El tancament de la planta de Nissan a Catalunya ha estat una notícia dramàtica per diverses raons. Primer, perquè la decisió afecta uns 3.000 treballadors directes i més de 20.000 d’indirectes. Segon, perquè si alguna cosa necessita l’economia i el mercat laboral d’aquest país és una indústria amb múscul capaç de generar a llarg termini ocupació estable i de qualitat en un entorn econòmic dominat pel turisme, un sector que no garanteix, ni de bon tros, el benestar laboral ni social. I tercer, perquè aquest no era el desenllaç que el Govern espanyol havia pronosticat. El passat 22 de gener, Pedro Sánchez assegurava a través d’un tweet que “el manteniment de l’ocupació de la planta de Nissan a Barcelona està garantit”. Una vegada més, el seu executiu dona motius suficients per no confiar en els seus vaticinis ni en les seues promeses.
És preocupant que precisament, aquest Govern, que coneix perfectament les necessitats econòmiques del país, no haja sabut seduir Nissan per convèncer l’empresa per mantenir la seua planta a Barcelona. Preocupant perquè, tot i que la decisió és estrictament empresarial, la funció d’un Govern és, entre altres coses, influir en les decisions més rellevants a través de la garantia d’unes eines i d’un escenari econòmic i empresarial perquè les corporacions que generen més ocupació s’instal·len o es mantinguen en un lloc determinat. És evident que, en el cas de Nissan, el govern espanyol actual -ni tampoc els anteriors- no ho han sabut fer. I això anirà, una vegada més, contra l’estabilitat laboral de milers de persones i, en definitiva, contra el benestar general.
Mentre Nissan abandona Catalunya i la Ford d’Almussafes (Ribera Baixa) acomiada centenars de treballadors, altres estats com ara França actuen en un sentit totalment contrari. El president Emmanuel Macron ha posat un marxa una estratègia d’acollida de la indústria automobilística perquè les empreses de l’automoció repartides arreu del món -especialment Renault i PSA, totes dues de matriu francesa- tornen a França després d’una llarga experiència de deslocalització que ha anat en contra de l’economia del país . Concretament, Macron ha anunciat un pla d’ajudes al sector que implica una inversió de vora 10.000 milions d’euros i una sèrie d’ajudes a les empreses a canvi de garantir els llocs de treball existents a hores d’ara. Unes condicions que podrien afectar, també, plantes d’arreu de l’Estat espanyol, que podrien trobar a França un escenari més atractiu per instal·lar-s’hi. Són moltes les raons, per tant, per pensar que el cas de Nissan no serà l’únic cas en aquest sentit. Ara, amb els 140.000 milions euros que l’Estat espanyol rebrà d’Europa per pal·liar els efectes del coronavirus, caldrà veure quina part adreça a la recuperació d’aquest sector a Catalunya i al País Valencià. Amb els 25 milions d’euros que l’Estat espanyol ha donat en ajudes a la Generalitat de Catalunya per a projectes industrials els últims quinze anys, tal com va denunciar la consellera d’Empresa Àngels Chacón, evidentment, era complicat mantenir empreses com la Nissan. Menys encara quan el dèficit fiscal que arrossega Catalunya (un 8% del PIB anual), el País Valencià (1,7%) i les Illes (1,27%) amb Espanya impedeix qualsevol mena d’iniciativa pròpia per posar-hi remei.
Malgrat tot, encara hi ha raons per l’esperança. Tal com explicava el clúster manager del Clúster de la Indústria de l’Automoció a Catalunya (CIAC) en una entrevista a l’edició web d’aquest setmanari, Josep Nadal, “la decisió està presa i hem d’enfocar tots els nostres esforços a donar resposta i trobar sortides viables per als 3.000 treballadors, molt ben preparats i capacitats per treballar en tecnologia puntera i que atresoren un know how molt valuós”. Nadal concloïa que “el sector de l’automoció les ha vist de tots els colors, hem viscut moments molt crítics, com el d’ara mateix, i sempre hem trobat una forma d’ensortir-nos-en”.
Certament, hi ha motius per confiar en el capital econòmic i empresarial d’aquest país. Però no tants per fer-ho en els governants que, des de Madrid, no han tingut l’habilitat per crear les condicions necessàries per a una empresa tan important com la Nissan. Només una reacció a l’alçada de les circumstàncies pal·liarà aquesta decisió tan dramàtica.
