Gentrificació o rehabilitació?

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

El passat dissabte 14 d'octubre, se concentren a Perpinyà, a la plaça de la República, entitats en defensa del patrimoni local. Al cor del debat, el nou ús que se vol donar a l’antic teatre municipal de Perpinyà, batejat fa poc amb el nom de Jordi Pere Cerdà : S’hauria de convertir, segons les últimes noticies, en un amfiteatre de la nova antena de la universitat de Perpinyà que s’instal·la als nous locals del barri popular de Sant Jaume. La polèmica s’escampa, i se suma a l’onada de mobilitzacions més o menys intenses que ens els últims anys estan criticant la transformació del centre històric de Perpinyà.

Un dels punts de partida d'aquest moviment va ser la destrucció, fa gairebé dos anys del que havia estat l'antic presbiteri, a tocar de la catedral de Sant Joan. Al·legant raons de seguretat de l'edifici, i malgrat ser un edifici que se trobava en una zona protegida, va ser destruït força ràpidament i amb una certa commoció entre una part de la població i el posicionament encontra d'especialistes en patrimoni històric com Olivier Poisson. Mentrestant, l'ajuntament expressava la seua satisfacció per poder tenir l'ocasió construir, en l'espai deixat buit, un edifici del segle XXI, completant així en un mateix barri una col·lecció d'edificis de tots els segles possibles. Una curiosa manera de valorar l'arquitectura medieval.

Però les mobilitzacions continuades i més importants han arribat arran de la instal·lació de la facultat de dret, adossada a l'actual mediateca municipal i que se situa arran de l'edifici que ocupava la mateixa universitat a l'època medieval.

Segurament, la reinstal·lació de la universitat al centre de la ciutat com una de les formes de reactivar l'activitat del centre vila, podria ser un element interessant. Portar gent jove a passejar-se, a viure o fins i tot a residir en un centre que segons els barris s'ha boboïtzat1 o s'ha deixat degradar. Quina bona idea, no?

Ara bé, quan l'any passat, aquesta renovació d'una part del barri de Sant Jaume va fer-se pública, i es van començar a veure els primers efectes destructors, en el sentit estricte de la paraula, la versió idíl·lica que se'n podia tenir, es va anar esvaint. Primer, l'antiga farmàcia Deloncle, lloc de pas de refugiats del règim franquista, que d'un dia per l'altre desapareixia i se transformava en un pàrquing mig salvatge. I a poc a poc, cases, blocs sencers apareixien a la premsa i a les xarxes socials de col·lectius de defensa del patrimoni local com a les pròximes víctimes a enderrocar.

I en aquest context apareix la proposta de transformar l'antic teatre municipal en amfiteatre per a la mateixa universitat. Segurament les grans quantitats invertides en la construcció del nou teatre municipal de l'Arxipèlag podien anunciar que l'antic teatre havia d'acabar desapareixent. Aquestes despeses sumades al cost elevat del lloguer de les sales de l'antic teatre que no les fan fàcilment accessibles a les entitats de la ciutat, i la progressiva desaparició d'espectacles en aquesta sala, n'eren altres indicis.

Així doncs, un cop fet l'estat de la qüestió del context en el qual se desenvolupa el projecte urbanístic de l'alcalde Jean-Marc Pujol i el seu equip, ens podem tornar a preguntar sobre la legitimitat de la mobilització contra la transformació del teatre en amfiteatre universitari.

La destrucció de l'interior del teatre Jordi-Pere Cerdà suposaria la desaparició d'una estructura de teatre a la italiana, amb una proximitat del públic amb l'escenari que seria reemplaçat per un modern espai adaptat als universitaris. Es perdria també un dels pocs espais municipals preparats per acollir espectacles, al centre de la ciutat, potser desertificant-la encara més fora dels horaris laborals.

Potser, la idea hagués pogut ser un bon projecte. Però un cop més, la poca transparència en les gestions i les propostes, els nombrosos globus sonda amb projectes dispersos i diversos que han aparegut a la premsa des de l'equip municipal ens porten a malpensar, que un cop més, els interessos públics no son la raó de ser, de la transformació d'aquest edifici històric del centre de Perpinyà.

1De «bobo» terme francès que ve de la contracció dels termes «bourgeois bohème».

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.

Marta Serra Serra
Marta Serra Serra

Professora de secundaria a l'ensenyament públic i membre del Casal de Perpinyà.