La crisi derivada de la pandèmia de la COVID-19 està mostrant la pitjor cara de la política. Governs de distints estats i partits polítics naveguen entre limitacions, reaccions insuficients, discursos populistes o manca d’explicacions que contribueixen, encara més, a la incertesa i a la indignació ciutadana, que cada dia que passa es fa més raonable i comprensible. Però les crisis més extremes també fan emergir, sovint, l’eficiència més lloable d’alguns governs. I en el cas de Portugal hi ha unanimitat mediàtica a l’hora de valorar la bona feina que està fent aquest país.
Si l’esquerra ha pogut decebre una part important del seu electorat a l’Estat espanyol -si més no la ciutadania que preferia aquest “mal menor” a un Govern d’extrema dreta-, a Portugal hi ha motius per confiar en la socialdemocràcia. Mitjans de prestigi internacional com ara Der Spiegel o la BBC han fet comparatives entre la gestió que s’ha fet des de Lisboa i des de Madrid pel que fa a la pandèmia. El setmanari alemany es preguntava “per què la situació és molt més favorable a Portugal que a la veïna Espanya”, mentre que la cadena britànica titulava “per què Portugal té una xifra de morts 32 vegades menor” que l’Estat espanyol.
Tots dos mitjans donen les mateixes claus: Portugal es va saber anticipar molt més que el Govern de Pedro Sánchez, que va menystenir la pandèmia malgrat la situació que es vivia a Itàlia, un país ben pròxim. La col·laboració ciutadana amb el Govern de Portugal també contrasta amb la situació viscuda a l’Estat espanyol, on s’han fet virals les imatges de ciutadans marxant a segones residències -especialment des de Madrid cap al litoral del País Valencià- quan hi havia la prohibició expressa de fer-ho. Un altre contrast és la unitat política. Mentre que a Portugal hi ha hagut molta més predisposició a la col·laboració entre partits, la dreta espanyola (la que es considera més de centre i la que és explícitament més extrema) han aprofitat el moment per desgastar el Govern a còpia de sembrar el pànic a través de la proliferació irresponsable de fake news. El Govern de Pedro Sánchez, cal dir, tampoc ha contribuït massa a la unitat i a la concòrdia. Les seues crides a reeditar els “pactes de la Moncloa” van en contradicció amb la retallada competencial que s’ha fet als Governs autonòmics i amb les decisions unilaterals que han menystingut les consideracions dels diversos territoris que integren l’Estat.
Hi ha, però, factors històrics que evidencien que la gestió de les pandèmies és més senzilla quan s’exerceix des de governs de proximitat i no des d’executius de vocació centralista. Portugal va restaurar la seua condició d’estat independent a mitjan segle XVII, tot just quan Catalunya, en la paral·lela Guerra dels Segadors, no va poder assolir aquest objectiu, atès que Castella va gastar més esforços bèl·lics a retenir el Principat que el regne de Portugal. Comparar el marge d’actuació d’un Estat de dimensions reduïdes amb el d’una nació sense Estat en moments crítics -com ara l’actual pandèmia, situacions bèl·liques del passat, execució de polítiques ajustades a les necessitats de la població, etc.- condueix a conclusions que evidencien les capacitats d’un territori i d’un altre per garantir l’Estat de benestar. Un fet que també s’ha comprovat a Andorra, on la crisi ha estat molt més possible de gestionar amb garanties i on com a conseqüència, el dia 16 d’abril es va iniciar el desconfinament.
Mentrestant, territoris com ara les Illes Balears o les Canàries, que han plantejat l’inici del desconfinament atès que les respectives situacions són molt més favorables respecte al control de la pandèmia, han rebut la negativa automàtica del Govern espanyol. Són els greuges d’una política centralista que obeeix a criteris nacionalistes, que en aquest context són menys útils que mai.
