El Gran Mecanisme

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

En el seu llibre mític Shakespeare, el nostre contemporani, Jan Kott va formular un principi referent a les seves tragèdies que, amb el pas del temps, ha guanyat una inquietant actualitat no només com a principi de lectura del gran clàssic de la literatura europea, sinó sobretot com a brúixola orientativa del món contemporani. Kott explica que, en aquella època, quan el poder absolut s’havia desmaterialitzat i s’havia fet incorpori, convertit en una abstracció i en una mitologia, gairebé en una idea pura impersonal, Shakespeare va aconseguir una proesa: posar-li noms i cognoms, ulls, boca i mans. 

Així, per sobre de les peculiaritats personals de cadascun dels reis i dels usurpadors, a totes les obres de Shakespeare va fer-hi emergir el rostre implacable de la Història: la imatge del Gran Mecanisme, que funciona d’acord amb unes lleis inexorables amb independència de les persones concretes que els encarnen. Les lleis són l’ambició de poder, l’absència de moralitat i amb ella la inexistència de la consideració al voltant de l’acció justa, la indistinció ètica a l’hora de determinar l’acció, la primacia del fi per sobre dels mitjans, la manca d’escrúpols, etc. A les obres de Shakespeare, efectivament, es pot llegir i retrobar, contínuament, aquesta hegemonia dels mitjans, en tota la seva cruesa, que nodreix i impulsa els crims més abominables, les depravacions més injustificables i el mal en tots els seus rostres i matisos. 

Ve tot això a compte del que, en les darreres setmanes, qualsevol observador imparcial ha pogut descobrir en l’evolució del judici als líders independentistes catalans al Tribunal Suprem, la màxima instància del poder jurídic en l’Estat espanyol que hauria de ser model del comportament escrupolosament equitatiu, transparent i equilibrat per al funcionament de la justícia, tant més com més greu fossin les acusacions i com més greus fossin els delictes jutjats d’acord amb el Codi Penal espanyol

Al contrari, però, el que s’està verificant, tal com estan denunciant els observadors internacionals de l’International Trial Watch, que cada setmana emeten un informe sobre les irregularitats processals del judici i sobre la vulneració de drets dels acusats i la seva indefensió, és, precisament, que aquesta màxima instància jurídica està molt lluny de ser justa, equilibrada, garantista i independent

Els jutges del Tribunal Suprem abusen del ritme de les sessions, que obliguen a esforços físics gens habituals dels acusats en presó preventiva; estan improvisant l’ordre de les compareixences en la fase testimonial, impedint que els advocats de la defensa puguin organitzar i preparar adequadament els seus interrogatoris; estan privant de confrontar les absurdes i delirants mentides i falsedats d’alguns testimonis amb les proves documentals inequívoques que, en forma d’enregistraments videogràfics, desmenteixen de manera absoluta moltes coses de les que s’estan dient i aportant com si fossin fets realment esdevinguts; i estan permetent, per acabar, que es presentin com a proves de la violència necessària per als delictes de rebel·lió i sedició simples sospites, vaguetats, insinuacions o inferències fal·laces, deixant, d’aquesta manera, que un relat sense verificació dels fets vagi prenent cos, un cop i un altre, en la sala que jutja fets tan suposadament gravíssims. 

En aquest sentit, la sessió del dia 21 de març, amb la compareixença de diversos membres de la Guàrdia Civil, alguns dels quals càrrecs amb responsabilitat jeràrquica molt rellevant i significativa, té una indiscutible transcendència. Sobretot per l’obscenitat de la falsedat del relat que es va pretendre imposar, amb reiteració sospitosa de les mateixes expressions i de les mateixes característiques dels esdeveniments, encara que haguessin tingut lloc a llocs i en dies diferents. Les referències a multituds violentes i agressives, a les cares i actituds d’odi i ràbia, els insults i maltractes físics, l’assetjament a les forces policials, etc., fan referència a suposats esdeveniments dels quals no hi ha enregistraments ni proves documentals més enllà dels testimonis que aporten aquests números de la Guàrdia Civil sota jurament o promesa de dir la veritat. Cosa curiosa en uns dies dels quals, tanmateix, hi ha més que proves filmades dels mateixos llocs i a les mateixes hores en què aquestes coses suposadament passaven, i que només van tenir lloc en la imaginació d’aquests agents. I ja no curiosa, sinó indecent, si es confronta amb les filmacions dels mateixos agents, que permeten verificar unes intencions radicalment contràries a les que les seves paraules, ara, pretenen transmetre. 

Estem veient el Gran Mecanisme de l’Estat en acció. Avalat per Marchena.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.

Xavier Antich
Xavier Antich