Tragèdia a les Terres de l’Ebre

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

La setmana passada, un incendi es va descontrolar al sud del Principat després d’una negligència humana. A hores de tancar aquesta edició d’EL TEMPS, l’incendi encara no s’ha pogut sufocar i amenaça a devastar més terrenys. Un bon tros de terra, fins a 20.000 hectàrees, podrien quedar destruïdes pel foc i només la solidaritat, la reacció més humana en aquests casos, contraresta la tragèdia viscuda. A Catalunya ja s’han posat en marxa iniciatives de micromecenatge per reparar les pèrdues patides pels ramaders de la zona. Especialment rellevant ha estat el cas de Pere Jornet, un ramader de la Torre de l’Espanyol (Ribera d’Ebre) que ho va perdre tot i que ara podrà recuperar les eines de treball gràcies a la implicació ciutadana. Particularment destacada és la iniciativa de la masia Taulell del Soler de n’Hug, a Prats de Lluçanès (Osona), que a través de les xarxes socials s’ha encarregat d’aconseguir ovelles perquè el ramader afectat puga tindre un nou ramat. Imatge similar era la dels veïns de la zona fent entrepans per als bombers i els equips d’emergència, que aquests dies no han tingut descans i que s’han jugat la vida per evitar una major propagació del foc.

Quan s’analitza una tragèdia com aquesta, és necessari anar al fons de la qüestió. Per què cada estiu patim incendis forestals? Ens hi hem d’acostumar? Els científics, quan en parlen, no enganyen ningú i reconeixen que hi ha una sèrie de factors que fan que aquests fenòmens siguen difícilment evitables. A les condicions climàtiques mediterrànies cal sumar també una capacitat d’acció humana limitada pel model social urbà que contempla el món rural des d’una perspectiva allunyada i, sovint, poc fonamentada. La despoblació dels territoris d’interior ha estat una constant des de la segona meitat del segle XX. Les ciutats costaneres es nodriren a poc a poc d’una població que buscava noves oportunitats. Si abans els territoris forestals eren vigilats pels qui hi vivien i hi treballaven, avui l’abandonament és evident, la cura és del tot limitada, les negligències, sovint comprensibles —tots els humans en cometen— poden ser inevitables i el desconeixement de les terres d’interior és màxim. La imatge idíl·lica d’aquests territoris contrasta amb la realitat: cada cop menys persones hi viuen, cada cop aquestes zones pateixen més abandonament —tot i que n’hi ha gent que hi torna. I aquests són ingredients essencials perquè els incendis forestals es declaren cada estiu.

Durant aquests dies, moltes veus s’han dedicat a exigir més i més recursos per afrontar aquestes situacions. De recursos n’hi ha, i la prova és l’admirable actuació dels bombers i del personal d’emergència en les zones afectades. L’augment de recursos sempre serà benvingut, però tal com deia Joan Pino, director del CREAF —Centre d’Investigació Ecològica i Aplicacions Forestals— en una entrevista a la web d’aquest setmanari, “hem de tenir present que no tindrem recursos per gestionar el territori que no ocupem”. El coneixement del territori, la cura del medi ambient i l’aposta per planificar el territori, tant abans com després dels incendis, esdevé fonamental.

Tot això ocorre al mateix temps que el Tribunal Constitucional torna a actuar per tombar 15 articles de la llei catalana contra el canvi climàtic per una presumpta invasió de competències. Els incendis continuaran produint-se, però el càstig polític i legislatiu no ajuda a prevenir uns problemes territorials que es comprenen i es tracten millor des de la proximitat que des de l’immobilisme i la derogació sistemàtica.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.

El Temps
El Temps