Què diantre 'faqs' TV3?

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Hi ha vegades que TV3 fot de molt mala llet. Com dissabte passat. Sens dubte, la nostra ha sabut jugar prou astutament les cartes del dissabte a la nit. Col·locar en aquesta franja el programa FAQS d’en Ricard Ustrell ha estat la millor mesura per mirar d’aturar l’hemorràgia d’audiència que provocaven productes com La Sexta Noche.

Res a dir, doncs, si no fos que, com passa massa habitualment, a la darrera emissió el programa anava de nou carregat de col·laboradors espanyols. No hi ha absolutament cap problema a convidar els col·laboradors, opinadors, entrevistats, etc. que es vulgui, al programa i mitjà de comunicació que es vulgui, i que parlin la llengua que vulguin. Si són d’interès, sempre són benvinguts. Obvi! Com més opinions diverses i d’orígens diversos tinguem dels afers que ens concerneixen, amb més llibertat podrem bastir el nostre criteri i sentit crític com a ciutadans compromesos. Ara bé, dit això, em meravella com, de deu anys ençà, hem pogut normalitzar gairebé sense fissures que un programa de debat polític i d’actualitat social de la televisió pública catalana es pugui desenvolupar en bilingüe sense que ningú arrufi les celles.

Fa feredat que encara avui hàgim de recordar per què es va crear TVC i Catalunya Ràdio. En les seves memòries, Jordi Pujol recorda que “en el nostre projecte de país, una ràdio i una televisió públiques havien d'ajudar a defensar la llengua i a construir la consciència de catalanitat”. Són la televisió i la ràdio nacionals de Catalunya. Són dos mitjans públics, doncs, que els catalans paguem gustosament a través dels nostres impostos perquè la seva principal raó d’ésser és, precisament, la funció de normalització i la promoció de l’ús de la llengua catalana. Fins avui, els catalans hem subvencionat aquests mitjans de comunicació públics amb orgull i satisfacció: orgull d’ésser conscients que disposem d’uns mitjans de comunicació de la més alta qualitat, equiparables a la resta de mitjans de primer nivell d’Europa; i la satisfacció que són una eina cabdal per garantir els nostres drets lingüístics en matèria audiovisual. Si no fos per la llengua, doncs, TVC i Catalunya Ràdio no tindrien pas ni de bon tros el sentit ni la dimensió que tenen i han de tenir. Fóra bo, doncs, que tothom ho tingués clar, el sabadellenc Ustrell inclòs. 

"De la mateixa manera que Assange va ser entrevistat amb traducció simultània, és indispensable que el senyor Margallo i tots els entrevistats i col·laboradors castellanoparlants que passen pel programa, siguin tractats exactament igual que Assange"

Per aquest motiu, és un honor que la nostra televisió pública disposi dels mitjans per atènyer una entrevista en directe amb Julian Assange la nit abans del referèndum. Com també és meravellós que gaudeixi de la capacitat de fer passar pel programa en qüestió l’exministre Margallo. L’únic que demano, doncs, és el mateix tracte lingüístic: de la mateixa manera que Assange va ser entrevistat amb traducció simultània a fi que tot catalanoparlant el pogués capir, és indispensable que el senyor Margallo i tots i cada un dels entrevistats i col·laboradors castellanoparlants que passen pel programa, siguin tractats exactament igual que Assange, que un francòfon, que un italianòfon, que un germanòfon, que un lusòfon, etc.

Hi ha qui dirà que la proposta que llanço no té ni cap ni peus perquè tota l’audiència de TVC entén el castellà perfectament i, per tant, seria una despesa innecessària. Per contra, aquest raonament no només és fal·laç, sinó que és altament perillós, per dues raons fonamentals. En primer lloc, perquè afirmar que tots les catalanoparlants són obligatòriament també castellanoparlants és científicament fals. Cal recordar que TVC ha sempre pretès d’ésser la televisió de tots els catalanoparlants, no només dels ciutadans de l’actual Principat de Catalunya. Això inclou, doncs, els nordcatalans i els algueresos, territoris on òbviament no s'hi parla el castellà. És simptomàtic, per exemple, que els amics algueresos sempre m’assenyalen la quantitat de castellà de la nostra estimada televisió que ells detecten i nosaltres, no. Ja em passava el mateix quan era a Tolosa, amb els occitans. Sí, els occitans –i és un fenomen que cada cop va a més– segueixen la nostra televisió des que es pot veure per internet. El català i l’occità són llengües completament intercomprensibles en les varietats estàndards i, per tant, per a un occità és infinitament més fiable i interessant de veure TV3 si vol conèixer els esdeveniments polítics de Catalunya que no pas de  seguir qualsevol canal de televisió francès. La qüestió encara es fa més palesa amb els nordcatalans: els pobres es planyen sovint que a Can Cruanyes quan recullen les declaracions de Macron, se’l subtitula, i, en canvi, quan parla Rajoy, no entenen res. Però, més enllà d’algueresos, nordcatalans i occitans, Catalunya és un país d’exiliats: del 1939 i, també, del 2009. Quants de nosaltres no tenim amics i compatriotes que van haver de cardar el camp perquè el nostre estimat país no els oferia cap futur prometedor i ara han format una família lluny de casa? Molts d’aquests catalans expatriats han tingut fills amb parelles catalanes o mixtes, però en qualsevol dels casos fills a qui també parlen en català. Probablement el seu entorn lingüístic més enllà de la família no és pas ni català ni castellà. Per tant, molts d’aquests fills són competents en llengua catalana i en la llengua del país que els acull, però no pas obligatòriament en llengua castellana. Molts d’aquests fills d’expatriats, doncs, miren TVC a través d’internet –hola! benvinguts al segle XXI!– i tenen tot el dret del món, igual que tots nosaltres, de poder veure tots els continguts que s’hi emetin en llur llengua, sense excepció. El debat, doncs, és el següent: un catalanoparlant té dret de no ésser obligatòriament castellanoparlant?

I aquesta reflexió entronca amb el segon motiu. Com bé dèiem, la funció principal de TV3 és oferir una oferta audiovisual de qualitat en la nostra llengua. Punt. De continguts audiovisuals de qualitat en castellà, en francès o en anglès ja en podem trobar a través d’internet. TV3 la paguem per això: per la llengua. Per això, hem de tenir tot el dret del món de poder veure TV3 100% en català i sense excepcions –publicitat i Polònia inclosos.

És gaire forassenyat el que dic? Ara que Bèlgica va en boca de tothom i que tants il·lustres afeccionats a la política comparada sembla que engendra, fora bo que aquests mateixos il·lustres analitzessin, per exemple, l’oferta televisiva de Flandes. Fins i tot els canals comercials privats com VTM, proposen tots els seus continguts audiovisuals íntegrament i exclusiva en neerlandès. Àdhuc quan recullen declaracions de polítics belgues originals en francès, són traduïdes al neerlandès. Qui és, doncs, l’anomalia?

Breu: en deu anys, aquest país ha passat de la normalització lingüística del català exercida per TV3, a l’exercici lingüístic de normalització del castellà a TV3. Negoci rodó.  

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.

Marçal Girbau
Marçal Girbau

Filòleg i occitanista.