Poques vegades és més important qui hi ha dins el Parlament que no pas les coses que s’hi diuen. La presència dels presos polítics independentistes que havien estat membres del Govern de Carles Puigdemont omplia els passadissos d’excepcionalitat. Tanta, que semblava que les bufetades entre els socis de Govern del dia anterior no havien existit. Amb l’armistici firmat, bones cares i cercles de conversa entre membres de les dues formacions a l’espera de l’arribada dels presos polítics. D’Oriol Junqueras, Dolors Bassa, Raül Romeva, Joaquim Forn, Josep Rull i Jordi Turull, que, alguns per primera vegada en 27 mesos, podrien intervenir al Parlament gràcies a un permís per participar com a testimonis a la Comissió d’Investigació del 155.
Ho feien a quarts de nou del matí entre flaixos, aplaudiments, un dispositiu organitzatiu i de seguretat preparat des de primera hora del matí, escoltats pel president Quim Torra, Roger Torrent i els consellers en actiu. “No resulta fàcil encertar les paraules oportunes per una sessió excepcional com és aquesta”. Eren les paraules triades pel diputat Toni Morral (JxCAT), responsable de presidir la comissió d’investigació del 155 i líder de la Crida Nacional a fora de la presó, per encetar les compareixences dels represaliats.
En primer lloc, especialment cofoi, Oriol Junqueras començava la seva intervenció recordant-se dels exiliats i bromejant. “Sóc feliç d’estar aquí amb vosaltres, de fet, sóc feliç gairebé sempre. Estic content de ser a la seu del Parlament de Catalunya i de poder parlar amb tots vosaltres”. Més amb voluntat de marcar perfil polític, després de vint-i-set mesos sense poder-ho fer, que no pas de fer una intervenció habitual d’una comissió parlamentària, el líder republicà ha manifestat que “la presó és poc rellevant comparada amb els interessos del país. No condicionarem cap diàleg amb el fet que nosaltres estiguem a la presó”.
Llançava, també, una advertència: “estem segur que alguns dels que van aplaudir la repressió i el cessament d’un Govern democràtic, també en algun moment -i no ho desitjo gens- els tocarà tastar les clavegueres de l’Estat. El deep state no se’n pot estar de fabricar proves falses contra els seus opositors. No poden resistir la temptació antidemocràtica”. Sobre l’aplicació del 155, poques paraules, les justes. En tot cas, les necessàries per determinar que “el 155 va servir per afectar la nostra activitat i la nostra economia. Però, no va servir per fer-nos desistir, per fer-nos por. No en tenim. La presó és un pas més en el camí cap a la llibertat. És una cosa poètica que la presó sigui al camí de la llibertat”. Junqueras, escudat a la seva dreta pel vicepresident Pere Aragonès, acabava la seva primera intervenció reafirmant-se en la seva voluntat de diàleg. La resta de consellers presos polítics també serien acompanyats pels seus iguals en el govern actual.
A diferència d’altres ocasions, Ciutadans va ser present a la comissió del 155. Darrere de Junqueras intervenia, doncs, la seva portaveu, Lorena Roldán, que explicava que fins al moment no hi havien estat perquè “és un insult a la memòria i falta a la veritat. Avui som aquí perquè no permetrem que obviïn la meitat dels catalans”. La líder taronja exigia a Junqueras “demanar perdó”. En un dels moments més tensos, Roldán deia que els havia preguntat “si seríem capaços de sostenir-nos la mirada. Jo em pregunto si és capaç vostè de mirar a la resta de catalans. Crec que tenien una gran oportunitat de demanar perdó i dir que s’equivocaven”. Mentre ho feia, Junqueras es treia les ulleres i li adreçava la mirada. Acabada la intervenció, plena de retrets, Roldán anunciava que abandonaven la comissió. Junqueras, sorneguer, aprofitava l’ocasió per demanar-li que esperés a la seva resposta. “Llàstima. Ara que havíem començat a dialogar? Quina mania en marxar”, esgrimia el líder d’ERC.
