El sortilegi de l’1 d’octubre

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Què passarà l’1 d’octubre? En temps d’incertitud, quan ni els analistes es posen d’acord, només podem encomanar-nos a l’optimisme, la fe o els astres. Els tarotistes no gosen fer prediccions gaire detallades, i l’únic que veuen clar és que el Govern espanyol posarà tots els impediments perquè no pugui celebrar-se el referèndum. Bé, per a això no cal ser vident. La carta que els surt més sovint és la del Penjat, que indica que tot queda en suspens.

Tenc un llibre editat a Roma, a compte i ordre de la Societat Ocultista Mundial i que, segons l’ex-libris, va pertànyer a la biblioteca de Carlos Fisas. Es titula: La Magia Suprema Negra, Roja e Infernal de los Caldeos y de los Egipcios. L’autor és Jonás Sufurino, i l’obra ha estat traduïda de l’alemany amb subjecció al text hebreu pel Doctor Moorne. Recull sortilegis des d’èpoques bíbliques. Hi ha tota una part dedicada a les càbales, una altra als secrets de la reina Cleopatra. I per cert, si voleu conservar la bellesa, tallau en filets prims la carn d’una vedella que hagi estat sacrificada a l’hora que domina el sol, posau-vos-els damunt del rostre i en aquelles parts del cos que vulgueu conservar fresques, i deixau-los allà durant una hora.

«Però és que aquí ningú no té por, per més que n’hi ha que s’entesten a amenaçar i prometre que impediran l’expressió de voluntat i l’opinió, com profetes de l’apocalipsi. Sembla que hagin llegit l’apartat destinat a “Obtenir la protecció i ajuda del Diable sense pactar amb ell”»

El llibre també explica com preparar l’elixir universal, provocar la presa d’ull, aplacar els desitjos sensuals, assolir la joventut eterna i quines són les virtuts de la llavor de la falguera. Però anem als encanteris que ens interessen. N’he cercat algun per aconseguir el dret a decidir, sense èxit. Com alternativa, potser aniria bé un per fer-se estimar: hem d’agafar una ratapinyada i passar-li pels ulls una agulla amb un fil fort. Després, amb aquest mateix fil, cal fer cinc puntades amb forma de creu en algun objecte de la persona desitjada mentre es diu: “Mariano Rajoy, jo t’embruixo pel poder i la força de Luzbel, Beelzebub i Astaroth perquè no vegis ni el sol ni la lluna mentre no et casis amb mi...”. Vaja. No serveix. El que es pretén és un divorci, i no un matrimoni.

Tal vegada valdria més l’encanteri adreçat a venjar-se d’una persona i causar-li mal. Agafaràs un moix negre que no tengui cap pèl blanc i li lligaràs una corda d’espart a les quatre potes. El duràs a un bosc solitari, invocaràs Llucifer o Satanàs pel poder de la màgia negra liberal (sic), i li demanaràs que es fiqui al cos del teu enemic i el domini segons la teva voluntat. Un cop que el dimoni hagi portat a terme la seva obligació, has de tornar al lloc on vares fer el conjur i repetir dues vegades: “Llucifer, Llucifer, aquí tens el que et vaig prometre”. I llavors amolles el moix. No sembla gaire difícil, però el pobre animal allà fermat fa una mica de pena. A més, segur que vénen els de la protectora i ens denuncien. I, de fet, no li volem mal a ningú, simplement que no ens el facin.

Una altra opció es infondre valor a l’home més covard: has d’aconseguir ossos i excrements de lleó, que trituraràs en un morter nou. Ficaràs la pols resultant en una botella de vi blanc, hi afegiràs fulles de sàndal o de menta, raspadures de nou moscada, i dues o tres branques d’absinti. Després d’una infusió que durarà tot un noviluni, el covard n’ha de beure dues copes al dia. En prendre’n deu, fins i tot l’home més pusil·lànime esdevé un valent.

Però és que aquí ningú no té por, per més que n’hi ha que s’entesten a amenaçar i prometre que impediran l’expressió de la voluntat i l’opinió, com profetes de l’apocalipsi. Sembla que hagin llegit l’apartat destinat a “Obtenir la protecció i ajuda del Diable sense pactar amb ell”. O fins i tot pactant-hi, perquè són capaços de qualsevol cosa per ostentar poder, encara que això deixi en evidència que no el tenen.

Potser no es tracta de màgia, sinó de naturalesa i de les seves lleis immutables (digues-li naturalesa, digues-li Constitució). Al capítol dedicat a Kether, el primer sèfira de l’Arbre de la Vida, hi ha un triangle equilàter en què el vèrtex superior representa la raó suprema i el poder equilibrador; l’inferior esquerre és Binah, la intel·ligència que s’agita i empeny cap endavant; i l’inferior dret és Chochmah, la saviesa que resisteix. No tenc ni idea del que significa això, com tampoc no sé què passarà l’1 d’octubre. Ni demà, perquè cada dia flip més.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.

Llucia Ramis
Llucia Ramis

Periodista i escriptora. Autora de Coses que et passen a Barcelona quan tens 30 anys (Barcelona, 2008), Egosurfing (Destino, 2010) i Tot allò que una tarda morí amb les bicicletes (Columna, 2013). Premia Josep Pla de Narrativa 2010.