AUTOMOCIÓ

Josep Nadal: "Cal trobar sortides viables per als treballadors de Nissan"

La decisió anunciada ahir per Nissan de tancar la seua planta a Barcelona ha suposat un sotrac per al sector de l'automoció però també per a les administracions públiques. Tres mils treballadors s'hi veuran directament afectats i perillen altres 20.000 que treballen en la indústria auxiliar. En parlem amb Josep Nadal, 'clúster manager' del Clúster de la Indústria de l'Autonomoció a Catalunya (CIAC). "L’administració -diu-, ha fet el que ha pogut i ha arribat fins on sabia que podia arribar".

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

-Què suposa per al sector de l’automòbil català el tancament de la planta de Nissan a Barcelona?

-Indiscutiblement es tracta d’un colp molt dur per a la indústria i per a territori. Seat i Nissan són dues grans empreses i tot el que els passa a elles afecte al conjunt. Ara bé, ara toca mirar endavant: la decisió està presa i hem d’enfocar tots els nostres esforços a donar resposta i trobar sortides viables per als 3.000 treballadors, treballadors molt ben preparats i capacitats per treballar en tecnologia puntera i que atresoren un know how molt valuós. Al marge de la infraestructura i de la planta, sobretot hem de centrar-nos en donar sortida als treballadors, procurar que puguen continuar dins el sector i que la seua capacitat no és desaprofiti, pel bé del territori.

-Tot assumint que la decisió de Nissan és inamovible, què es pot fer pels treballadors? De veritat hi ha sortides plausibles i a curt termini per als 3.000 treballadors que, de forma directa, hi treballaven?

-Jo crec que sí. El sector de l’automoció les hem vistes de tots els colors, hem viscut moments molt crítics, com el d'ara mateix, i sempre hem trobat una forma d’ensortir-nos. Àsia té molts fabricants de cotxes i per alguns d’ells, especialment pel que fa al vehicle de luxe, els pot interessar instal·lar-s’hi. Una altra opció, que potser és la més probable, seria buscar una coalició d’empreses, dins del sector de l’automoció o, en tot cas, industrials, i aprofitar per donar continuïtat a aquest equip humà que en els propers mesos quedarà disponible en el mercat. Tot aquest talent s’ha d’aprofitar.

Però hi ha negociacions a aquest respecte o es tracta només d’un desig?

Nosaltres participem en algunes taules que s’han creat al voltant d’aquest tema, especialment aquestes darreres setmanes. Nosaltres estem oberts a parlar i a aportar idees, contactes i propostes en benefici de tots. No deixarem de moure’ns.

El sector de l’automòbil viu de fa un temps un procés de revolució tecnològica molt intens, el cotxe 4.0, podríem dir-ne. Ha fallat Nissan a l’hora de preparar la seua planta per aquest nou context?

La planta de Nissan és molt competitiva i disposa de processos competitius molt optimitzades. És una planta d’avantguarda que ha incorporat molta d’aquesta tecnologia 4.0. Nissan, com moltes altres plantes, han fet molt bé els seus deures. La decisió del tancament de la planta no respon a raons tecnològiques. Es tracta de grans multinacionals que prenen decisions en l’escala global. Hi ha una estratègia de reorganització de l’aliança Nissan-Renaul-Mitsubishi.

Podrien haver fet més les administracions per evitar aquesta situació?

L’administració, com altres agents, han fet el que han pogut i han arribat fins on sabien que podien arribar. Al final aquesta decisió no es pren per un sol motiu, tot i que en ocasions es vulga simplificar d’aquesta manera. Es tracta de decisions a nivell corporatiu que tenen en compte molts aspectes a nivell global.

Però Generalitat i govern espanyol han jugat bé les seues cartes?

Com et deia, ells han fet fins on tenien marge de maniobra. Posar-nos-en a parlar ara, a misses dites, sempre és delicat i a més és improductiu. Nosaltres treballem de la mà amb l’administració i el que hem vist és que han fet tot el que podien.

Quin serà l’efecte per a tota la indústria al voltant de Nissan? El sector de l'automoció representa a Catalunya el 10,6% del PIB. 

A Catalunya tenim un teixit productiu i industrial molt potent. El fet que marxi Nissan tindrà una afectació, especialment les empreses que més directament treballaven en el seu subministrament. Ara bé, no hauríem de passar per alt que moltes de les empreses que treballaven per Nissan han viscut un procés d’internacionalització que ha permès que siguin proveïdors de moltes altres empreses. Són plantes que han fet una aposta molt decidida per la innovació. El tancament de Nissan és un cop, dur però sortirem endavant.

El tancament de Nissan pot ser el preludi d’una reestructuració més intensa a tot el sector de l’automòbil? A Catalunya també tenim Seat i al País Valencià la Ford és un puntal econòmic...

No, no ho crec. Com t’he comentat, la decisió de Nissan és deguda a raons estrictament corporatives. El sector automobilístic és fort i treballa en un entorn que li és favorable. Em sembla que aquesta és una decisió puntual que en cap cas no generarà un efecte cascada. Amb tot, és important mantenir l’aposta per no quedar-nos darrera en una cursa, la de l’automòbil, que és molt competitiva.

En tot cas, aquest tancament evidencia fins quin punt les administracions regionals o fins i tot estatals no poden fer res quan una multinacional decideix tancar...

És una decisió corporativa que hem de respectar. Ara el que toca és treballar plegats per buscar opcions viables i de futur per als treballadors.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.