El president normal

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

És fascinant la facilitat que M. Rajoy i els seus tenen per decidir qui és i qui no és normal. Després que el 21D, convocat per ell, se li girés en contra pels resultats catastròfics del seu partit -i la majoria insuficient dels seus delegats taronges-, el president espanyol ha optat per decidir de manera unilateral qui no podrà ser el president de Catalunya. I és, precisament, l’únic candidat -a hores d’ara- a ser investit. M. Rajoy, però, vol "un president normal".

Aquesta és l'última del gran catàleg d’excuses del seu Govern per justificar la prohibició de la investidura de Carles Puigdemont. Els arguments se superen dia rere dia. Però és encara més cridanera la llicència que es permet M. Rajoy, qui acostuma a referir-se als seus com "la gent normal". Bona part d’aquesta gent normal, es pot suposar, seria la que aplaudeix l’atonyinament policial. També deu ser normal l’actitud dels policies que van actuar a Catalunya el mes d'octubre. Normals són els qui els premiaran amb un cap de setmana a Múrcia pel seu sacrifici per la pàtria. I també són normals, cal deduir, els responsables del Ministeri espanyol d’Interior, que han agraït amb entusiasme la iniciativa.

Normal és la seua vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría, qui preguntava a Joan Tardà al Congrés si "tant els costava sacrificar un català" quan l'executiu de Puigdemont hauria "sacrificat l’economia i el benestar social dels catalans". Les que no són normals són les persones que, malgrat això, el 21D van decidir tornar a votar els mateixos autors del "sacrifici". Tampoc no ho són la gent de l’Idescat ni la de l’intervingut Departament d’Economia, que han calculat en un 3,4% el creixement de l’economia catalana durant el darrer any, tres dècimes per damunt de la mitjana estatal, malgrat la conjuntura política.

Normal és qui diu allò que ells volen sentir. Per tant, són normals les declaracions alarmistes, però no les dades que les desmenteixen. També és normal el jutge que nega l’alliberament d’un pres i s’acull al fet que l’acusat "manté el seu ideari sobiranista". Un factor que, lligat al context, no ajuda a la causa. Normal, al capdavall, és qualsevol persona que aprove tot això i no se'n faça preguntes.

Caldria preguntar-se, arribats a aquest punt, qui seria per a M. Rajoy "el president normal", atès que no és el qui els catalans han reelegit. No és normal, tot i que el van permetre presentar-se com a candidat. Potser van errar en els càlculs. O potser, simplement, com que ja els hi té igual tot i assumeixen els arguments més tergiversats, pensaren que ja actuarien en cas que Puigdemont assolira la fita de la reelecció. Com que la seua tradició no és massa democràtica, potser per a ells és menys normal el president resultant d’uns comicis que el que s’imposa per la via d’un pronunciament.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.

Manuel Lillo
Manuel Lillo

Director d'EL TEMPS.