L'arma del llibre

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Espígol era el nom del meu primer llibre de text de valencià, en cinquè d’EGB, tot just quan arribava a les aules la llei d’Ús aprovada per l’Executiu autonòmic a finals de 1983. Recorde amb especial estima aquesta publicació que encara conserve, sobretot, per les lectures proposades i la proximitat de les temàtiques. Anys després, vaig conèixer un dels seus autors, el mestre de Sagunt Manel Civera, creador, juntament amb Francesca Gimeno i Vicent Forment, com a il·lustrador. I fa només unes setmanes, l’escriptora i mestra Carme Miquel, em descobria a València que Espígol va ser un dels manuals promoguts per un grup d’ensenyants compromesos amb la llengua que des de finals de la dictadura es van organitzar per compartir coneixements d’innovació educativa, i que van formar el Moviment de Renovació Pedagògica Freinet.

Carme Miquel, primera presidenta d’Escola Valenciana (1990) i també membre de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), va fer al·lusió al col·lectiu de mestres jubilats Freinet en el seu discurs de recollida del Premi Foment a la Lectura 2019 de la Fundació Bromera. Ho va fer en primer lloc citant la taula on hi havia companyes i companys i on, casualment, vaig coincidir amb Civera. “En el moment de començar a practicar l’ofici de mestres fa més de cinquanta anys, érem conscients que l’Escola de Magisteri en època del nacionalcatolicisme de la mà del franquisme no ens havia preparat gens. Ens havia adoctrinat molt i ens havia ensenyat poc”, argumentava l’escriptora.

Aquells mestres es van autoorganitzar per formar-se i millorar l’educació. Van compartir llibres obviats a la facultat, van fomentar el treball cooperatiu i l’intercanvi d’experiències pedagògiques i van trobar un dels seus models inspiradors en els francesos Célestin i Élise Freinet, els quals van dissenyar una pedagogia basada en tècniques innovadores, basades en l’expressió lliure dels infants, l’aprenentatge basat en la creació, la investigació i la cooperació, com també l’arrelament a l’entorn. En aquell procés formatiu dels mestres Freinet hi havia també, com recordava Carme Miquel, “la lluita per renovar l’escola i transformar la societat, per normalitzar l’ús de la nostra llengua i, en conseqüència, les accions per obtindre i difondre una arma imprescindible per a la nostra lluita: la necessària lectura en valencià”.

L’escriptora originària de la Nucia, a la Marina Baixa, va fer una intervenció elegant, tanmateix en un to extremadament combatiu. Un argumentari carregat d’advertències que recordava els pronunciats en les dues dècades de majories absolutes del Partit Popular, no del final d’una legislatura comandada per Compromís i el PSPV com a resultat del Pacte del Botànic. “Però si construir és costós, destruir és fàcil i tots som plenament conscients que hi ha forces polítiques i socials disposades a destruir el que com a societat valenciana col·lectivament hem aconseguit. Forces disposades a impedir que seguim el camí de la construcció d’un poble culte i lliure, igualitari, acollidor i habitable”, asseverava Carme Miquel, qui el passat 8 de març també va ser guardonada amb el Premi Isabel Ferrer atorgat per la Direcció General de l’Institut Valencià de les Dones i per la Igualtat de Gènere, de la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives de la Generalitat Valenciana.

Entrebancs judicials

Bona mostra d’aquests riscos són els entrebancs polítics i judicials que ha patit la Conselleria d’Educació a l’hora d’impulsar polítiques progressistes. Entre els quals figuren tant el decret de gener de 2017 com la llei que regula i promou el plurilingüisme en el sistema educatiu valencià, aprovada fa un any, o l’intent del departament autonòmic dirigit per Vicent Marzà (Compromís) per posar fi als concerts educatius per a batxillerat. El Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) va declarar la nul·litat parcial del decret de plurilingüisme —el qual va haver de ser derogat pel Consell—, mentre que també va impedir la supressió dels concerts per a batxillerat quan hi haguera suficient oferta pública. Una decisió contra la qual la Generalitat va recórrer davant el Tribunal Suprem.

“A través dels llibres ens hem conegut millor com a poble”, assenyalava Carme Miquel, reivindicant el poder de la lletra escrita en valencià, en paper o en format digital, perquè allò veritablement important serà què comuniquen, què transmeten, sobre què reflexionen. Paraules que hauran de servir “d’aliment intel·lectual i, també, de munició” perquè la mestra i escriptora va concloure així de contundent la seua intervenció la nit dels premis Fundació Bromera: “Fent ús de l’arma del llibre, anime tothom a treballar pel nostre futur, pròxim i llunyà, i que ens mantinguem ferms en la lluita”.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.

Maria Josep Picó
Maria Josep Picó

Periodista ambiental i divulgadora científica.