El primer pacient detectat amb COVID-19 als Països Baixos era un dissenyador de moda de 56 anys. Recentment havia visitat fires comercials a Milà i havia viatjat molt per Europa. A finals de febrer va ser aïllat en una sala d’una clínica de la ciutat de Tilburg, al sud del país, ben a prop de la frontera amb Bèlgica.
L’home va ser posat en quarantena a sa casa. Els seus contactes més pròxims van ser examinats. La situació estava controlada. Almenys això van pensar els metges. Però sembla que estaven equivocats.
Als dies següents, alguns treballadors de l’Hospital Elisabeth TweeSteden de Tilburg van començar a patir febre de manera sobtada. El diagnòstic resultant, COVID-19. N’estaven contagiats.
Arribats a aquest punt, els metges holandesos pretenien esbrinar fins a quin punt el virus s’havia estès entre el personal de l’hospital afectat. Els empleats foren examinats entre el 7 i el 12 de març. També els treballadors d’un altre hospital, el de la ciutat veïna de Breda, que patien febre i problemes respiratoris lleus.
Dues terceres parts del personal mèdic se sentia encara suficientment bé com per continuar treballant. Cap d’ells havia passat recentment per zones de risc com ara Itàlia o la Xina. Només tres treballadors havien tingut contacte amb el primer cas detectat per coronavirus.
El resultat va ser ben sorprenent: de 1.353 proves, 86 van donar positiu per COVID-19. Menys de dues setmanes més tard d’haver-se detectat el primer cas als Països Baixos, el 6,4% dels treballadors de l’hospital, gent que només es trobava “una mica malalta”, s’havia convertit en portadora del virus al si d’un centre sanitari.
El nombre d’infeccions reals era quasi deu vegades més gran que la xifra coneguda. Set persones infectades, tal com es va acabar demostrant, presentaven símptomes des d’abans que el primer infectat detectat fora hospitalitzat. Per tant, el Sars-CoV-2 podria, fins i tot, haver estat present a l’hospital abans que hi ingressara el primer pacient oficialment diagnosticat.
El patogen, aparentment, es va propagar abans i amb més rapidesa del que s’esperava. Un estudi fet als Països Baixos destaca la importància d’un “bloqueig” en la fase actual de propagació del virus. Alhora, l’estudi també qüestiona lesestratègies establertes per combatre la malaltia.
Aparentment, no només cal trobar les persones infectades amb símptomes com ara la febre o la tos. Algunes de les persones que tenen el virus tenen pocs símptomes o, fins i tot, no en tenen cap. Però sí que poden contagiar el virus.
Tal com expliquen els autors de l’estudi citat, s’evidencia la “naturalesa insidiosa” del patogen, que “pot córrer sense ser detectat pel radar”, diu el viròleg Marion Koopmans, del Centre Mèdic de la Universitat Erasme de Rotterdam.
Això demostra que les persones que es consideren suficientment sanes -infermers, metges, terapeutes, familiars, amics- contagien el virus a aquelles que poden ser-ne víctimes mortals. Especialment els qui viuen en residències de gent gran o freqüenten hospitals o centres d’atenció mèdica.
Altres estudis conclouen que l’absència de símptomes de la malaltia no és sinònima de l’absència del patogen. Les forces armades alemanyes van portar 126 persones des de Wuhan a inicis de febrer. Durant el vol totes elles van ser examinades. Qui tenia febre o tossia, quedava aïllat. Dos dels viatgers es trobaven bé i, en canvi, van donar positiu per Sars-CoV-2 en la prova posterior a l’aterratge. Tots dos contagiaven la resta, però mai no es van posar malalts.
Els metges japonesos també van trobar persones infectades entre els qui foren retornats de Wuhan. El 31% d’aquestes persones no en mostraven símptomes. Quasi la meitat dels vora 700 portadors del virus que viatjaven al creuer Diamond Princess van donar positiu sense haver desenvolupat cap malaltia. Els epidemiòlegs sud-coreans, famosos per haver realitzat tests de forma massiva, van descobrir que més del 20% de les persones que no en mostraven símptomes estaven també contagiades.
Des de l’Organització Mundial de la Salut, al principi, es va pensar que la propagació del Sars-CoV-2 entre persones asimptomàtiques era una petita part de tot plegat. Però aquesta hipòtesi ja ha quedat descartada. Robert Redfield, director dels Centres de Control i Prevenció de Malalties als Estats Units, creu que fins una quarta part de les persones infectades podrien transmetre el virus sense haver estat malalts.
Al New England Journal of Medicine, els investigadors xinesos informen que 19 pacients de coronavirus, concretament quan van començar a patir els primers símptomes, van transmetre grans dosis d’aquest patogen a través de la respiració nasal i d’esternuts. I alhora van trobar també una persona infectada que es mantenia sana, tot i que la quantitat de virus que emetia no era menor que la que transmetien els malalts.
Com es pot aturar l’epidèmia? Primer, totes les persones amb qui els contagiats han tingut contacte han de ser examinades, en mostren o no símptomes. Aquesta és l’única manera de detectar portadors sans i poder enviar-los a la quarantena. Així ho estan fent a Corea del Sud, però no a Alemanya. Almenys, fins ara.
Segonament, el distanciament ha d’ampliar-se encara més. La distància física, de fet, és la millor protecció contra la infecció a hores d’ara. Els protectors bucals probablement ajuden a garantir que, si més no, els portadors asimptomàtics continguen més el virus. Però el problema bàsic continua sent que la major part de les persones infectades no saben que ho estan.