Amb l’absència de PSC i PP -que tampoc participen de la comissió del 155-, les següents rèpliques eren les de Catalunya en Comú, la CUP, ERC i Junts per Catalunya. Totes elles marcades pel suport solidari als presos polítics. Així seria, també, amb els altres compareixents. Hi havia, també, alguns encàrrecs. Per part dels comuns, Marc Parés li recriminava que “no es podia posar la independència deixant mig país enrere”; des de la CUP, Carles Riera li demanava que valorés el risc d’un nou 155; per part d’ERC, Jordi Orobig complementava el discurs del líder republicà exposant que “si el diàleg funciona, serà bo per si mateix. Si no funciona, serà bo per ampliar la base de l’independentisme”.
Finalment, Francesc de Dalmases, per part de JxCat intentava posar, subtilment, en contradicció el discurs d’ERC remarcant l’absència del PSC que “al faristol parla de diàleg i avui ha estat incapaç de venir a parlar”.
Més agre en el to, el torn de tancament de Junqueras serviria per rebatre, sobretot, a Ciutadans. “Em preguntaven què en pensava d’haver trencat famílies. A mi m’ho han de preguntar, que avui no podré anar a casa meva a veure els meu fills? De què serveix aquesta pregunta més enllà de satisfer la seva vanitat?”, resumia el president que, entrant en detalls més polítics, defensava que no era contradictori negociar amb el PSOE i ser escèptic amb el mateix partit. “Dues coses poden ser veritat a la vegada”, reblava. I, entre amarg i orgullós, en referir-se a Mariano Rajoy i altres dirigents del PP, assenyalava que “aquells que ens havien escapçat ja no hi són. I jo sí. I hi seré” i encara anotava que “els vots ens han passat factures diferents, ves que no sigui que jo prefereixi la meva factura”.
Entre aplaudiments, tal com havia entrat, Oriol Junqueras sortia de la Sala de Grups on es desenvolupava la comissió i retornava al saló d’audiències, on s’esperaven els altres presos polítics. Fent el camí invers, Jordi Turull, acompanyat de Meritxell Budó -l'actual consellera de Presidència-, es disposava a intervenir en aquell Parlament que el març de 2018 havia vist com l'aturaven a mitja sessió d’investidura, amb ell com a candidat a la presidència i a un dia de ser investit per segona volta, amb majoria simple. “Per mirar de ser conseqüent al mandat del Parlament, portem més de 700 dies a presó i pesa sobre mi una condemna de dotze anys”.
El sentit institucional de Turull és marca de la casa. Es va veure en el ple en què havia de ser investit i també en aquesta compareixença on, essent ell el màxim protagonista del moment, volia tenir paraules pels afectats pel temporal Glòria. També excusant-se per no haver estat present a la segona sessió de la seva investidura. Resumia les seves aportacions sobre l’objecte d’estudi de la comissió amb l’acotació que, per a ell, “el 155 és el punt culminant d’un fracàs per un engany d’Estat, el del pacte del 78”. Davant del que titllava d’injustícia, remarcava que per part dels independentistes no hi podia haver “una resposta des de la contemplació i la resignació, encara que suposi un sacrifici per a tots” i enviava un encàrrec carregat d’actualitat: “cal recuperar aquell esperit d’anar a la una de debò, que és més necessari que mai”.
D’entre les rèpliques, destacaven les paraules d’Orobig (ERC), que exposava que “totes les estratègies són lícites. També la desobediència. Sempre que hi hagi una estratègia d’actuació unitària al darrere”. Fins ara, de cares, els presos polítics han estat, en certa manera, intocables, i així s’ha mantingut en les formes de respecte en tot moment. Això, però, no ha evitat, que, com aquest o l’anterior de Dalmases a Junqueras, s’escolessin alguns missatges velats entre els socis de govern.
Si la primera intervenció de Turull havia estat marcada per la institucionalitat, la segona s’amarava d’un to més agressiu. Especialment amb els adversaris polítics i, més concretament, vers Ciutadans. “Són uns maleducats i uns covards” o “els puc assegurar que la presó hi ha molta més humanitat”, eren alguns dels dards cap als interlocutors absents. Ha fet, també, una declaració contundent en resposta a aquells que parlen que el Govern català no estava preparat per la independència l’octubre de 2017. “En quatre mesos estàvem preparats per ser un Estat”, assegurava Turull.
El conseller, tenia encara una darrera petició pels seus companys de camí: “a la presó, moments tristos que vivim, són els episodis com els de dilluns. Si us plau, no els repetim”. De nou, aplaudiments i abraçades a corre-cuita, per un darrer canvi de compareixent abans de l’hora de dinar.
