La persistència de la Junta Electoral Central a inhabilitar al president de la Generalitat, Quim Torra, aboca la política institucional catalana a la incertesa. Després que el Tribunal Suprem rebutgés aplicar mesures cautelars abans de decidir sobre el fons de la causa de desobediència del màxim dirigent català, l'òrgan electoral va requerir al Parlament que el donés de baixa com a diputat. Malgrat tot, Torra insisteix en mantenir-se al seu càrrec i assegura que actuarà com a president de la Generalitat al següent ple. Una situació que des de la bancada espanyolista es voldrà evitar com sigui. Així ho han anunciat ja tan Ciutadans com el Partit Popular.
Arribats en aquest punt, els dubtes es divideixen entre els que pensen que per ser president cal ser, a la vegada, diputat i els que consideren, com els assessors jurídics de Torra, que ser diputat és necessari per ser investit, però que al Reglament del Parlament, la Llei de Presidència o l'Estatut no hi ha cap supòsit que digui que si un president deixa de ser diputat, deixi de ser el cap de l'executiu. Com que la JEC només té competències per inhabilitar-ho com a diputat, entenen que Torra no seria inhabilitat com a president fins que no hi hagi una sentència ferma del Tribunal Suprem pronunciant-se sobre la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que va condemnar el president català per desobediència amb penes d'inhabilitació. Hi hauria, doncs, l'opció que Torra fos inhabilitat com a diputat, però seguís essent president.
En el ple d'aquest dilluns, els independentistes faran valdre l'informe elaborat pels lletrats del Parlament en el moment en què es va conèixer la decisió de la JEC. En aquest escrit es determina que l'òrgan electoral espanyol no té potestat per retirar l'acta de diputat a Torra i que, per tant, aquest segueix estant habilitat per a l'exercici de les seves funcions. La sessió, doncs, es preveu conflictiva davant les previsibles protestes de Ciutadans i el Partit Popular. Resta saber quin criteri mantindrà el PSC. De moment, des de l'entorn de Pedro Sánchez s'afirma que se segueix preparant la reunió bilateral entre el president espanyol i Torra, en tant que encara és cap de l'executiu català.
El fet que el Suprem hagi donat l'esquena a la petició de mesures cautelars podria exposar Torra a una nova querella per desobediència. També a Roger Torrent (ERC), president del Parlament, a qui la JEC ha demanat que retiri l'acta de diputat al president català. La decisió del Suprem té caràcter executiu i, per tant, si la desobeís, Torrent podria enfrontar-se a conseqüències penals. Una situació que recorda molt a la investidura fallida de Carles Puigdemont i que podria reobrir tensions i ferides entre els dos socis de Govern. Des d'ERC fa temps que es té la sensació que hi ha, per part dels seus socis de Govern, una campanya de desgast a Torrent, a qui els republicans consideren un dels seus principals actius polítics en cas de futures eleccions.
Arribats a aquest punt, els juristes consultats coincideixen a afirmar que no hi ha res clar sobre la manera com la JEC podria actuar per evitar que Torra exercís les seves funcions de president o el moment a partir del qual es consideraria que deixa de ser president. Hi ha oberta l'opció que, si Torra seguís actuant com a president, allò que s'aprovés amb el seu vist-i-plau fos revocat un cop es confirmés -si es confirma- la seva inhabilitació.
Sí que quedaria molt més clara la inhabilitació en el moment que hi hagués -o no- una sentència condemnatòria ferma per part del Tribunal Suprem. No obstant això, la decisió podria trigar encara mesos a arribar.
En l'aire hi ha el debat si el president hauria de convocar eleccions abans de ser inhabilitat. Es tractaria d'una de les vies obertes ara mateix. Torra ja va anunciar que si el Parlament "acatava" la seva suspensió com a diputat, premeria el botó per posar en marxa una convocatòria electoral. Si no és així, en principi s'optaria per mantenir posicions, encara que algunes veus defensen que convocar eleccions permetria tancar amb més "dignitat" el mandat.
I un cop inhabilitat?
Passat això, de confirmar-se que Torra deixa de ser president de la Generalitat. A partir d'aquí, s'obririen diversos supòsits. L'Estatut estableix que, en cas de ser inhabilitat el president de la Generalitat, és el vicepresident o conseller en cap qui assumeix les seves funcions. En aquest cas, seria Pere Aragonès -tot i que fonts properes al líder republicà asseguren que no té intenció d'actuar com a president de facto arribat el moment. Aquest president en funcions, però, no té facultat per convocar eleccions. La Llei de Presidència estableix que al cap de deu dies del cessament del president, el president del Parlament -en aquest cas Roger Torrent- ha d'obrir una ronda de contactes amb els grups parlamentaris per tal que li presentin un nou candidat a la investidura i seguir, de nou, el procediment habitual en una sessió d'investidura.
D'arribar-se en aquest punt, els partits independentistes haurien de prendre la decisió d'investir un nou candidat i intentar que reculli els suports necessaris per ser president o deixar passar els mesos i anar a eleccions. Per que fa a la primera opció, una de les principals traves és que ERC i Junts per Catalunya necessitarien bé el suport de la CUP o bé el de Catalunya en Comú. Per ara, però, cap de les dues formacions sembla disposada a prestar-se a això, malgrat les informacions publicades a El Confidencial segons les quals els anticapitalistes i Junts per Catalunya haurien pactat investir a l'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas. Fonts de la CUP neguen que aquesta possibilitat estigui sobre la taula.
Si no hi ha candidat alternatiu o se'n presenta un que no reuneixi els suports suficients per ser investit, el rellotge començaria a córrer. Després de la segona sessió d'investidura fallida, Torrent tindria 54 dies, des de la primera votació -48 hores abans de la segona-, per presentar un nou candidat o candidata. Si tampoc resultés investit, s'aniria directament a una convocatòria electoral. Fonts del Parlament exposen que, sobre el paper, no hi hauria manera d'escurçar aquests dos mesos per convocar eleccions.
Finances
Els tempos amb què se succeeixin totes aquestes coses seran importants, també, per saber si tiren endavant els pressupostos que van ser presentats els passat dilluns i que han acordat el Govern i Catalunya en Comú. En principi, hauria d'iniciar-se el seu tràmit parlamentari aquest dimecres amb la seva aprovació al Consell Executiu de Govern. Un cop superat aquest tràmit, els pressupostos podrien seguir el seu curs parlamentari sense necessitat que hi hagués un president de la Generalitat vigent. La previsió és que, en qüestió d'un mes, els comptes poguessin ser presentats per part dels consellers a les comissions parlamentaries i que es pogués votar la seva tramitació, molt probablement, en el ple previst per al 19 i 20 de febrer. A partir d'allà, encara hauria de passar un mes per a la seva aprovació definitiva.
En funció de quan es fes efectiva -si és el cas- la inhabilitació de Torra, els terminis podrien anar molt ajustats amb la convocatòria electoral i, fins i tot, frustrar la possible aprovació dels pressupostos. Tot i que no és el tema prioritari del debat intern dels partits aquests dies, és una qüestió que es té en compte perquè es considera que, amb uns nous pressupostos aprovats, es podria anar a eleccions sense que la maquinària institucional es veiés molt afectada.