Escac a l’impost al sol

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

El francès Nicolas Hulot era un personatge molt mediàtic, una persona amb una àmplia trajectòria en la defensa del medi ambient. Promotor de la conservació de la biodiversitat, presentador de programes de televisió, creador de Fondation pour la Nature et l’Homme i impulsor d’iniciatives com ara un Pacte per l’Ecologia, a fi de mostrar que la sostenibilitat ha de constituir el cor de l’acció pública i privada. El maig de 2017, després de la fulgurant victòria d’Emmanuel Macron, Hulot esdevingué ministre de la República gal·la amb la trencadora cartera per a la Transition écologique et solidaire.

Un any després, Pedro Sánchez lidera una moció de censura a l’Executiu espanyol  i el PSOE arriba a La Moncloa. En un parell de dies, emergeixen idees de fort component ambientalista i desapareix el concepte del Ministeri de Medi Ambient, el qual ha aconseguit més protagonisme amb governs d’esquerra, mentre que ha quedat molt difuminat amb la dreta, sovint barrejat amb altres sectors com ara l’agricultura i la pesca. Teresa Ribera s’ha convertit en la primera ministra de Transició Ecològica, un departament que, de manera insòlita al nostre territori, aglutinarà dos àmbits enfrontats i amb interessos contraposats històricament: la conservació de la natura i el model energètic.

La transició ecològica per avançar en societats descarbonitzades implica fer front al delicat futur de la mineria o les centrals tèrmiques de carbó  i donar un impuls definitiu a les energies renovables. El repte és immens perquè requereix consens polític i acord dels governs estatal i autonòmics i locals. A més a més, el risc del nou ministeri és que la seua acció quede atrapada en la complexitat energètica, en les dificultats d’un nou sistema fiscal i les polítiques d’ocupació i deixe de banda la gestió ambiental, la natura i la biodiversitat.

L’argumentari de Teresa Ribera és un bàlsam. Els seus primers discursos han estat impecables i han portat a la primera línia del Govern espanyol idees innovadores. Entre les quals —en una tendència similar a la defensada per Nicolas Hulot i el Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de les Nacions Unides— vincular el desenvolupament  sostenible a la millora de la qualitat de vida de les persones i a un creixement just i solidari, tant en l’actualitat, amb les zones i col·lectius més empobrits, com de cara a les futures generacions, les quals puguen heretar un patrimoni ambiental sense hipoteques. En paral·lel, l’ocupació verda ha passat a ser una prioritat del nou executiu perquè, en opinió de la ministra, no es pot plantejar una recuperació econòmica que reduïsca la capacitat de progrés futur.

El nou Govern socialista presidit per Sánchez ha estat contundent en matèria ambiental. Almenys, el seu plantejament ha estat realista i valent, alhora que alineat amb les polítiques climàtiques i energètiques de la Unió Europea —dirigides des del comissariat per a l’Acció Climàtica i l’Energia, actualment comandat per l’exministre del Partit Popular Miguel Arias-Cañete. Només hores després del naixement del Ministeri per a la Transició Ecològica, s’anunciava el compromís, quasi com a promesa electoral, de promoure les energies renovables perquè el 2030 superen el 35%, en comunió amb Brussel·les, i posar data de caducitat al polèmic i injust impost al sol, com són coneguts els entrebancs aprovats fa tres anys pel Govern conservador de Mariano Rajoy, amb el ministre José Manuel Soria, per posar peatges a l’explotació de l’energia fotovoltaica per part de la ciutadania, és a dir, independentment de les empreses de generació elèctrica.

La promoció de l’autoconsum des de Madrid es trobarà amb una realitat autonòmica molt diversa. Així, des de 2014 el Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya (CADS) promou la transició energètica i estan aprovades les bases d’un Pacte Nacional en aquest àmbit, alhora que la Conselleria d’Empresa i Coneixement i l’Institut Català d’Energia van engegar la taula d’impuls a l’autoconsum fotovoltaic amb la voluntat de posar la ciutadania al centre del sistema de distribució, consum i generació d’energia elèctrica. Per contra, realitats com la valenciana, amb molt de treball per fer en el sector de les energies alternatives, fins i tot, en la construcció de l’edifici dels departaments autonòmics. Un poc ambiciós decret de Pla Energètic Valencià recollia la voluntat de canviar el model energètic autonòmic i destacava el problema de l’empresa per millorar la competitivitat i productivitat.

L’escac de Teresa Ribera a l’impost al sol esdevindrà una bandera molt mediàtica d’una acció de Govern pel medi ambient i el canvi climàtic, la qual, com s’ha reclamat durant dècades, integrarà amb fermesa la perspectiva econòmica com un factor primordial de desenvolupament cap a la sostenibilitat.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.

Maria Josep Picó
Maria Josep Picó

Periodista ambiental i divulgadora científica.