissimulava.
Va ser impossible, però, que el PSC encobrira la patacada del 2015. La irrupció de la nova política va canviar el sentit de bona part del vot útil de molts ciutadans que quatre anys abans, orfes d’altres alternatives electorals, havien votat el PSC a Badalona i en moltes altres ciutats. Ara, en un escenari post-15M, amb la irrupció de Pablo Iglesias, Ada Colau, de la CUP a nivell municipal i amb la consolidació del procés a l’agenda política catalana, emergien amb força candidatures polítiques que a Badalona es concentraven en una llista: Guanyem Badalona. La seua número u, Dolors Sabaté, en seria investida com a alcaldessa.
En aquell 2015, el PP havia tornat a ser la força més votada amb deu regidors —en perdia un—, però la candidatura de Sabater, amb cinc regidors, feia perdre’n al PSC més de la meitat, que passava de nou a quatre. És en aquest context quan Jordi Serra es convertia en un regidor irrellevant. “Tot i haver estat candidat, Serra no parlava als plens”, recorda una altra persona que treballava llavors al consistori. Qui havia estat alcalde i candidat va acabar marxant, víctima d’una situació insostenible que impedia regenerar el PSC de Badalona. Serra seria nomenat cap de gabinet d’Antonio Balmón —alcalde de Cornellà de Llobregat— a la vicepresidència de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, i acabaria amb el seu període com a actor polític.
És llavors quan Àlex Pastor es converteix en el líder del PSC local. Curiosament, hi arriba com a resultat de la carambola anteriorment descrita. I han estat això precisament, les caramboles, el que l’han fet ascendir en política. Tothom coincideix a dir que Pastor no ha estat mai una persona carismàtica ni extraordinàriament coneguda a Badalona. Va figurar com a número dos en les llistes municipals de 2015 fruit dels pactes entre les famílies esmentades —Pastor era pròxim a totes dues— i va saber aprofitar els moments i les circumstàncies per ascendir.
“No estava escrit que fos alcalde”
Així ho assegura una altra persona que l’ha pogut conèixer en el dia a dia. La marxa de Serra va catapultar Pastor, qui es va trobar amb la necessitat de ressuscitar un partit que havia estat víctima de la irrupció de la nova política. Un paper gens fàcil d’assumir i que el va saber desenvolupar a través de l’oportunisme i no de la proximitat amb la ciutadania.
El maig de 2018, l’alcaldessa Dolors Sabater se sotmetia a una moció de confiança que vinculava a l’aprovació dels pressupostos municipals. Tot i que hi havia l’esperança de superar-la —cosa que havia fet Ada Colau a Barcelona—, Sabater la va perdre. L’oposició havia de presentar un candidat alternatiu que comptara amb el vot afirmatiu de 14 regidors, els que sumen la majoria absoluta a l’Ajuntament de Badalona, integrat per 27 representants. El PP de Xavier Garcia-Albiol, amb 10 regidors, era el partit cridat a substituir la coalició liderada per Dolors Sabater. Pastor, però, sabedor de la seua oportunitat, va saber arribar a l’alcaldia amb els vots del PP, que preferia un consistori liderat pels socialistes que la continuïtat de Sabater. Àlex Pastor, amb només tres regidors, seria triat alcalde de la ciutat sense haver hagut de xafar el carrer per convèncer els votants. Va ser possible gràcies als vots del PP i al de l’únic regidor de Ciutadans. Era la segona carambola favorable a l'evolució política de Pastor.
Ningú no havia pensat que aquell “bon jan sense cap capacitat”, tal com el defineix una altra font, arribaria a l’alcaldia. Un any més tard, Pastor sabria mantenir-s’hi gràcies al seu olfacte —o al dels seus assessors, segons precisa una altra veu que assegura que l'exalcalde mai no va prendre decisions per si mateix. “Al juny de 2019 la negociació amb el PSC estava perduda”. Són paraules de fonts coneixedores de l'entorn de Guanyem, coalició que explorava la recuperació de l’alcaldia amb un escenari més advers que quatre anys abans. Albiol comptava amb majoria d’11 regidors i Guanyem, que es presentava amb el suport dels partits de l’esquerra independentista , n’obtenia set. La majoria de 14 només era possible amb una entesa amb el PSC de Pastor, que en tenia sis; i amb el suport dels comuns o de Junts per Catalunya, amb dos i un regidor respectivament.
Pastor, però, sabia que Dolors Sabaté no permetria la tornada d’Albiol a l’alcaldia, i que si es donava el cas l'exalcaldessa optaria per activar la via del “mal menor” i permetria la continuïtat de l'alcalde socialista, qui sense esforços va aconseguir retenir la vara. Era la tercera carambola d’Àlex Pastor. La seua manca de carisma era contrarestada per la seua capacitat per retenir el poder.
Aquesta sort, però, contrastava amb el seu dia a dia. Els qui el coneixen coincideixen a dir que la seua etapa com a alcalde no ha estat senzilla a nivell personal. Víctima dels mals costums, Àlex Pastor va dimitir després de l’episodi protagonitzat a Barcelona, quan va saltar-se el confinament conduint per la ciutat sota els efectes de l’alcohol fins que va ser aturat pels Mossos d’Esquadra. Un dels agents hauria estat agredit pel mateix Pastor.
Rubén Guijarro, el número dos del PSC a Badalona i fins ara regidor d’Urbanisme, serà amb tota probabilitat el seu substitut al capdavant del partit a nivell local. Ben connectat amb la direcció nacional del PSC, els qui hauran de negociar la investidura d’un nou alcalde o alcaldessa el consideren, generalment, una persona més accessible i pròxima que l’alcalde dimitit. “Segur que la negociació serà dura i que s'allargarà fins l’últim dia. Tot està obert, perquè es torna a l’escenari post-electoral de 2019”. Amb una diferència, asseguren des de Badalona: abans a Guanyem tenien clar que no permetrien la tornada d’Albiol a l’alcaldia. Ara, aquesta premissa ja no la sostenen.
Esquerra Republicana, que es va separar de Guanyem al si del consistori després de concórrer en una llista comuna a les darreres eleccions municipals, podria contribuir a l’aproximació entre les distintes forces de l’esquerra per pactar un nou govern local. El clima de desconfiança entre les formacions d’aquest sector polític, però, dificulta qualsevol entesa. Només la bona marxa d’unes negociacions que es presenten dures impediran la tornada de Xavier Garcia-Albiol a l’alcaldia de Badalona, on qui fora líder del PP català va viure la seua gran etapa de creixement polític. De fet, Albiol va fer el salt de la seua ciutat al Parlament català, on va representar el PP en l'etapa més convulsa de la política catalana. Ara, Albiol podria recuperar la institució que li va donar tanta projecció pública.