11S

L’independentisme, de nou al focus mediàtic

Així han reaccionat els mitjans estatals i internacionals a la Diada de 2018, que ha reunit un milió de manifestants a la Diagonal de Barcelona.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Catalunya encarava l’enèsima Diada decisiva després del fracàs per la ineficàcia de la declaració del 27 d’octubre i de l’empresonament i l’exili de diversos consellers de l’anterior executiu i líders de l’activisme social i cultural. Però una vegada més, Barcelona ha reunit un milió de manifestants, tal com venia fent durant els darrers onzes de setembre. El 2018, però, atesa la situació, no hi havia tants motius per l’optimisme com en anys anteriors, quan la diada es contemplava com la definitiva abans de la independència. Això no ha estat motiu perquè el moviment republicà torne a guanyar, una vegada més, la batalla del carrer. I així han reaccionat els mitjans.

Dins de l’Estat, la dimissió esperada de la ministra valenciana de Sanitat, Carmen Montón, ha acabat per ocupar gran part de les portades dels diaris. Això no ha evitat, però, la referència obligada dels mitjans espanyols a la manifestació de Barcelona. Així, el diari El País explica, en la seua versió digital, que “l’independentisme recorre a la Diada per ocultar la seua divisió”. El rotatiu de Prisa atorgava l’èxit de la manifestació a “les bases independentistes”, que ocupaven el carrer “en auxili d’uns partits dividits i mancats d’un pla clar per mantenir el pols amb l’Estat”, a més de referir-se a “les diferències estratègiques que separen l’independentisme”.

Malgrat aquest to, El País reconeixia que “no era una Diada més”, esmentant la situació de presó i exili de molts polítics i activistes catalans i destacant també les exigències de l’Assemblea Nacional Catalana per concretar en fets la implantació de la República.

La Razón, pel seu compte, destacava la “reivindicació” de llibertat dels presos polítics per part dels manifestants i centrava la mirada en les accions “dels joves de la CUP i d’Arrán” [sic], que “cremaren fotos del rei i llançaren pintura a la Policia”. En termes similars s’ha expressat El Español, que detectava una “accentuació de l’agressivitat” d’una manifestació que, en canvi, “no ha assolit augmentar la mobilització”. Al mateix temps, el digital de Pedro J. Ramírez criticava el protagonisme de Toni Albà en els actes, referint-se a ell com “el còmic que va insultar Inés Arrimadas”; i donava protagonisme a la denúncia de Ciutadans, que ha acusat la Generalitat “d’excloure la meitat dels catalans” en aquesta celebració. “Més agressivitat, mateix resultat. O pitjor. Malgrat l’escalada dialèctica del separatisme intensificada durant les setmanes anteriors a la Diada, la Guàrdia Urbana va xifrar en un milió els assistents a la manifestació. Els mateixos que l’any passat. L’Executiu de Quim Torra i els seus socis independentistes han fracassat en el seu intent d’exhibir múscul”. Aquest era el primer paràgraf de la crònica.

El Mundo, diari que també va dirigir Pedro J. Ramírez, denuncia que “l’independentisme es va llançar ahir contra la Justícia, el Govern i la Corona”. I assenyalava especialment les declaracions d’Aemen Anwar, advocat de Clara Ponsatí, qui assegurava que “Franco estaria orgullós de l’Espanya contemporània, que actua com una dictadura feixista”. Tampoc s’han escapat de la crítica els comuns. Segons aquest diari, Joan Josep Nuet, Jaume Asens o l’exalcaldessa de Badalona Dolors Sabaté “van trencar la disciplina de partit” per acudir a la marxa. I destaca també Ada Colau, que tot i no assistir-hi, “va honorar el màrtir de l’independentisme, Rafael Casanova, i va demanar la llibertat dels presos a l’inici de la Diada, distingida amb un llaç groc”.

Fora de l’Estat, el to de les cròniques era bastant menys apassionant. El Diario de Noticias portuguès destaca en el seu titular les paraules de l’advocat Ben Emmerson, qui defensa la causa dels presos polítics a l’ONU. “Catalunya serà una república independent l’any que ve”, pronosticava. El diari portuguès assegurava que “Puigdemont, físicament absent, estava present a través de Ben Emmerson”.

A França, Le Monde assenyalava la xifra del milió de manifestants que omplien la Diagonal en el “Dia Nacional de Catalunya”. “Un any després del fracàs de l’intent de secessió, la capacitat de mobilització dels separatistes està intacta”. Aquest diari rescatava el testimoni de Santi Noé, agricultor de 54 anys que es mostrava “avergonyit i indignat” per l’existència de presos polítics. Alhora, recordava també la divisió estratègica de l’independentisme, titllant de “moderats” els partidaris d’Esquerra Republicana, “que volen abandonar el camí unilateral”.

Des d’Alemanya, el setmanari Der Spiegel assenyalava l’enquesta del juliol en què es calculava que un 46,7% dels catalans estaven a favor d ela independència i un 44,9% en contra. L’escocès The National, clarament partidari de la independència, celebrava la “tendència mundial” de la Diada en les xarxes socials i es feia ressò dels milers de motards reunits a Vic per anar plegats a la Diagonal.

Per últim, a Bèlgica, on resideix exiliat Carles Puigdemont i tres exconsellers més, el diari francòfon Le Soir tornava a destacar la “capacitat mobilitzadora intacta” del sobiranisme. El Het Laatste Nieuws, publicat en neerlandès, assenyala que “l’element central de la manifestació va ser la demanda perquè els tribunals espanyols no processen els líders separatistes que hi ha encarcerats o que fugiren a l’estranger pel seu parer en l’intent de separar-se. Tretze líders catalans, inclòs l’expresident regional Carles Puigdemont, que resideix a Bèlgica, estan acusats de rebel·lió i corren el risc de ser encarcerats fins 25 anys”.

Tal com acostuma a passar els darrers anys, la premsa reacciona a la Diada, que s’ha consolidat com un esdeveniment mediàtic de primer ordre.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.