Va ser a mitjan febrer quan el doctor sud-coreà Min Pok-kee es va adonar que el coronavirus s’estava estenent amb rapidesa entre els membres d’una secta en la seua ciutat. Min lidera la unitat mèdica contra la pandèmia a Daegu, al sud-est de Corea del Sud. Des del començament s’havia temut que el virus es propagara amb la mateixa rapidesa que a Wuhan. Quan tot va començar, el doctor es va dir a si mateix: “hem d’aturar això com siga”.
El primer pacient infectat ja havia ingressat a Corea del Sud el 19 de gener. Poc després, als Estats Units ja s’havia fet públic el primer cas de contagi. Però mentre als EUA es va deixar passar el temps, el país de l’est asiàtic va preferir reaccionar ben prompte.
El brot es va expandir entre els membres d’una secta cristiana sud-coreana, Shincheonji. Aquell fet va posar a prova tot el país. Des del 19 de febrer, el nombre de casos a Daegu va augmentar de manera sobtada i ràpida. Un home de 61 anys va infectar unes quaranta persones en diverses reunions. Aquell senyor es va convertir en una mena de súper propagador.
El 21 de febrer, Min, líder de la unitat anticrisi a Daegu, va convocar una reunió amb dues dotzenes de metges, infermers i alts funcionaris municipals. Aquella nit van prendre la decisió d’examinar mèdicament tots els membres d’aquella secta sense excepció. “Si no ho haguérem fet així”, diu Min, “ara estaríem com estan els EUA o Espanya”.
L’estratègia de Corea del Sud està sent observada arreu del món. Totes les persones amb possibilitats d’haver estat contagiades han de ser examinades. Aquesta és l’única manera d’evitar que el virus es propague sense ser detectat i provoque una infecció massiva. Aquesta és l’única manera de protegir els hospitals.
Però aquesta decisió era arriscada. Min afirma que alguns membres del seu equip dubtaven si la reputació de Corea del Sud no es veuria afectada si, malgrat tot, la xifra d’infectats es multiplicava. Alguns parlaven del Japó, que semblava sumar pocs contagiats tot i no haver sotmès la població a tests massius. Min diu que no va acceptar aquesta observació. “Som metges, som científics. Estem compromesos amb la veritat”.
Les setmanes següents serien les més difícils de la seua vida. Sovint no dormia més d’una hora per la nit. Alguns metges van advertir que no seria possible avaluar vora 10.000 membres d’aquella secta a Daegu. El virus ja s’havia estès amb força. Què calia fer amb les persones ja contagiades? Es van organitzar llits, es van reestructurar hospitals i es va sol·licitar personal mèdic procedent de totes les parts del país.
Finalment, els 240.000 seguidors de la secta a Corea del Sud van ser testats i aïllats. També totes aquelles persones que van mantenir amb ells un vincle estret. Aquestes persones van ser identificades a través d’un seguiment d’ubicació, que va ser possible amb la consulta dels moviments de les targetes de crèdit i dels telèfons mòbils. Més de mig centenar de funcionaris sud-coreans es van desplegar per aconseguir aquesta informació.
Al mateix temps que els sud-coreans accepten aquestes intrusions en la vida privada s’asseguren una altra llibertat: tothom es pot moure sense restriccions. “El seguiment digital dels infectats només interfereix en els drets d’unes quantes persones”, explica Kim Dong-Hyun, membre de la Societat Coreana d’Epidemiologia, que assessora el Ministeri de Salut. “Si aquests casos no foren seguits de manera individual, el confinament general hauria estat inevitable”.
El record del brot de la malaltia infecciosa de la Síndrome Respiratòria de l’Orient Mitjà (MERS per les sigles en anglès), que va sacsejar el país ara fa cinc anys, també juga un paper ben important per als ciutadans i els científics sud-coreans. “Mai no ho podrem oblidar, hem de compensar aquella crisi”, diu un alt càrrec de l’organització coreana de protecció contra les malalties KCDC. Potser és per això que els coreans assumeixen voluntàriament les normes de la distància social, fan servir mascaretes i es queden a casa sense objeccions.
La catàstrofe de la MERS va evidenciar que els casos de contagi havien de ser identificats amb rapidesa. Ho diu Hyuk-min, metge de laboratori que col·labora amb el Govern sud-coreà. A finals de gener, el seu grup de treball va citar representants d’empreses biotecnològiques en una reunió d’emergència a Seul. “Hi havia molta tensió, temíem una pandèmia”, recorda Lee.
Llavors es va instar a les empreses biotecnològiques a desenvolupar tests de diagnòstic el més prompte possible. Aquells aparells foren aprovats per la via urgent. El primer ja es podria usar una setmana més tard. Fins i tot si, tal com explica Lee, no funcionava a la perfecció. Quan el brot massiu de Daegu va sorprendre Corea del Sud, el país estava preparat.
A Corea del Sud, el nombre de persones curades ha superat el de contagiades. Però els qui van prendre les decisions temen una nova onada d’infeccions procedent de l’estranger. Per això, tots els viatgers han de romandre en quarantena durant dues setmanes. Els que la trenquen s’enfrontaran a durs càstigs.