Laura Pastor

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Dimecres de la setmana passada va faltar, als 85 anys, Laura Pastor. Possiblement, la major part dels lectors no saben qui era, i és per això que cal recordar aquesta militant carlista i progressista que va treballar al País Valencià.

Pastor va ser l’única dona del grup que integraven els 10 d’Alaquàs. En aquella localitat de l’Horta, dins d’un espai religiós, deu persones que representaven les forces polítiques i sindicals valencianistes es reunien per constituir el Consell Democràtic del País Valencià, que pretenia ser el preludi de la Generalitat Valenciana preautonòmica. Era la nit de Sant Joan de 1975 i només faltaven cinc mesos per a la mort del dictador. La policia els va detenir durant la reunió. El règim franquista agonitzava, però encara mirava de mantenir l’statu quo a través de la repressió.

Entre els 10 detinguts hi havia el periodista Joan Josep Pérez Benlloch, que representava el PSPV; el professor i líder del Partit Socialista d’Alliberament Nacional Josep Guia, l’actual conseller valencià d’Hisenda Vicent Soler, que representava els Socialistes Valencians Independents; o l’economista, llavors futur ministre de Sanitat i assassinat per ETA l’any 2000, Ernest Lluch, també representant de l’SVI en aquell moment. A Alaquàs també hi havia aquella nit el professor d’econòmiques Francesc Xavier Navarro Arnal, en nom de la Unificació Comunista d’Espanya; l’arquitecte Carles Dolç, representant el Moviment Comunista del País Valencià; el sindicalista Josep Corell, en nom de la Unió Sindical Obrera; Carlos Martínez Llaneza, que llavors era estudiant i representava l’Oposició d’Esquerres al Partit Comunista; i l’advocat i polític Francesc Candela, del PSAN. No cal dir que entre la major part d’aquells detinguts hi havia una idea compartida dels Països Catalans.

L’única dona dels 10 d’Alaquàs, Laura Pastor, tenia una altra particularitat, a més del seu gènere dins d’aquell grup: representava el Partit Carlista Valencià. Fundat el 1974, aquell partit efímer es diferenciava de l’antic carlisme combinant el catolicisme amb el socialisme autogestionari. D’aquesta manera, s’enfrontava a la Comunió Tradicionalista i marcava un perfil propi. Tant que va integrar el Bloc Autonòmic i Valencià d’Esquerres, BAVE, amb el Partit Socialista del País Valencià i el Moviment Comunista del País Valencià. A més, aquell Partit Carlista va defensar, per descomptat, la unitat de la llengua catalana en aquells temps convulsos en què els partidaris d’aquesta tesi eren criminalitzats, perseguits i agredits per una dreta que creixia a base de demagògia, violència i renúncies nacionals.

Sumada al corrent carlista que encapçalava Carles Hug de Borbó i Parma (1930-2010), Laura Pastor havia nascut el 1934 a Cantavella, a la zona aragonesa del Maestrat. Va passar la infantesa entre la Plana Baixa, la Vall d’Albaida i els Serrans, atès que el seu pare era metge rural. Amb enormes inquietuds intel·lectuals, es va llicenciar en Filosofia i Lletres i es va dedicar a la investigació i la docència.

El vessant més progressista del carlisme tindria com a referent Laura Pastor, que va dinamitzar aquell corrent antifranquista. És en aquest context que Pastor i el seu partit es van integrar en totes les iniciatives que tenien com a propòsit restablir la democràcia i construir un Estatut valencià amb un contingut nacional molt més potent del que finalment va tenir.

Per tot això, totes les carències del país hi són malgrat la seua lluita. I tots els avanços es van fer, en gran part, gràcies a les aportacions de personatges, sovint anònims, com ara Laura Pastor.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.

El Temps
El Temps