Després de la borratxera, la ressaca

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Els vots de Valls-Ciudadanos no eren gratis. Com no ho han estat mai les donacions, fossin anònimes o no. Quan Ferrovial finançava amb ingents recursos la Fundació de Convergència, pensar que era gratis et amore o és d’una candidesa que ni el Càndid de Voltaire o senzillament ens entabanen sense escrúpols. 

El pacte de Barcelona és el fruit de la condició humana, de tres dels set pecats capitals, sinó de tots ells en alguna mesura. La luxúria o l’ànsia de l’establishment de cardar ERC. És un desig explícitament sexual, encara que es tracti d’un sexe, els nous temps, virtual. L’avarícia o la cobdícia de Colau i el seu entorn per retenir l’alcaldia a qualsevol preu. Dante el considerava el cinquè pecat en importància, per tal com és el vici per excel·lència del capitalisme. I la supèrbia de tots ells, especialment de determinada esquerra, profundament conservadora en el fons i que sempre ha cregut ser millor que els altres i que, precisament per aquest motiu, s’ho pot permetre tot. O almenys així raonen i actuen. Per cert que Dante tenia la supèrbia pel pitjor dels set pecats capitals.

I com que res és gratis en aquesta vida, ara amb tota probabilitat hi haurà una rèplica, a la Diputació de Barcelona, del moviment sísmic que ha significat retenir l’alcaldia de Barcelona fusionant els vots finançats pels fons voltor amb els que es vindiquen com esquerra transformadora. 

El PSC està liderant l’intent d’un segon cordó sanitari contra ERC a la Diputació, amb un pacte exprés amb Ciudadanos i els Comuns de Colau que deixaran fer al PSC amb la seva més que probable abstenció. Després es repartiran les cadires, tal com estan fent, amb posterioritat a la investidura de l’alcaldessa, a l’Ajuntament de Barcelona. No hi ha un sol acord programàtic, de ciutat, de capital. L’únic acord a Barcelona, ara encara es veu més clar, era barrar el pas a ERC. Però no era pas l’única motivació que els unia, la gola els torna a agermanar. I la gola pot arribar a la desmesura. La gola és la fam infinita d’acumular poder en aquest cas, per a dos dels actors polítics implicats, però també és l’oportunitat de Ciudadanos de tocar cuixa. Allò que materialment no podrà posseir la dreta extrema a l’Ajuntament de Barcelona (es consola amb l’orgasme onanista que els proporciona haver barrat el pas a Maragall) sí que aspiren a tenir-ho a la Diputació de Barcelona, de la mà del PSC. Res no serà en va.

 Els Comuns de Colau haurien de saber que després de la borratxera ve la ressaca. I que aquesta ressaca és directament proporcional a l’excés de la ingesta prèvia. Si es consuma la borratxera, amb aquest segon pacte entre la dreta extrema, els de Colau i els d’Iceta, la ressaca podria arribar a ser èpica. I les incerteses que dibuixa a l’horitzó poden ser letals per a un projecte polític que fa bandera de valors que res tenen a veure amb el que predica la dreta extrema, ni amb l’esquerra profundament monàrquica que representa el PSOE.

No és menys cert que els Comuns han acompanyat el canvi d’alcaldies a Lleida i Tarragona. O a Sant Feliu de Llobregat, deixant el PSOE sense uns ajuntaments que governava des de fa dècades, en el darrer tram amb PP i Ciudadanos. Com no és menys cert que l’espectacle deplorable que va protagonitzar un grup de persones amb estelades a la plaça de Sant Jaume, en la investidura de Colau,  no sols no ajuda en res la causa que diuen servir sinó que permet a Colau magnificar l’anècdota d’un sector minoritari de l’independentisme, empès pel seu corrent més nacionalista i menys republicà, i deixar anar una cortina de fum davant allò que ha protagonitzat, que no és altre que un pacte amb la dreta extrema, ungida pel PSC, per barrar el pas a un alcalde republicà de la capital del país. Un pacte que ara pot tenir un segon acte a la Diputació i el seu colofó final al Govern de Catalunya. Iceta acarona novament una idea: la presidència de la Generalitat amb els vots de la dreta extrema i dels Comuns, uns Comuns erigits en crossa del PSC que tornin a la mida d’ICV, al rol de cotxe escombra d’antany. 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.

Sergi Sol
Sergi Sol

Periodista