Iglesias i la pluralitat

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Per fi, després de setmanes −mesos− de tensió interna, Podem ha celebrat el famós Vistalegre II, la segona assemblea ciutadana de la formació, que ha atorgat mans lliures a Pablo Iglesias i ha significat un colp dur per a Íñigo Errejón, qui fins ara exercia com a número dos. Si fa no fa, la meitat del partit es troba arrenglerada darrere d’Iglesias, mentre que Errejón compta amb el suport de prop del 40% dels inscrits, i el sector capitalista, encapçalat per Miguel Urbán i Teresa Rodríguez, amb una mica més del 10%. La victòria d’Iglesias, això sí, no pot amagar aquesta pluralitat interna, que alhora ha estat un dels factors que explica l’èxit de Podem. La “unitat” per què clamaven els assistents a la cita no es materialitzarà sense la “humilitat” que el mateix secretari general va assegurar que guiaria la seua actuació a partir d’ara.

De fet, la disputa pel control de Podem i la línia política a seguir en l’àmbit estatal només ha sigut la primera de les moltes pugnes que esperen a la cantonada. Ara la batalla es trasllada als òrgans autonòmics, que en la majoria dels casos es troben tan o més dividits internament. Amb un risc afegit, a més, perquè en llocs com el País Valencià o les illes Balears, entre d’altres, la majoria de progrés que hi ha al Govern depèn de Podem. Els seus diputats van ser decisius en el tomb polític que va produir-se a tots dos territoris l’any 2015, i previsiblement també ho seran el 2019. És a dir, que el futur de Podem −la seua estabilitat o no− dictarà en bona mesura la possibilitat de reeditar els diversos acords de govern.

En aquest sentit, Iglesias ha d’anar alerta. Per comptes d’imposar els seus criteris de manera unilateral, a l’estil de la política vella, ha d’obrir-se a la realitat de cada territori, que en alguns casos no està majoritàriament alineada del seu costat. Dinamitar les federacions de Podem que no li són proclius per situar-hi persones afins pot provocar una inestabilitat extremadament perillosa de cara a la segona part de la legislatura, que sempre resulta la més determinant.

Més enllà dels equilibris institucionals, Podem ha de definir amb claredat la seua aposta a Catalunya. El posicionament d’Ada Colau en favor del referèndum ha d’animar Iglesias a mostrar-s’hi favorable, com ja ha insinuat en alguna ocasió. Si els catalans tenen dret a expressar-se sobre el seu futur, tal com rebla Iglesias, haurà de defensar aquest dret amb totes les conseqüències i allà on calga. Optar per l’ambivalència i pel discurs políticament correcte seria contraproduent per als seus interessos. Els votants de Podem −a Cantàbria, Múrcia, Huelva o les illes Canàries− saben que la formació reclama que els catalans puguen opinar. Al capdavall, com diria Iglesias, el fet d’opinar no suposa cap delicte.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.

El Temps
El Temps