47 Premis Octubre

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

El passat dissabte 27 d’octubre, el Palau de l’Exposició de València va esdevenir la seu de la 47ena edició dels Premis Octubre, atorgats per l’editorial 3i4, que enguany ha fet cinquanta anys de vida. L’efemèride va ser un dels motius pels quals aquesta edició va tenir un to especial de celebració. Perquè 3i4 ha estat l’editorial que en temps de trinxera va fer reviscolar la literatura catalana al País Valencià. Era 3i4 la que entregava premis i publicava llibres en un context completament advers, en un país vençut per la guerra, pel desconeixement, per la desconnexió cultural. És per això que no van ser pocs els atemptats patits a la llibreria i als sopars dels premis, perpetrats per aquells que no volien que el país recuperara el més mínim sentit cultural. Perquè restara adormit, tal com pretenien i encara pretenen les elits tradicionals. Això és 3i4, i això continuarà sent en un context més favorable que la mateixa editorial ha contribuït a consolidar.

Enguany, els guanyadors han estat l’estil metaliterari del valencià Salvador Company, que ha guanyat el premi Andròmina de Narrativa gràcies a Fons de formes, que parteix de l’atemptat que va patir la llibreria 3i4 el 2006. Carles Mulet, de Pedreguer (Marina Alta) va aconseguir el premi de poesia Vicent Andrés Estellés gràcies a Naixement d’Islàndia, un escrit que aprofundeix en la natura, el llenguatge i el cos, tal com resolia el jurat. El premi Joan Fuster d’assaig ha anat a parar a mans d’Antoni Martí Monterde, natural de Torís (Ribera Alta), autor de Les ciutats de lluny de Josep Pla, que elabora un excel·lent retrat de l’escriptor paisatgista basat en París, Madrid i Nova York. Per últim, el premi Pere Capellà de teatre ha tingut dues guanyadores: la mallorquina Neus Nadal, gràcies a Salvatges; i la barcelonina Queralt Riera, amb L’amor (no és per mi, va dir Medea). Han estat els guanyadors d’entre més de 300 obres presentades, i això constata que el país, malgrat tot, gaudeix d’una mínima salut cultural.

Dèiem que el context era favorable. I no només per l’estat de la cultura. També perquè no eren poques les autoritats que van assistir a l’acte de lliurament dels premis. El president de les Corts Valencianes, Enric Morera, coincidia amb el del Parlament de Catalunya, Roger Torrent, i amb el de Sardenya, Gianfranco Ganau. No tan inèdita, però encara més necessària, era la trobada dels consellers de Cultura dels tres territoris, Vicent Marzà, Laura Borràs i Fanny Tur, del País Valencià, Catalunya i illes Balears, respectivament. Una fotografia que reflecteix a la perfecció com han canviat les coses des d’aquell màgic 1968.  Sense oblidar la presència de Joan Ribó, alcalde de València. I, alhora, un reconeixement a la tasca de 3i4.

Malauradament, enguany, l’editorial s’ha vist obligada a entregar els premis Octubre d’Actuació Cívica a 16 persones que el 27 d’octubre no van poder assistir a l’acte. Els familiars dels presos polítics i exiliats catalans van acudir a València per recollir els premis entre un gran clam de llibertat que va durar més de cinc minuts seguits. I amb un sonor aplaudiment cada cop que es llegia el nom dels homenatjats. València devia aquest tribut cívic, que no polític. Perquè, tal com deia Enric Morera, “no hi ha dret”. Un discurs similar va expressar el president del Parlament sard, que també s’hi va solidaritzar. 3i4 va nàixer en un context de dictadura i de repressió que també es va girar en contra de l’editorial. Cinquanta anys més tard, ningú s’imaginava que aquell context podia tornar. La seua funció cultural, des del primer minut, no podia dissociar-se del seu compromís per la llibertat. Ni el 1968 ni ara, 50 anys després.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.

El Temps
El Temps