#Diada2018: La Diada ‘silenciosa’

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Vista per televisió des d’Estrasburg, la manifestació de la diada d’enguany ha estat emotiva. Les imatges dels helicòpters de tota aquella gran multitud, en silenci fins a les 17:14, han estat impactants: des de 2012 cap altra causa no mobilitza al món tanta gent i durant tant de temps com ho fa la llibertat de Catalunya.

Al vespre vaig enviar un vídeo de 40 segons amb imatges aèries de la Diagonal i quatre fotos per Wahtsapp a molts eurodiputats amb aquest missatge: malgrat la repressió del passat 1-O, l’empresonament sense judici ni fiança de mig Govern i de líders socials, l’exili del president i de mig Govern, la suspensió de l’autonomia, les eleccions anticipades del 21-D per sorpresa, la persecució judicial de 700 alcaldes i de molts ciutadans... la reclamació pacífica per la independència de Catalunya segueix ben viva. 

El dia 12 vam enviar tota aquesta informació juntament amb el ressò de la premsa internacional de la #Diada2018, via correu electrònic, als 6.000 emails del PE (eurodiputats i assistents).

Seguim dempeus i una convicció creix dins meu, tot veient per exemple a Twitter l’etiqueta #PrimeraDiada, que molta gent que hi va ser per primer cop van fer servir dimarts passat: l’Estat espanyol va cometre un gran error el 2010 amputant l’Estatut i això va disparar l’independentisme: de 320.000 vots el 2010 (ERC+Solidaritat, 10%) als 2.100.000 republicans del #21D (48%), repetint la majoria absoluta de 2015 en les pitjors condicions electorals possibles.

A Europa ningú no veu violència ni cop d’Estat en les actuacions del Govern català la passada tardor, tal com ja han dictaminat les justícies alemanya i belga, i tal com hauria dit la justícia escocesa si Espanya no hagués retirat l’euroordre contra la consellera Ponsatí. Això anticipa què dirà la justícia europea quan arribi el cas.

Gairebé el 80% dels catalans estan en contra de la presó del Govern català per uns delictes de violència inventats... i això pot afectar de manera decisiva el mapa electoral català el maig vinent, en cas de sentències màximes.

Les eleccions municipals són favorables als partits republicans: avui controlen les quatre diputacions provincials i 700 alcaldies de 948 a Catalunya. Així, tot i el cop que va suposar perdre Barcelona, al 2015 els partits republicans van augmentar 7 punts percentuals de vot amb relació al 2011, del 38% al 45%.

La repressió ferotge i venjativa de l’Estat espanyol del darrer any, amarada de cinisme en acusar de violents les víctimes a Catalunya de la violència feixista, ens ha tret els somriures:  no hi ha escrúpols per defensar la unitat d’Espanya, és a dir, el fabulós negoci econòmic i de poder que ha construït el centralisme madrileny. Per això hem viscut la Diada del silenci, avui en som tots més conscients. Fins al 2017 érem ingenus perquè ningú no podia imaginar la repressió actual, avui ja no.

Les municipals poden, però, aturar el procés. Manuel Valls prepara la seva llista única guanyadora (Cs+PP= 25%-30% vot?) per assaltar Barcelona i la seva diputació: potser ja saben que els Comuns, dominats per ICV després de fer fora Xavier Domènech, no pactaran amb els republicans? 

Hi ha una autèntica operació d’Estat per evitar com al 2011 que la Diputació de Barcelona avanci liquiditat a la Generalitat: aquesta es podrà escanyar totalment si el Govern actual es “porta malament”, Valls és alcalde i el #Tripartit155 controla la diputació. 

Els dirigents republicans no poden decebre la seva massa electoral, que surt al carrer com cap altra al món: si bé aquest any els ha respectat a la Diada, potser no serà així si a l’any vinent han fracassat a Barcelona per manca d’unitat.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.

Ramon Tremosa
Ramon Tremosa

Professor d'economia a la Universitat de Barcelona i eurodiputat independent del PDECAT.