Crisi COVID-19

El Govern denuncia intervencions de material sanitari: fins on arriba la recentralització?

Davant la crisi del coronavirus, la resposta de Pedro Sánchez ha estat ben distinta que la de la seua homòloga alemanya, Angela Merkel, qui ha optat per consensuar mesures amb els territoris federals que integren el país germànic.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

“Ens conten intervencions, que empreses i centres sanitaris han rebut missatges per aturar comandes o requisar material per centralitzar-lo a Madrid. No entenem que això pugui ser així en uns moments en què la prioritat és que els professionals desenvolupin la seva tasca”.

No era la proclama encesa d’una manifestació, sinó el missatge, dotat d’una desesperació visible, de la consellera catalana de Salut, Alba Vergés. Davant la situació extrema que està patint el món sencer amb la crisi del coronavirus, la política està contaminant, cada vegada més, un context definit per la tensió i l’estat d’alarma, en què es mesclen intervencions polítiques bastant discutibles.

Més enllà si el Govern de Pedro Sánchez hauria o no d’haver decretat abans l’estat d’alarma o si hauria d’haver pres decisions més dràstiques, com ara la del confinament de Madrid -el gran focus de contagi a l’Estat espanyol-, la gran polèmica es va iniciar dissabte a la nit. Després d’un consell de ministres etern de set hores i d’una espera igual de llarga entre la finalització de la reunió i la compareixença del primer ministre espanyol -que es va produir ja ben entrada la nit-, Pedro Sánchez va anunciar que el seu Govern assumia totes les competències per gestionar, des de Madrid, la nova situació decretada.

Un anunci que va generar indignació, sobretot al si dels executius bascos i català, que no entenien perquè no havien de gestionar tots dos la crisi als respectius territoris, atès que són els governs adreçats a fer-ho.

La cosa, però, ha anat molt més lluny. I a més de la recentralització imposada, hi ha hagut denúncies des dels hospitals d’interferències de material sanitari. És en aquest sentit que s’expressava la consellera Vergés en una compareixença en què s’evidenciava la seua indignació. Adrià Comella, director de CatSalut, ha assegurat que les comandes “s’estan fent segons les necessitats dels centres”. Això no ha impedit que, segons el Govern català, l’executiu espanyol deixe d’intervenir material per repartir-lo com considera. Cal recordar que Catalunya és el segon territori de l’Estat amb més afectats pel covid-19.

L’Anoia, amb problemes

Precisament, la ciutat de la consellera de Salut, Igualada, es troba confinada amb altres pobles adjacents des del passat dissabte després d’un brot de coronavirus que ha provocat la mort de desenes de persones. Marc Castells, alcalde d’Igualada, ha denunciat que 4.000 mascaretes adreçades a l’hospital de la capital de l’Anoia resten a l’espera “d’algun tràmit o inspector” que ha d’autoritzar l’enviament.

Castells, que també va presidir la Diputació de Barcelona durant la segona meitat de l’anterior legislatura, ha protagonitzat també una compareixença en què, visiblement dolgut, ha definit la situació com “perplexa”, i ha “exigit” responsabilitats perquè la localitat que governa puga rebre aquest material sanitari, atès que és un dels municipis que estan patint els moments més delicats derivats de la crisi del coronavirus.

Són les primeres reaccions a una recentralització que contrasta amb el cas alemany. Al país germànic, Angela Merkel va “agrair” en roda de premsa la predisposició dels presidents de les federacions que integren el país per arribar a un acord de col·laboració.

El Govern català ha demanat explicacions al ministre de Sanitat, el també català Salvador Illa, tot i que fins ara no les ha donat. Siga com siga, l’actuació del Govern espanyol demostra, una vegada més, que Espanya està ben lluny de ser, tal com pregonen molts, “l’Estat més descentralitzat del món”.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.