Corredor Mediterrani ha esdevingut un bandera comuna d’empresariat i polítics per reclamar la doble via ferroviària d’alta velocitat entre Algesires i la frontera francesa davant l’Executiu espanyol. El Govern del Botànic ha estat molt reivindicatiu per tal que els Pressupostos Generals de l’Estat contemplaren aquesta infraestructura estratègica, la qual es considera clau per millorar la competitivitat i la internacionalització econòmiques, alhora que, malgrat l’impacte ambiental per la fragmentació del territori, implicarà una reducció important en emissions d’efecte hivernacle del sector del transport de mercaderies i persones.
L’eix ferroviari de l’est peninsular, ha estat notícia recentment per una decisió política arran de l’arribada del PSOE a la presidència del Govern espanyol. El catedràtic de Geografia Josep Vicent Boira, serà el comissionat del Ministeri de Foment, dirigit per José Luis Ábalos. Un nomenament d’Adif que s’interpreta com un canvi en les prioritats d’inversió des de Madrid davant aquesta gran infraestructura. Pocs dies abans, però, la primícia era un altre corredor, el que va del cap de Creus a Girona fins al de la Nau d’Alacant per la creació d’una àrea marina protegida per a la migració de cetacis.
L’alta velocitat genera debat polític i expectatives econòmiques, per tant, el corredor ferroviari genera molta més atenció social i mediàtica que el corredor de migració de cetacis. Tanmateix, és molt rellevant l’aprovació del reial decret per preservar una franja continuada d’aigües marítimes de 46.385 km2 i de 85km d’amplària mitjana entre la costa catalana i valenciana i l’arxipèlag balear. Aquesta protecció era una demanda històrica del sector ambientalista i també científic atesa la importància per a la biodiversitat d’aquesta zona, molt afectada pel trànsit d’embarcacions comercials i turístic, les quals generen una important contaminació acústica submarina, ja que els cetacis, especialment, depenen del soroll per a totes les seues activitats com ara l’orientació espacial, l’alimentació, la reproducció i la criança.
Tot i viure en un territori banyat per la Mediterrània, sovint s’oblida la vida marina que hi existeix i el seu gran valor ecològic. En aquests dies de platja, el rorqual comú (Balaenoptera physalus), la segona balena més gran del món després de la blava (Balaenoptera musculus) fa la seua migració des de la mar de la Ligúria cap a l’estret de Gibraltar, per posar només un exemple molt destacable i cridaner.
El corredor marí protegit a la costa catalana, valenciana i balear no només implicarà una atenció més elevada quant a la preservació de cetacis (rorqual comú, catxalot, dofins mular, llistat i comú i bussejadors de gran profunditat com ara els calderons grisos i comuns i el zífid de Cuvier), sinó també de la fauna marina en general, on destaquen la tortuga babaua i diverses espècies d’aus. De fet, tots els cetacis i les tortugues marins que fan servir aquesta àrea figuren en el llistat d’espècies silvestres de règim de protecció especial, mentre que molts dels cetacis estan catalogats com a vulnerables pel Catàleg Espanyol d’Espècies Amenaçades.
No sols preserva els ecosistemes, l’àrea marina protegida per a la migració a la Mediterrània també afecta un sector tan potent com l’energètic. La ministra per a la Transició Ecològica ho va manifestar amb contundència des del primer moment: “Amb aquesta declaració es posa fi a noves prospeccions i a qualsevol tipus d’activitat extractiva d’hidrocarburs”. A més a més, va anunciar que es revisarien les autoritzacions en vigor en aquesta matèria en benefici de la preservació ambiental.
El nou reial decret insisteix molt especialment a prohibir els sondejos acústics, necessaris per a les prospeccions petrolieres ja que elaboren mapes en 3D de les formacions rocalloses susceptibles d’emmagatzemar recursos naturals mitjançant canons d’aire comprimit que emeten ones acústiques de gran potència. Pel costat científic, l’Instituto Nazionale di Oceanografia italià també havia sol·licitat autorització per fer sondejos acústics per estudiar formacions geològiques prop d’Eivissa.
La mobilització atesos els efectes d’accions extractives de combustibles ha estat la clau per aconseguir la declaració d’aquesta àmplia zona marítima on conflueixen diversitat d’usos i interessos econòmics amb una rica biodiversitat. L’Aliança Mar Blava va aconseguir entre 2016 i 2017 nombrosos suports institucionals perquè aquesta àrea fora Zona Especialment Protegida d’Importància per al Mediterrani (ZEPIM) pel Conveni de Barcelona. Entre ells, els governs valencià, català, balear, els consells insulars de les Illes, diverses ciutats espanyoles, el Congrés, el Senat i les organitzacions conservacionistes més representatives de l’Estat. La declaració del corredor per a la migració de cetacis és, només, la primera parada d’un llarg trajecte.
