Una estratègia de bloqueig. Això és el que es va dissenyar des del Tribunal Constitucional per evitar que els casos judicials contra els presos polítics catalans arribaren a les institucions judicials europees. El TC va admetre a tràmit tots els recursos d’empara dels presos per congelar-los al calaix i, així, evitar que arribaren al Tribunal Europeu de Drets Humans, ubicat a Estrasburg, abans que el Tribunal Suprem dictara sentència, cosa que va fer el 14 d’octubre de l’any passat.
Era una especulació que s’havia vingut fent en tant que semblava evident. De fet, aquesta certesa va motivar una vaga de fam protagonitzada pels presos polítics Jordi Sànchez, Jordi Turull, Josep Rull i Joaquim Forn, que va durar quasi tres setmanes. Ara, però fonts del TC han reconegut aquesta estratègia a l’agència de notícies Europa Press.
En total, una cinquantena de recursos van ser admesos a tràmit per part del Tribunal Constitucional, recursos que s’estan resolent ara, mesos després de l’emissió de la sentència i que es van posar per la presunta vulneració de drets polítics -en tant que no van poder exercir la representativitat al Parlament després d’haver estat escollits diputats molt d’ells- i per altres qüestions diverses. Si el TC no haguera admès a tràmit aquests recursos, haurien anat a parar, directament, al Tribunal d’Estrasburg, que els podria haver resolt abans de l’emissió de la sentència del Suprem i, per tant, hauria pogut suposar la llibertat dels presos polítics i evitar la seua condemna. Justament això és el que el TC va voler impedir.
L’ombra de Cándido Conde Pumpido
Qui fora fiscal general de l’Estat entre 2004 i 2011, coincidint amb el període de José Luis Rodríguez Zapatero a la Moncloa, va ser qui va dirigir el grup de treball adreçat a dissenyar la tasca tècnica per admetre a tràmit aquells recursos i evitar que arribaren als jutjats europeus, segons relata Europa Press. No és la primera vegada que aquest magistrat es veu immers en una polèmica: segons va revelar WikiLeaks, ell mateix va confessar a l’ambaixada dels Estats Units a Espanya que feia “el possible” perquè s’arxivara la causa per l’assassinat a Bagdad del periodista de Telecinco José Couso, mort a causa d’una acció militar de l’exèrcit nord-americà.