No, no són els únics presos polítics d’Europa

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

“Europe’s only political prisoners”. Tinc l’anglès una mica rovellat, però quan m’he topat amb el compte de Twitter @freethecatalan9 i he llegit aquesta frase a la definició del compte, m’he esgarrifat. “Els únics presos polítics d’Europa”. Per assegurar-me que sí, que vol dir això, ho he consultat amb una amiga traductora. Sí, m’ho confirma, el meu anglès no està tan malmès.

Pensava que el que va succeir la tardor del 2017 ens havia fet caure les benes dels ulls. Vam aprendre a cops de porra que ni l’Estat espanyol ens deixaria exercir lliurement el dret a l’autodeterminació, ni Europa vindria a auxiliar-nos, ni es podia transitar “de la llei a la llei”. I que podies anar a la presó per motius polítics, et podien encausar per fomentar el pensament crític a les aules i podies acabar a l’exili per participar en un CDR.

Però la bena que no va caure del tot va ser la que ens impedia veure que això no només ens succeïa a les catalanes i els catalans. Que no som especials. Que senzillament som un poble més del món a qui li neguen exercir el dret a l’autodeterminació. Com als bascos, com als bretons, com als palestins, com als rifenys, com als sahrauís i com a tants altres.

Nosaltres, que ens hem fet especialistes a amplificar qualsevol veu internacional que s’ha interessat per la repressió patida, que s’ha preocupat pels presos i exiliats catalans, que ha defensat el dret que tenim a votar en referèndum. Nosaltres que tant valorem la solidaritat arribada d’arreu (excepte si es tracta del president de Veneçuela, Nicolás Maduro, no fos cas que es molestessin aquells que no s’han mogut dels despatxos de Brussel·les del seu suport indiscutible al Govern espanyol). Ara girem l’esquena quan són els altres qui pateixen la repressió?

Una de les coses interessants que ha provocat el procés és que ha desmuntat certeses que semblaven inamovibles. També ho havia provocat anteriorment l’esclat de la bombolla immobiliària i financera i el moviment del 15M.

I així, mentre descobríem que en ple segle XXI hi pot haver presos polítics als Països Catalans, també hem conegut els joves d’Altsasu, que ja porten més de 500 dies de presó per raons polítiques; perquè l’Estat ha decidit acarnissar-se amb la joventut basca i convertir una baralla en un bar en una acció “terrorista”. I hem sabut que el jove madrileny Alfon està pres des del 2015 per un muntatge policial per escarmentar les mobilitzacions contra les retallades i les mesures austericides. I hem descobert que les operacions Pandora i Piñata contra l’anarquisme (que van enviar diversos encausats a presó) no eren més que un muntatge i que per això han acabat arxivades. 

Però, malgrat saber tot això, encara hi ha qui obre un compte en anglès buscant ressò internacional i solidaritat, i el primer que hi escriu és que els nostres són els únics presos polítics d’Europa.

I d’aquesta manera menysprea l’Alfon, els joves d’Altsasu, els anarquistes que van passar mesos i fins tot anys entre reixes. I els tres presos independentistes gallecs que fa més de sis anys que compleixen condemna entre barrots. I també centenars de basques i bascos que han estat empresonats per la seva lluita per la llibertat d’Euskal Herria (entre els quals directors de diaris, periodistes, sindicalistes o simplement joves que s’organitzaven). I els italians que lluiten contra la construcció d’un tren d’alta velocitat a qui els demanen fins a 20 anys de presó. O els que com Cédric Herrou ajuden els refugiats a creuar la frontera entre Itàlia i França desobeint la llei que prohibeix aquestes accions solidàries i s’enfronten a penes de presó. I també menysprea l’exili de Valtonyc o la persecució d’altres músics, actors, titellaires i qualsevol persona que posi en qüestió els fonaments del règim del 78.

La solidaritat és la tendresa dels pobles. No hauria de ser només una consigna bonica. Hauria de ser un dels aprenentatges de la tardor més apassionant (i brutalment dura) de les nostres vides.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.

Laia Altarriba
Laia Altarriba

Periodista