Serè, amb to greu i ferm, acompanyat del conseller d’exteriors Alfred Bosch, Raül Romeva agafava la paraula per carregar contra el 155, “el major error que s’ha pogut fer en política durant l’època democràtica”, i reivindicar la seva acció de govern perquè “encara que no ens n’hem sortit, en cap cas renunciem al dret a tornar-ho a intentar”. Donant la volta a la truita, assegurava que la intervenció de la Generalitat va ser “un inequívoc senyal de covardia política” que, no obstant això, “ens ha fet més forts que mai”. D’entre les rèpliques, destacava la petició de Carles Riera, portaveu de la CUP, que exposava a Romeva que, després d’aquests mesos, “trobem a faltar que juguem a l’atac”.
El conseller i pres polític li responia que considerava que en el camp internacional i jurídic sí que s’havien aconseguit algunes victòries. Més enllà d’això, explicava que als voltants de l’1-O, “en l'àmbit internacional hi havia una situació de desconfiança. Pensaven que no ens atreviríem a fer el que vam fer. Nosaltres els dèiem que no teníem alternativa. L’1-O ens va servir per guanyar credibilitat”.
Finalment, Romeva també s’oposava a qualsevol via de ser alliberat que no fos l’amnistia perquè “això no va dels que estem a la presó. Això no passa perquè se’ns reconegui a nosaltres una determinada dignitat política, cal que se li reconegui a una idea”.
Després d’un recès a l’hora de dinar d’una hora, la comissió continuava amb la compareixença de Joaquim Forn. Qui fora conseller d’Interior anava acompanyat del seu successor, Miquel Buch, un dels membres de l’executiu Torra més discutits des que es va formar l’actual Govern català. No eren estranyes, per tant, les intervencions de Carles Riera, líder parlamentari de la CUP, que criticava les actuacions dels Mossos d’Esquadra posteriors al període del 155, equiparant intencionadament aquest comportament policial amb el de les forces espanyoles durant l’1 d’octubre.
Joaquim Forn no havia xafat el Parlament des del 27 d’octubre de 2017, dia de la declaració fallida d’independència. Advertia que el Departament d’Interior va ser especialment sensible a l’aplicació de l’article 155 i que ho continua sent pel que fa a la voluntat interventora dels poders de l’Estat. Tornant al 155, Interior «va ser l’únic Departament en què va ser cessat el secretari general». A més d’això, Forn assenyalava l’excés de tramitacions com a impediment de la bona marxa de la conselleria durant el període d’intervenció de l’Estat. «Tots els tràmits necessitaven incorporar un informe per dir que es respectaven les normatives estatals i autonòmiques». Joan Antoni Puigserver, qui va estar al capdavant d’Interior nomenat pel Govern espanyol, «venia a signar un cop a la setmana i després es desentenia». Un costum que forn considerava nociu, perquè els projectes del departament requerien «d’una continuïtat».
Com a exemples tàcits, el conseller empresonat explicava que, tal com es va organitzar Interior durant el temps de la intervenció, «hauria estat molt difícil una coordinació com la que va requerir el temporal ‘Gloria’. Parlava també de bloquejos «econòmics i materials»: de la impossibilitat de comprar munició i armament que va afectar les pràctiques de tir, del retard de subministrament de sistemes d’enregistrament de la Policia, de l’endarreriment en la licitació de contractacions en el cos de Bombers, la compra aturada de 800 màscares respiratòries...
Qui també fora candidat a l’Alcaldia de Barcelona amb Junts per Catalunya durant les darreres eleccions municipals també assenyalava els mitjans de comunicació que pretenien «desprestigiar» el departament que ell va dirigir. L’objectiu polític d’aquestes acusacions, assegurava, era el de recuperar, per part de l’Estat, les competències policials a Catalunya. «Esperava que avui, com a mínim, aquestes persones s’excusaren davant les acusacions falses», deia citant explícitament Inés Arrimadas, una de les polítiques més bel·ligerants en aquest sentit. I també esmentava Sebastián Trapote, cap de la Policia Nacional a Catalunya durant l’octubre de 2017, qui, segons deia, no coneixia el terme «mediació» quan Forn, durant les reunions prèvies a l’1 d’octubre, li’l va esmentar.
