L’Estat contra Puigdemont

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Ha mort Alfredo Pérez Rubalcaba, un ministre d’Interior socialista molt semblant a l’inquietant ministre de Napoleó Joseph Fouché. Rubalcaba va dir fa un any que “l’Estat espanyol pagaria el preu d’apartar Puigdemont”, un preu a pagar en termes d’erosió de la imatge i del prestigi internacional d’Espanya.

La Junta Electoral Central (JEC) de Madrid, amb una majoria de membres nomenats pel PP i Ciudadanos, ha aconseguit erosionar i malmetre fortament les expectatives electorals del president Puigdemont. Així, si bé els advocats Gonzalo Boye, Jaume Alonso-Cuevillas i Josep Costa, entre d’altres, han aconseguit fer revertir la seva expulsió de la llista electoral de les eleccions europees (decretada tot just el dia després de les eleccions espanyoles del 28A), els danys causats a la llista de Junts per Catalunya són considerables.

D’una banda, impedir de fer el mailing de la llista europea amb la llista municipal de Barcelona; de l’altra, fer gairebé impossible de poder enviar a temps la llista definitiva, aprovada el mateix dia que començava la campanya electoral, per facilitar el vot per correu. Cal tenir també present que una part de la gent gran espera rebre el vot a casa, per tal d’anar a votar directament al col·legi electoral sense haver de triar i remenar paperetes davant de tothom. L’equip de campanya de Junts per Catalunya, finalment, en lloc de poder preparar els actes, els debats i els missatges amb normalitat, ha perdut moltes energies les dues setmanes anteriors a la campanya electoral per tal de superar les travetes de la JEC.

La vergonyosa exclusió del debat electoral de TV3 del president Puigdemont, així com també del vicepresident Junqueras i del conseller Comín, també perpetrades per la JEC, demostra fins a quin punt l’Estat espanyol tem una victòria del president Puigdemont el proper 26M

A Espanya, però, encara no estan censurades les xarxes socials, de manera que els vídeos del president Puigdemont (que TV3 va decidir no emetre al final del seu debat) i del jove candidat Aleix Sarri, anunciant la retirada de Junts per Cataluya del debat de TV3 per tal de no normalitzar la repressió, van rebre en poques hores centenars de milers de visites. Aleix Sarri ha estat un excel·lent assistent meu durant set anys al Parlament Europeu.

A Madrid recorden prou bé com el president Francesc Macià, després d’anys d’exili a Europa, en va tornar prestigiat i va aconseguir una contundent victòria electoral a les eleccions municipals de 1931, que van precipitar el final de la monarquia borbònica i l’adveniment de la República

Si Puigdemont guanya les eleccions europees a Catalunya podrà multiplicar l’eficàcia de la feinada extraordinària que ha fet per difondre i internacionalitzar amb èxit la causa catalana al món, aconseguint fins ara marcar gols inqüestionables a l’Estat espanyol i al tripartit del 155: guanyar les eleccions del 21D de 2017 amb una nova majoria independentista (amb rècord històric de vots, 2,1 milions), obligar Espanya a retirar les euroordres i, finalment, aconseguir que el tribunal de Schleswig-Holstein dictaminés que no hi havia ni rebel·lió ni sedició violenta en els fets d’octubre de 2017. Totes aquestes victòries han donat esperança als presos polítics catalans a Madrid.

Des de dins del Parlament Europeu Puigdemont podrà accedir directament a comissaris, ministres i primers ministres, així com també a les principals institucions europees. A parer meu, necessitem una victòria del president Puigdemont a Catalunya. No només per premiar i recompensar tota la feinada que ha liderat des de l’exili, sinó també per evitar els titulars que a Madrid ja tenen preparats si no guanya: els catalans ja no voten Puigdemont, i per tant, ja no cal tot l’interès mediàtic internacional quan denuncia la repressió espanyola al món. Això no ens ho podem pas permetre.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.

Ramon Tremosa
Ramon Tremosa

Professor d'economia a la Universitat de Barcelona i eurodiputat independent del PDECAT.