Era previsible i la previsió s’ha complert. Ja és una realitat. El nou Govern, de la popular Marga Prohens, ha liquidat de l’organigrama la promoció del català. El decret de la Presidència del Govern del passat 10 de juliol, signat per la pròpia Prohens, determina la composició i estructura de l’Executiu, del qual desapareix la tradicional Direcció General de Política Lingüística. Tampoc es veu cap departament de menor rang amb idèntiques o semblants tasques.
Crítiques. La gestió feta en matèria de normalització durant els vuit anys de Govern de l’esquerra va ser valorada per les organitzacions a favor de la llengua -Obra Cultural Balear (OCB) i Plataforma per la Llengua, entre d’altres- com a «insuficient». Per exemple es va criticar fort ferm que no s’hagués recuperat el decret de promoció social del català que el segon Govern del Pacte de Progrés (2007-2011) va aprovar al final del seu mandat, abans de les eleccions que suposaren l’arribada a la presidència de José Ramón Bauzá.
Però comparat amb el que ha començat a passar ara amb el nou Govern, allò no va ser res. Aleshores hi havia desencís, laments i sensació de perdre una oportunitat de promocionar legalment el català. Ara hi ha ràbia i temor a una involució legal que, al seu entendre, ja ha començat amb la desaparició de la Direcció Deneral de Política Lingüística.
L’OCB ha denunciat aquesta setmana que «el nou Govern exclou la política lingüística de la seva estructura», i que «aquesta exclusió és el peatge que paga Marga Prohens a l'extrema dreta». Segons entén l’entitat catalanista illenca, això demostra que «surt a la llum» el que considera «la part amagada dels acords» entre PP i Vox.
Una altra entitat del catalanisme social, la Plataforma per la Llengua, ha denunciat que «estem davant d’un atac frontal» a les previsions de l’Estatut respecte a la promoció del català i que, en conseqüència, ho portarà «als tribunals».
Des del catalanisme polític també s’ha carregat amb duresa contra la decisió de llevar la direcció general esmentada. El partit que l’ha ocupada els últims vuit anys, Més per Mallorca, ha lamentat no només que «desaparegui la Direcció General de Política Lingüística» sinó que -el que és més rellevant, al seu entendre- «també les seves funcions, fins i tot les més elementals», atès que no es detecten com a competència de cap altre àmbit del Govern, no ja de la primera línia o segona línia -conselleries i direccions generals- sinó ni tan sols de cap altra de rang menor. Segons el líder de Més, Lluís Apesteguia, «ni en Bauzá va anar tan lluny». El portaveu de la formació sobiranista mallorquina demanà a Prohens que «rectifiqui» si no «vol ser la presidenta del primer Govern que no assumeixi les funcions de normalitzar i promoure el català».
Des de Més per Menorca s’ha lamentat la desaparició de l’esmentada direcció general. Segons va dir el portaveu parlamentari de la formació, Josep Castells, només s’explica perquè «obeeix als interessos de Vox» que Prohens assumeix a través del pacte que l’ha convertida en presidenta.
A banda d’acabar amb Política Lingüística, el Govern també ha anunciat que de forma immediata es farà una altra passa contra el català. La nova consellera de Salut, Manuela García, ha confirmat aquesta setmana, just després de prendre possessió del càrrec, que el coneixement de català passarà aviat de requisit a mèrit a l'hora de treballar de sanitari a la sanitat pública i justificà la decisió «com a mesura per a aconseguir l'atracció i fidelització de personal sanitari». Això sí, assegurà que «no existeix un problema quant a la relació metge-pacient» i que «es potenciarà la utilització del català en les consultes».