Com a conclusió, Forn tancava assegurant que «la intervenció de l’Estat sobre la Generalitat va ser un fracàs per al país, però també pels seus impulsors, «que van pensar que tot això ajudaria a trencar la majoria independentista al Parlament». Alhora, alertava que «no ens podem tornar a permetre una regressió com la del 155». Per això demanava «abandonar els tacticismes» i generar «la mateixa unitat d’acció que va fer possible l’1 d’octubre».
L’exconseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, acostumava a explicar-se amb calma i amb el somriure que el caracteritza. Li acompanyaven Damià Calvet, el seu substitut; i Àngels Chacon, actual consellera d’Empresa, Departament que Rull va presidir de manera efímera. L’empresonat, que s’entestava a reiterar que la compareixença no responia a cap normalitat, agraïa la tasca dels funcionaris de la Generalitat, que haurien evitat, segons el conseller represaliat, un 155 amb més conseqüències. «Els servidors públics van ser la primera línia de resistència del 155».
El terrassenc assegurava no haver-se sentit cessat per l’aplicació d’aquell article. «Tant quan era a la presó com els tres mesos i mig en què vaig gaudir d’una certa llibertat seguia exercint com a conseller». Alertava, alhora, que el 155 «continua present des d’alguns poders de l’Estat i és la seva expressió més descarnada a l’hora d’encarar un desafiament democràtic». Sentenciava, també, que als que van aplicar el 155 «els era indiferent els elements bàsics de llibertat en la societat catalana». Esmentava la indiferència amb què els rebien els homòlegs espanyols als ministeris quan els explicaven lleis com ara la de canvi climàtic -tombada pel Tribunal Constitucional, com la llei de Ports- i denunciava «la limitació de la nostra capacitat per desplegar les polítiques que necessita aquest país».
Rull també destacava que el seu departament no va poder participar en els òrgans rectors de l’edició del Mobile World Congress del 2018, i assenyalava dades per mirar de demostrar que, malgrat els auguris, l’economia catalana va créixer durant el 2018, i que sense el 155 aquest creixement hauria estat «molt més substancial».
Amb un record emocionat a la dona assassinada per la seua parella aquest dimarts a Sant Joan Despí (Baix Llobregat) i a les víctimes del temporal ‘Gloria’, l’exconsellera d’Afers Socials i Famílies, Dolors Bassa, compareixia al costat del seu successor, Chakir El-Homrani. Com els qui havien parlat abans d’ella, Bassa lamentava que el 155 es va aplicar per «usurpar les institucions», però que no va escapçar els polítics, tal com pretenien els seus impulsors.
Denunciava, fonamentalment, les polítiques que l’aplicació d’aquell article constitucional va aturar al seu Departament: el desplegament de la renda garantida -que va ser aprovada per unanimitat al Parlament, tal com recordava-, les prestacions socials, que es van cobrar amb endarreriment... «penso que com a Govern vam fer molt bona feina que es va veure aturada amb el 155». Bassa, de fet, deia haver assistit a la comissió parlamentària, també, per «explicar tots aquests problemes a aquells que deien que només fèiem coses per la independència».
Però el més dramàtic de tot el que explicava era com els efectes del 155 obligaven els joves arribats sense els seus referents familiars a dormir «en llocs inacceptables»; com «es van aturar els plans integrals com ara el del poble gitano o els de suport a persones amb discapacitat o trastorns de salut mental»; com «es van impedir l’aprovació de 140 milions d’euros d’ajuts a l’habitatge social»... Bassa, que es definia com a sindicalista i que assegurava «estar al costat de la classe treballadora i del feminisme», recordava especialment quan els sindicats -ella va liderar l’UGT- li alertaven que el 155 estava ocasionant problemes de gestió i tramitació, especialment en termes d’endarreriment.
I una conclusió general i més determinant i general era la de Josep Rull i Joaquim Forn. Preguntats pels diputats assistents a la comissió de Catalunya en Comú sobre si tornarien a fer el que van fer, referint-se específicament a la declaració d’independència, un missatge clar: «ho tornaríem a fer, sí. Però millor». L'altra notícia era l'absència del PSC, que s'ha allunyat del diàleg que proclama i defensa en el nou període polític. Caldrà ara saber si la calma propiciada en aquesta jornada de visites al Parlament es trenca o no els dies posteriors al si dels partits que integren el Govern català.