‘Sentit d’Estat’ de l’esquerra catalana

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Manuel Valls va donar una lliçó de poder a Barcelona: va fer Colau batllessa per evitar un alcalde independentista i va recompensar els seus generosos patrocinadors. 

Hi ha una cosa bona de tot plegat: ara tot és més clar. Cal avisar que els Comuns, dominats pel nucli fundador d’ICV, faran president de la Generalitat un candidat del PSC, sumant els seus vots amb PP i Cs sense complexos, abans que investir un candidat d’ERC. Valls potser es presentarà a les properes eleccions al Parlament de Catalunya i el seu objectiu serà el mateix que a Barcelona: cordó sanitari anti-indepe, votant si cal un futur govern PSC+Comuns

La suposada equidistància dels Comuns no va més enllà de l’estètica d’uns llaços grocs, que Colau ha reposat a l’ajuntament el dia després de ser escollida: com va profetitzar l’Andreu Barnils, ‘Colau plorarà amb els presoners però governarà amb els carcellers’.   

Colau no seria batlessa sense l’arrogància d’ERC. De manera càndida, ERC va afrontar les eleccions a Barcelona en solitari, malgrat les ofertes de JxCat perquè Maragall encapçalés una llista unitària. Precisament perquè l’he defensat durant anys, ara els puc retreure que s’han equivocat fatalment, confiant que els Comuns pactarien amb ells ‘perquè són d’esquerres’.

Amb una llista unitària a Barcelona el PP molt possiblement no hauria entrat a l’ajuntament, ni el PSC no hauria fet vuit regidors, ni Valls no n’hauria fet sis i Graupera no hagués tingut l’impacte que ha tingut, si és que s’hagués arribat a presentar. Amb una llista unitària potser la suma ERC+JxCat no hauria assolit 21 regidors, però li hauria posat molt més difícil al ‘Deep State’ de Madrid mantenir l’alcaldia de Barcelona sota control.

Artur Mas ho va avisar al novembre de 2018: "Si no hi ha un alcalde sobiranista a Barcelona serà perquè la direcció d’Esquerra no ha volgut". Hem tornat a perdre Barcelona una altra vegada, i ara també la seva diputació, en un moment de gran repressió que exigia recuperar la capital.

Pel que fa a la CUP, també n’hi ha per llogar-hi cadires. Els pactes ‘d’esquerres’ amb el PSC ara es veu que són molt benvinguts per fer fora alcaldes de JxCat perseguits de l’1 d’octubre. Els pressupostos de la Generalitat del govern Torra per al 2019, però, no mereixen ser aprovats al Parlament per la ‘traïció a l’1 d’octubre’ del govern de Torra i altres coses per l’estil.

Molins de Rei il·lustra fins a quin punt la manca d’Estat des de 1714 fa pre-adolescents tants catalans en la seva relació amb el poder: la CUP ha preferit deixar governar la llista més votada (PSC), abans que permetre que JxCat i Esquerra poguessin repetir mandat al govern municipal. Els tres partits republicans han repetit la majoria absoluta de 2015 però ara, després de l’1 d’octubre i en principi en una nova etapa, s’ha regalat l’ajuntament al PSC. 

La CUP, que ha baixat un regidor a Molins de Rei, atribueix aquesta pèrdua al fet d’haver participat en la ‘governabilitat en l’anterior legislatura’, com si els seus electors els haguessin castigat per aquest motiu. Així, mentre l’antic alcalde de Molins, Joan Ramon Casals, és perseguit per la justícia espanyola pel referèndum de l’1 d’octubre, la CUP de Molins de Rei creu que deixar governar el PSC ara els permetrà superar JxCat i ERC a les municipals de 2023. Estadistes de debò, oi? 

Què s’estaria dient, en canvi, si a Tarragona JxCat, en igual posició que la CUP a Molins de Rei, hagués deixat governar el PSC, que també va ser la llista més votada, en lloc de facilitar que ERC i Comuns hi governin, deixant JxCat fora del govern? JxCat hagués pogut canviar cromos amb el PSC a Sant Cugat, Figueres o Tàrrega, gràcies al qual ERC els hi ha pres la batllia, però no ho ha fet. I no es poden comparar aquestes capitals comarcals amb pobles petits on ha passat el contrari.

Per aquesta via no només no tindrem independència, ens arrisquem a perdre la poca autonomia que tenim i encara seguirem regalant alcaldies al PSC, que guanya sense baixar de l’autocar.

La incapacitat dels catalans de fer pinya per qüestions nacionals és secular i així la descrivia Richelieu (John Elliot, La revolta dels catalans): quan llavors també França considerava la possibilitat d’una Catalunya independent, el cardenal francès veia les elits catalanes incapaces de governar-se a si mateixes, ‘sense que cap personalitat hi sigui prou forta per imposar-se a la nació i  per a impedir que aquesta es consumeixi en baralles internes’.

Mentrestant a Madrid, Vox ha estat naturalitzat per PP i Cs i s’han posat d’acord fàcilment per accedir i repartir-se poder. Vox disposa de més poder que el Front Nacional o cap altre partit ultra a la UE, però una part de l’esquerra catalana encara veu la ‘dreta’ de JxCat com a corrupta i impura, mereixedora de cordons sanitaris que no s’apliquen al PSC, tal com volen ICV i els Comuns

Tot plegat pot tenir una repercussió enorme i terrible sobre Catalunya... i de debò ERC ha de tornar a votar de franc el PSOE, per segona vegada, a canvi de res?

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.

Ramon Tremosa
Ramon Tremosa

Professor d'economia a la Universitat de Barcelona i eurodiputat independent del PDECAT.