L’escriptor de Castalla (Alcoià), Enric Valor, podria haver respost perfectament els seus detractors des de la tomba. Valor, que va faltar l’any 2000 quan tenia 88 anys, va ser un intel·lectual de llarga trajectòria. Un dels capítols més rellevants de la seua biografia és el que va viure a Alacant ciutat durant els agitats anys trenta, coincidit amb el període republicà. En aquell moment, Enric Valor, amb només vint i pocs anys, era un dels articulistes més destacats del setmanari més influent de la ciutat, El Tio Cuc, escrit sempre en català i amb una perspectiva nacional que Valor es va encarregar de cultivar.
El 1934, Enric Valor alertava que «a l’entrada de la República, els corrents de llibertat i concòrdia, de comprensió i de justícia envers els pobles peninsulars diferents etnogràfica, històrica i lingüísticament de Castella, circulaven per totes bandes», però «avui, tot el contrari, sembla que tornen a poc a poc, en el centre peninsular, a sentir odi cap a tot allò que no siga ‘castellà’, sota un espanyolisme cofoi que significa ‘Castella reina i senyora de tots els pobles ibèrics’». Al final d’aquell mateix article, publicat el 21 d’abril d’aquell any, quan Valor només tenia 22 anys, l’escriptor concloïa que «la democràcia propugna respecte entre els individus i entre els pobles, comprensió, concòrdia, col·laboració i llibertat» mentre que, en canvi, «el feixisme propugna dictadura, violència, que uns homes s’imposen per la força als altres» i «que un poble se sobrepose a un altre brutalment, que hi haja una sola llei i una sola llengua i s’atropelle a les minories respectables».
Vuitanta-set anys després, un dels regidors de l’equip de Govern de Mutxamel, localitat de l’Alacantí, justificava que calia canviar el nom d’Enric Valor d’una avinguda per rebatejar-la com a Avenida de España. Ho feia amb aquestes paraules: «el nombre España tiene más empaque». Mutxamel és una de les localitats en què Vox forma part de l’executiu local, governant amb Partit Popular i Ciutadans. La pressió popular, malgrat tot, ha fet que aquest Ajuntament, liderat pel popular Sebastián Cañadas, haja aprovat que un altre carrer dels que donen accés al poble lluesca el nom de l’escriptor de Castalla. La mesura inicial, però, evidencia allò que Valor expressava amb només 22 anys. Un escrit lúcid, amb més vigència que mai, tot i que l’odi, en aquest cas, no procedeix «del centre peninsular». De fet, hi ha un corrent d’autoodi que mira d’aprofitar qualsevol oportunitat per esborrar de la memòria ciutadana els personatges que més han fet per la supervivència de la cultura del país.
Valor n’és un, i per això calia eliminar-lo dels carrers de Mutxamel i substituir-lo per allò que ells mateixos consideren antagònic a la seua obra: el nom d’Espanya. L’Espanya que ells entenen, per descomptat. No la de la «concòrdia, comprensió, col·laboració i llibertat» entre pobles que defensava Valor, sinó la de «la imposició dels uns sobre els altres». Aquest pensament, totalment vigent i proclamat des de determinats partits –no només des de Vox–, és el que alguns pretenen imposar des de fa temps mentre d’altres, suposadament contraris a aquestes idees, han callat davant les agressions contra les minories nacionals que integren l’Estat espanyol. Ara, gràcies a aquesta passivitat còmplice, el monstre de l’extrema dreta ha crescut i la dreta presumptament centrista els ha copiat el discurs. Davant d’aquest escenari, part de l’esquerra espanyola que acostumava a callar quan la diana se situava fonamentalment sobre l’independentisme català es preocupa pel fet que, efectivament, l’extrema dreta dispara contra tot aquell que defense un sistema mínimament democràtic, civilitzat i de concòrdia.
Allò d’Enric Valor és només un símptoma de tot el que està passant i continuarà passant.
