Extirpar el símbol franquista per soterrar la dictadura

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Si quelcom s’ha vist en els darrers anys i es pot albirar que es mantindrà en els propers, és la politització de la memòria històrica. Tot indica que les accions i actuacions que es faran des de les diverses administracions estaran en funció del partit que governi, com de fet ha anat succeint fins ara. Tot i que en els darrers anys s’han anat aprovant en regions i comunitats autònomes lleis i normatives diverses centrades a actuar per recuperar la memòria històrica o democràtica, en el passat ja ha quedat demostrat que, quan convé, les lleis no es consideren d’obligat compliment a l’Estat. També es té l’experiència respecte de les exhumacions de fosses comunes. Aquestes es mantindran mentre hi hagi possibilitats econòmiques que facilitin les administracions, perquè de voluntat per part de les famílies afectades no en faltarà. Potser inclús i com ja ha passat, si els governs locals, comarcals, provincials, autonòmics i estatals no ajuden i no afavoreixen les exhumacions, les famílies mantindran la lluita a partir de cercar finançament privat. Però, amb alts i baixos, les exhumacions de fosses es mantindran mentre es mantinguin morts de la Guerra Civil enterrats indignament, dins o fora els cementiris.

Els noms dels carrers franquistes als Països Catalans es van canviar de seguida amb la mort de Franco, però no va succeir a molts indrets d’Espanya, i no sembla que aquesta situació hagi de variar. Els veïns i les administracions locals no semblen sentir-se incòmodes amb una nomenclatura heretada de la dictadura. I el mateix succeeix amb els monuments: molts van ser retirats de la via pública, però en queden d’altres que s’estan convertint en nuclis al voltant dels quals es discuteix com ha de ser llegit el passat i com aquest s’ha de projectar cap al futur. El monument al mig del riu Ebre a Tortosa o el de Sa Feixina a Palma de Mallorca en són exemples. El debat és viu i es mantindrà un temps, fins que es resolgui què ha de prevaldre, si el fet que encara tenen un fort significat per als qui enyoren la dictadura i els representa, i, per tant, millor enderrocar-los, o bé el valor monumental i pedagògic que poden arribar a tenir i, en conseqüència, mantenir-los per explicar la història recent.

En aquest sentit, és una incògnita què pot passar amb el Valle de los Caídos, que es manté com el monument on s’identifiquen plenament els nostàlgics del règim i que no ha variat gens el seu significat ni la seva forma des  que va ser inaugurat. El dictador en va ser exhumat l’octubre de l’any 2019, i aquest fet va provocar que hi hagués certa desapropiació franquista del monument, que alhora és la fossa comuna més gran de l’Estat. Però, malgrat que ja no és el mausoleu de Franco, encara hi és enterrat en un lloc d’honor el fundador de Falange Española, José Antonio Primo de Rivera. En les criptes reposen desenes de milers de restes de soldats i civils morts durant la Guerra, alguns dels quals són reclamats pels seus familiars, el monument continua estant viu i és la icona i el símbol franquista més gran que es manté en peu al segle XXI.

És una situació insostenible per a qualsevol govern democràtic que abjuri de la dictadura franquista, però a l’executiu espanyol, en funció de qui governi l’Estat central, al Valle de los Caídos es faran actuacions per intentar extirpar d’alguna manera el símbol franquista que encara és, o bé es mantindrà tal com està amb el que això significa.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.

Queralt Solé
Queralt Solé