Aquest dimarts, la comissió d'investigació del 155 esdevenia de nou una finestra oberta al Parlament català per als polítics represaliats pel referèndum del primer d'octubre i la declaració d'independència. La setmana passada els consellers presos polítics van poder sortir de presó i entrar, després de molts mesos, a la cambra catalana. En aquesta ocasió era el torn dels exiliats, que podien fer sentir la seva veu per videoconferència.
El primer a parlar era Carles Puigdemont. Des d'una sala del Parlament Europeu i posant èmfasi en la seva condició d'eurodiputat i "home lliure", el president català a l'exili insistia en algunes de les idees clau del seu discurs dels darrers mesos. Així, argumentava que "quan Rajoy no em va donar cap de les garanties [sobre no aplicar el 155 si convocava eleccions el 27 d'octubre de 2017], la DUI era l'única opció digna i democràtica". A més, reconeixia que els dies abans de fer la declaració unilateral va valorar "honestament la possibilitat d'unes eleccions si l'Estat hagués donat les garanties", i afegia que "fer eleccions a canvi d'evitar el 155 ens hauria estalviat molt dolorós".
Encara més categòric era quan afirmava que l'octubre de 2017 "els poders espanyols van donar un cop d'Estat" i que aquells dies va veure en l'Estat "unes irrefrenables ganes de fer mal, una pulsió insana de reprimir".
Puigdemont també teniaparaules per al moment actual. En relació a l'Executiu de PSOE i Podemos, explicava que "és cert que ara hi ha un govern de coalició que no havíem vist mai i val la pena que li dediquem una mirada diferent que al de Rajoy".
Darrere seu, el conseller de Cultura a l'exili, Lluís Puig, també per vídeo conferència, feia una intervenció molt més centrada en la qüestió cultural, excusant que la part política ja havia estat prou ben exposada. Així, argumentava els efectes del 155 sobre el patrimoni, com ara el cas de l'espoli de les obres de Sixena. Una realitat vinculada a la reflexió. "No fem cas al patrimoni mentre tot va bé, fins que s'ensorra un campanar o ens espolien obres d'art", reblava Puig. També explicava que el 155 va suposar "l'aturament d'alguna restauració important, com ara la Seu de Lleida". Finalment, reivindicava la funció revolucionària de la cultura: "ens cal alimentar l'esperit crític".
Qui sí que podia ser present a la sala de grups del Parlament, on es feia la comissió, era Mireia Boya. La que fou diputada de la CUP feia un discurs polític ben centrat en l'actualitat. "No som sobirans. Volem ser-ho? Sí", reblava la cupaire. Al seu entendre, la situació actual de "simbolismes i renúncies continuades" té origen al 30 de gener de 2018, dia en què, pensa, "només la CUP era al Ple per votar a Carles Puigdemont". Aquell moment, al seu parer, demostra que "el 155 es va interioritzar també en aquesta casa". Davant d'això remarcava que ara cal "treballar en crear estructures i institucionalitat paral·lela, perquè les institucions estan segrestades".
Retrospectivament, també es referia als dies posteriors al referèndum. En concret a l'acampada prevista el dia 3 d'octubre i que mai no es va dur a terme. "Es va rebre una trucada des de l'Estat major dient 'no acampeu', i no vam acampar. Potser també hem de fer autocrítica per això". Així, considerava que les amenaces de violència d'aquells dies "no haurien d'haver parat les mobilitzacions. Aquell terror psicològic va guanyar".
El matí el tancava la intervenció de la secretària general d'ERC, Marta Rovira, exiliada a Ginebra (Suïssa). Des de la pantalla, feia un inici d'intervenció molt tècnica, argumentant que la manera com es va aplicar el 155 "és inconstitucional" i que "és aquí de forma continuada, continua vigent". En la segona part, però, es concentrava en qüestions més d'actualitat. D'aquesta manera reclamava que "no és possible la resolució política del conflicte sense aturar la repressió", i que "és fent política a l'altura del moment, sense confondre l'adversari polític, que sabrem combatre aquesta situació".
Finalment, volia donar dos encàrrecs al moviment independentista per recuperar el consens. El primer, deia, és "sortir reflexionats de casa i pensar-s'ho dues vegades abans de fer debats públics. El repte és aïllar els agents que no fan possible un clima de consens mínim. Seria optim si, a més, abans de parlar, poguéssim trucar un company o companya del moviment o fer reunions per parlar". En segon lloc, insistia en la necessitat "d'identificar bé qui és l'adversari. Abans d'assenyalar un altre independentista, no perdem el nord. Cal disminuir aquesta toxicitat si el que volem és guanyar".