Som cultura popular

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

És per passar-se les declaracions en bucle: (...) “No defallim, la cultura popular ens va fer alçar l’1-O. No ens trepitjareu com a poble, no ens fareu cedir davant la injustícia”. Tornen a ser gent com nosaltres, tornen a ser la baula aparentment més feble de la cadena, tornen a ser persones vinculades al món associatiu, d’una riquesa extraordinària al nostre país, i sobretot mostren la capacitat de la societat catalana d’autoorganitzar-se. Hem entrat de nou en campanya, malgrat el calendari ens indiqui que encara ens trobem en el període previ al seu inici. Catalunya, Catalunya, Catalunya. La cita imprescindible a la sacrosanta Constitució espanyola, que tothom té com a Bíblia però que tots els qui la citen de manera constant semblen disposats a violentar-la sense miraments quan es fa referència a l’aplicació del seu article 155. I ara, la Llei de seguretat nacional, el darrer dels mantres que es repeteixen dia sí, dia també.

La roda, roda i la realitat és encara més tossuda que tots nosaltres. Canvi de cicle i inici d’una nova campanya amb els mateixos objectius: aniquilar d’arrel tota voluntat de ‘ser’ de l’independentisme i modelar, quan no directament silenciar a través de la repressió, la resposta ciutadana davant la sentència imminent als presos del Procés. Els partits ultimen els preparatius de les seves respectives campanyes amb estratègies de tot tipus, alguns n’hi diuen mediàtiques, d’altres pragmàtiques. Mentrestant, al carrer, a les mobilitzacions (increïble, permeteu-m’ho dir, una vegada més i mil la capacitat de convocatòria i de resiliència de la ciutadania: a ella, sobretot, cal mirar-la als ulls i donar-li sempre les gràcies). Les comparacions són, per norma, estèrils però em crida l’atenció, precisament per haver-ho compartit en alguns fòrums públics darrerament, com els opinadors intenten restar valor a l’independentisme que es manifesta encara avui a les nostres places i carrers en uns dies en què han coincidit altres grans convocatòries de mobilització ciutadana per qüestions de gran rellevància com són l’emergència climàtica. “Les xifres canten”, que denuncia aquell informe de Plataforma per la Llengua (un dels temes, també ho sabeu, que em preocupen i m’ocupen especialment des del meu exili, al cor d’Europa, on la feina de denúncia en relació a la protecció de les llengües minoritzades pren una rellevància major). Per cert, l’última ocurrència del Govern espanyol instant el Govern del País Valencià a comunicar-se en castellà amb Catalunya i les Balears és de traca i mocador.

Aquest és el context, prou que ho sabeu. I en ell inserim la feina del dia a dia, aquella que fem des del Consell per la República, des de les institucions, des del mon de la cultura. També de la cultura popular que tanta gent sedueix i mobilitza al nostre país i arreu del mon. I és en aquest sentit que aquesta setmana es presentava a Barcelona una cita cabdal d’aquest àmbit, a la qual vaig tenir l’honor d’insuflar el primer alè i que he vist créixer com qui veu florir un jardí i n’observa, un punt cofoi, la bellesa en època de floració. Em refereixo a la fira estratègica del sector de la cultura popular a casa nostra, no una fira més entre les moltes (i lloables) fires del país. La Mediterrània és a la fira del sector i per al sector de la cultura popular i tradicional, de la world music, el mercat que posa en contacte programadors del sector i artistes i que durant la setmana vinent convertirà Manresa en l’epicentre de l’arrel al nostre país. La Fira, que arriba a la seva 22a edició, estrena director artístic, en una etapa amb Jordi Fosas, fins fa poc temps responsable del festival Ésdansa de les Preses, al capdavant. No puc sentir-me’n més orgullós i sentir-m’ho més proper, sobretot en una edició que compta amb Sardenya com a territori convidat. La diplomàcia cultural i la feina que fem també des de l’exili cristal·litzarà en la Fira d’enguany. Llum, vida, participació i festa. Aneu-hi, us ajudarà a passar els dies que vindran.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.

Lluís Puig
Lluís Puig

Conseller de cultura a l'exili