Terrorisme i immoralitat

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

La doble moral és una suma que sol conduir a la immoralitat extrema. Un comportament universal, sense ideologies ni genètiques escollides, que esdevé especialment insuportable quan es mostra de manera pública, nua, audiovisual i insistent. Les imatges del rei Felip VI o del president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, homenatjant els morts pels atemptats de Catalunya són un imponent eructe silenciós sobre la dignitat de les víctimes.

No hi ha res a desvetllar i tot està sabut. Els terroristes islàmics que assassinen arreu d’Europa ho fan seguint els preceptes del wahhabisme, la doctrina més conservadora a dins l’estricta branca religiosa del salafisme. Una radicalitat al quadrat que advoca per la puresa del l’islam i la desaparició de tot allò que no siga aquesta interpretació contrària als drets més elementals i que està en la base de moviments com Isis o Al-Qaida. Amb el wahhabisme, l’Al-Andalus no hauria existit ni tampoc la convivència difícil, però estable, de les cultures musulmana, cristiana i hebrea al Toledo del segle XI. El wahhabisme és la supremacia, l’odi i la por al diferent. Un discurs patètic amb exemples històrics recents com l’Alemanya de Hitler, la Cambodja de Pol Pot, les juntes militars argentines i xilenes de Videla i Pinochet i, és clar, la gran fossa ibèrica i comuna de l’Espanya de Franco.

Un precepte reconegudament genocida i que és religió d’Estat a l’Aràbia Saudita, país de moda per a la diplomàcia espanyola, amb la Casa Reial al capdavant, i tota la classe política ben arrenglerada amb l’econòmica. Segons destaca Íñigo Sáenz de Ugarte a Eldiario.es, hi ha informes al Regne Unit que assenyalen que l’any 2007 el país aràbic gastava 2.000 milions d’euros anuals per promoure el wahhabisme al món. Els papers confidencials també admeten que, avui, la despesa seria el doble. Uns diners constatables en mesquites com la de la M-30 a Madrid, inaugurada als noranta i beneïda pel llavors monarca Joan Carles I, que mantenia una relació més que fraterna amb Abdullah bin Abdulaziz al-Saud, el rei saudita. Els borbons obriren la porta d’Espanya al wahhabisme i aquells li feren obsequis esponerosos com ara el Fortuna. Una relació, a més, hereditària. L’hereu, Felip VI, ja ha visitat dues voltes Riad per compartir pompa amb l’actual monarca wahhabista, Salman bin Abdelaziz al-Saud.

Pompa i alguna cosa més. Entre el 2009 i el 2012, empreses espanyoles vengueren a l’Aràbia Saudita 46,22 milions en armes. La xifra es multiplicà per 30 entre el 2013 i el 2016, amb 1.361,42 milions i a l’època d’auge terrorista wahhabista a dins i fora, oficial i oficiós. Val a dir que l’Aràbia fa la guerra al Iemen, aliat de l’Iran, pel control religiós i polític de la regió, i on ja ha provocat milers de morts amb artefactes venuts per ments empresarials espanyoles benpensants. Tot amb el patrocini d’un borbó que el gener passat viatjà a l’Aràbia amb una comitiva de 25 de les empreses espanyoles més importants per tancar vells acords com la construcció del metro de Riad o el tren d’alta velocitat entre Medina i la Meca i encetar-ne de nous, entre els quals els més de 2.000 milions que s’embutxacarà l’empresa pública Navantia per la construcció de cinc fragates de guerra que ajudaran el wahhabista rei Salman a controlar el golf Pèrsic i qui sap quins territoris més. Al mateix article, Sáenz de Ugarte explicava com l’Aràbia no sols expandeix el wahhabisme a Europa amb mesquites i amb imams formats a universitats aràbigues ultraortodoxes, sinó que també implanta la doctrina excloent a països de tradicions musulmanes heterodoxes com ara Indonèsia, Kosovo o al Magrib de les primaveres àrabs.

Colonització homicida amb un maquillat i ben comercial rerefons econòmic: el programa Saudi Vision 2030, dins del qual els empresaris espanyols es donen colzades per participar-hi. La nota de premsa de la CEOE, la patronal d’empresaris, sobre el viatge del seu vice-president Joaquim Gay de Montellà amb Felip VI al Riad de Salman al gener és tan eloqüent com inquietant. Aquest programa servirà per “reforçar i diversificar l’economia de l’Aràbia Saudita sobre tres pilars: la reafirmació de país com a centre neuràlgic del món àrab i islàmic, com a potència econòmica i com a plataforma logística entre tres continents (Àfrica, Àsia i Europa)”. Montellà destacava petant-se de riure “l’Aràbia Saudita com el soci principal d’Espanya en matèria de comerç i la destinació més important de les nostres inversions a l’Orient Mitjà”. I al web d’Exteriors es destaquen les elits saudites, grans mecenes wahhabistes i tan contràries a partits i sindicats com favorables a una pena de mort que executen amb alegria, com a exemples de “turisme de qualitat”.
Tot, com quasi sempre, és una vomitiva qüestió de diners. I d’hipocresia i immoralitat. La pregunta és inevitable: qui són els responsables últims dels atemptats a Catalunya?

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.

Sergi Tarín
Sergi Tarín

Cronista i periodista valencià.