La flamant presidenta del Govern de les Balears, Marga Prohens, va fer aquestes declaracions en l’entrevista que li va fer Cristina Ros per a l’Ara Balears: “No tenc gens de por que es pugui repetir la resposta social del temps de Bauzá”. Fa referència a l’anomenada marea verda: la manifestació més gran de la història de les Balears, impulsada pel moviment dels docents illencs contra el decret conegut com a TIL, sigles de tractament integral de llengües, que cercava marginar el català a l’ensenyament públic amb la (ja vella aleshores) excusa del trilingüisme.
La mobilització més massiva d’una societat amb fama de conformista es va produir, doncs, en defensa de l’escola pública i en català. Ara el PP tornarà a governar sota la tutela de Vox, que ja ha deixat més que clar que du com a exigència irrenunciable l’arraconament de la llengua catalana en tots els àmbits, i molt en particular a l’ensenyament públic. Per altra banda, l’afebliment de l’escola pública, en benefici de la privada i concertada, és un altre dels objectius.
Tot i així, la presidenta Marga Prohens sosté que no tem una possible contestació per part de la ciutadania illenca. Repeteix, una vegada i una altra, que governa en solitari, perquè Vox no ha entrat al seu executiu ostentant-hi cap cartera. No obstant això, és presa d’un acord de govern amb 120 punts que recullen minuciosament no tan sols el programa, sinó també l’ideari i, per dir-ho així, el geni de família de Vox.
El PP de Balears el va firmar amb gran alegria, perquè significava recuperar les enyorades poltrones, després de vuit anys de fer badalls. I per un altre motiu evident: les idees de Vox no són gens externes al PP. De fet, li són tan i tan properes que Vox va néixer des de dins del PP, i pilotat per gent que era, havia estat i en alguns casos segueix sent del PP. Tan tutelada estarà, Marga Prohens, que cada dos mesos haurà de retre comptes a Vox de la seva acció de govern, en unes reunions “d’avaluació i planificació” que seran la cadena per tenir-la fermada curt.
Tanmateix, Prohens refusa que la ciutadania li pugui expressar rebuig per una governabilitat plantejada en aquestes condicions. Durant els dies del seu debat d’investidura ho va dir de forma encara més clara, o senzillament més barroera: “Qui vulgui protestar podrà fer renou, però el programa del PP es complirà”. El programa del PP, segons aclareix ara, és plenament compatible amb el de Vox, i ella s’hi sent d’allò més còmoda. Tant, que abans de començar ja ha caigut dins la prepotència, l’altivesa i el menyspreu als crítics i als discrepants. No sembla la millor manera de començar, amb un govern “en solitari” que s’aguanta amb el suport d’uns ultres que li poden garantir moltes coses, però cap d’elles s’assembla a l’estabilitat. Ni a la fiabilitat, ni a la lleialtat, ni a la credibilitat.
Marga Prohens s’ha posat al capdavant d’un tren fantasma que avança a gran ritme cap al no-res. El que ens correspon als ciutadans, a banda de protestar, és organitzar-nos perquè no arrossegui el país amb ella quan arribi el descarrilament.
