L’aprovació (o no) dels pressupostos

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

El vicepresident i conseller d’Economia de la Generalitat, Pere Aragonès, assegurava fa pocs dies que si no s’aproven uns pressupostos, no descarta unes noves eleccions. És insostenible, políticament i econòmica, iniciar el 2020 amb uns comptes prorrogats des del 2017. Aragonès apel·lava a la “responsabilitat” dels diferents grups parlamentaris per sortir d’aquest atzucac. La CUP, els comuns i el PSC serien, en aquests moments, els partits que, si molts astres s'alineessin, podrien acabar donant suport als números que plantegen des de la formació republicana. Però el govern no hauria de descartar cap opció per garantir l’acord

De fet, de moment, les possibilitats que això acabi bé són poques i, per tant, aquest pot ser un motiu més per avançar les eleccions. Això sí, de cara ja a principis del 2020, perquè els tràmits parlamentaris per tirar endavant uns nous pressupostos es poden allargar fins a mitjans de desembre. Alhora, la potestat de convocar-les només la té el president Torra i, per tant, calcularà també altres interessos polítics abans de fer aquest pas, com la reordenació de l’espai postconvergent i la tria d’un candidat o candidata a la presidència de la Generalitat. És a dir, es faran diferents anàlisis abans d’afrontar uns nous comicis

Però si no s’aproven els pressupostos, encetarem un nou any deixant amb una situació molt delicada els serveis públics d’aquest país. La necessitat de negociar, pactar i cedir és de tots els colors polítics. Dels qui dirigeixen des del Palau de la Generalitat o la conselleria d’Economia als que reten comptes des del Parlament. Els servidors públics no entenen determinats estira-i-arronses. Només s’esforcen per excel·lir en el seu àmbit de treball i per fer-ho necessiten recursos, diners. 

Per desenvolupar polítiques de salut, educació o habitatge calen uns comptes actualitzats. Les necessitats actuals no són les mateixes que fa tres anys. La pròpia evolució de l’economia catalana, amb un augment del PIB i de les exportacions, s’hauria de traduir en oportunitats, en nous projectes de recerca, programes estratègics i inversions. Probablement, malgrat que els pressupostos s’acabin aprovant, hi haurà partides que no agradaran a tothom o propostes, com la fiscal, que seran molt difícils de sintonitzar amb totes les forces parlamentàries. Però intentar-ho és un deure de tothom. Sense  pressupost un govern no pot funcionar a ple rendiment. I, per tant, no pot demostrar quines són les seves línies de treball o iniciatives polítiques, econòmiques, socials o culturals. Sense uns nous comptes, aquesta legislatura agonitzarà definitivament. Veurem quins càlculs dels partits acaben guanyant.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.

Magda Gregori
Magda Gregori