La mort del general Enrique Rodríguez Galindo, víctima de la COVID-19 als 81 anys, ha tornat a destapar les misèries antidemocràtiques de l’Estat espanyol.
Galindo va ser condemnat per terrorisme d’Estat. L’Audiència espanyola el va castigar a 71 anys de presó pel segrest i assassinat dels bascos José Antonio Lasa i José Ignacio Zabala, torturats fins la mort per la Guàrdia Civil el 1983. En aquell moment, Galindo era el general en cap de la caserna d’Intxaurrondo, ubicada als afores de Sant Sebastià, i va ser ell qui va donar les instruccions que van desembocar en el tràgic final d’aquells joves que només tenien 18 anys. Tots dos van ser segrestats per membres del GAL a la localitat basco-francesa de Baiona, van ser traslladats a l’esmentada caserna donostiarra, van ser torturats i després assassinats. Els seus cossos van ser trobats el 1985 a Busot, una petita localitat de la comarca de l’Alacantí. No van ser identificats fins 10 anys més tard de la troballa. Fins 12 anys més tard dels assassinats.
En aquell moment, ningú no va dubtar que ens trobàvem davant d’un crim perpetrat pel terrorisme d’Estat que exercia una part de la cúpula de la Guàrdia Civil gràcies a la seua connivència amb el Govern espanyol, aleshores en mans del PSOE de Felipe González. Dos ministres, Rafael Vera i José Barrionuevo, van ser condemnats per delictes similars o idèntics. També va ser condemnat Galindo, però gràcies a les mesures de gràcia i a les concessions interessades de llibertat parcial, tots ells van passar menys temps a les presons que els joves d’Altsasu o que els presos polítics catalans. Mentrestant, els ultres que van assaltar la seu de Blanquera a Madrid en la Diada de 2013 no han entrat encara a la presó, tot i que han passat set mesos des que es va emetre la sentència contra ells.
La comparació és suficientment escandalosa com per suposar que el greuge no pot anar a més. Però sí. En aquest Estat s’han condemnat polítics per enaltir, presumptament, el terrorisme pel fet d’acudir a funerals. També cantants per enaltir el terrorisme amb les lletres de les seues cançons. En canvi, qui enalteix el terrorisme d’Estat no ha de témer cap persecució judicial, perquè això sí que es contempla com a llibertat d’expressió. En la mort de Galindo es va comprovar. Diputats de Vox com ara Macarena Olona es van atrevir a fer piulades amb missatges d’aquest tipus: “Que la tierra te sea leve, mi General. Hoy, más que nunca, Intxaurrondo en nuestro corazón”. Distints membres de la cúpula del partit ultradretà es van expressar públicament en aquest mateix sentit.
En qualsevol país democràtic, Intxaurrondo representaria una vergonya democràtica impossible d’enaltir. L’enyorat periodista Xavier Vinader va explicar en aquest setmanari, amb tota mena de detall, les bestieses que protagonitzava la Guàrdia Civil en aquella caserna dels horrors. Recentment, el diari Público ha publicat unes gravacions del 1985 en què es confirma que la Guàrdia Civil va torturar, en aquella mateixa caserna, el jove Mikel Zabalza, que va aparèixer mort el 1985 al riu Bidasoa. “La meua impressió és que, en l’interrogatori, possiblement va patir una aturada cardíaca quan tenia una bossa al cap”. Era la resposta del capità de la Guàrdia Civil, Pedro Gómez Nieto, a la pregunta de qui era coronel del CESID, Luis Alberto Perote, qui preguntava si a Zabalza l’havien mort a la caserna d’Intxaurrondo, tal com revela la gravació difosa pel digital.
La democràcia espanyola està lluny de ser una democràcia plena. Fa feredat, però, que la justícia hi contribuesca amb condemnes per enaltiment del terrorisme que, a més de ser més que qüestionables, només apunten en una única direcció.
