Menys Covid, més carrer

I, finalment, s'ha esdevingut. Com si es tractés de l'acompliment d'una profecia. El líder més carismàtic del govern més progressista de la història ha protagonitzat l'ària de melodia més bella i harmònica. Pedro Sánchez, agombolat per una cort sencera d'opinadors, prescriptors i membres de l'elit política i econòmica de les Espanyes –però també de Catalunya–, ha celebrat aquest dilluns un acte solemne al Gran Teatre del Liceu en el qual fins i tot va tenir a bé de citar el poeta més popular (i més llegit) a Catalunya. “I som on som”, digué. Certament. “... Tot està per fer i tot és possible”, escrivia Miquel Martí i Pol a manera de fermall del poema citat només en part per Sánchez. La part és, en aquest cas, el biaix. I ja en tenim prou, de biaix i de veure –i de viure– retallada la nostra llibertat de fer i de ser.

L'anunci dels indults als presos i les preses del procés és una bona notícia perquè facilitarà la sortida de la presó a nou bones persones que són nou demòcrates, nou activistes socials, nou independentistes de pedra picada, nou amigues i amics, nou persones estimades, nou referències del bo i millor de tots nosaltres. Em fa feliç per ells i elles i per les seves famílies. L'anunci dels indults, però, no arreglarà el “conflicte” Catalunya–Espanya, un problema polític d'alçada (tipus elefant enorme, enormíssim en una habitació) que demana d'una solució a l'alçada. Els indults no amaguen la bèstia, l'elefant és massa gros i parsimoniós. L'animal ens ofega.

Ho deien alt i clar els companys d'Arran, que van fer-se un lloc a la noble platea del Liceu: els indults són allò que necessita l'Estat espanyol. Els necessita ara i els necessita declamats, que no dits, ben alt i ben clar. Els necessita públics i amb força públic. Coincideixen amb l'informe prescriptiu, però no vinculant, emès aquest mateix dilluns pel Consell d’Europa. Un informe ple de precedents i de jurisprudència que justificarien una condemna severa als poders de l'Estat espanyol per haver violat diversos drets fonamentals.

El nom de l'informe és clar: s'haurien de perseguir els polítics per les declaracions que han fet en l'exercici del seu mandat? L'assemblea parlamentària del Consell d'Europa el va aprovar per 70 vots a favor, 28 en contra i 12 abstencions, i recull en les mateixes 28 pàgines el cas de la persecució dels polítics de la minoria kurda a Turquia i "el processament de diversos polítics catalans finalment condemnats a llargues penes de presó per sedició i altres delictes, entre altres coses per declaracions fetes en l'exercici dels seus mandats polítics en suport d'un referèndum inconstitucional sobre la independència de Catalunya".

El text reclama a Espanya que "indulti o alliberi" els presos independentistes, que retiri les peticions d'extradició per als que som a l'exili i que reformi els delictes de rebel·lió i sedició. Ho diu ara el Consell d'Europa com ho han dit abans organitzacions nacionals i internacionals de prestigi. Com ho diuen els centenars de persones que es van aplegar aquest dilluns a La Rambla per recordar a Sánchez que no n'hi ha prou, amb un bon espectacle, per redreçar la situació. S'ha anat massa lluny.

Per tot plegat, legitimats per les resolucions de tipologia i perfil divers que arriben des de fora, però també gràcies a les veus que s'alcen des de dins de l'Estat espanyol a favor d'una solució pactada i dialogada, ens cal retornar al carrer per dir alt i clar que seguim aquí perquè el nostre futur, el de la nostra gent, el dels nostres avis i àvies, fills i nétes, no està en venda.