Alguna cosa està canviant a la política catalana. Aliances que durant el zenit del procés eren impensables, esdevenen habituals. Un seguit de complicitats polítiques entre Junts per Catalunya i ERC -sobretot aquests darrers- amb els comuns i menor mesura i intensitat el PSC han permès desbloquejar diversos fronts de negociació institucional. El principal, anunciat aquest mateix dilluns, l'acord entre el Govern Torra - Aragonès i els comuns pels pressupostos de la Generalitat, els primers en tres anys que arribaran a tramitació parlamentària. Un moviment que ha comportat que, tot seguit, s'anunciés una aliança entre el Govern barceloní de Barcelona en Comú i el PSC amb ERC i Junts per Catalunya per tirar endavant els comptes del consistori.
Els dos acords van tenir una avantsala més discreta el mes de juliol a l'Àrea Metropolitana de Barcelona. Allà, un pacte a quatre bandes entre socialistes, comuns, republicans i puigdemontistes va portar l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, a presidir l'ens supramunicipal.
La clau que podria haver desllorigat els pressupostos barcelonins i, especialment, els catalans es podria buscar en l'abstenció d'Esquerra Republicana que permetria la investidura de Pedro Sánchez ergo, un Govern PSOE - Unides Podem a l'Estat espanyol. Es tracta d'una carambola a tres bandes que fa temps que es cerca des de Catalunya en Comú. De fet, les setmanes abans que Esquerra i Junts per Catalunya s'oposessin a tramitar els comptes del primer executiu liderat per Pedro Sánchez, la portaveu els comuns al Parlament, Jèssica Albiach, insistia a demanar un acord a tres bandes que permetés donar sortida als comptes municipals, catalans i espanyols. En aquella ocasió, l'acord no va ser possible, el Govern espanyol va haver de convocar eleccions i els pressupostos catalans i barcelonins van quedar sense tramitar.
Que malgrat els presos, els exiliats i la repressió contra l'independentisme el final de la història no s'hagi repetit, parla clarament d'aquest canvi de rumb a la Catalunya postprocés.
L'acord
El pacte que ha de permetre tirar endavant els pressupostos de la Generalitat s'ha forjat durant cinc mesos de negociacions que van començar el tres de setembre de 2019 amb una ronda de contactes del vicepresident Pere Aragonès amb els diferents grups parlamentaris. A partir de llavors, un equip negociador on han estat molt implicats el secretari general de Vicepresidència Albert Castellanos (ERC), la secretaria d'Economia Natàlia Guix (ERC) i la secretària general de Presidència Meritxell Masó (JxCAT) per part del Govern i els diputats David Cid i Susanna Segovia per part dels comuns. A més, clar, del seguiment per part del vicepresident i la portaveu Catalunya en Comú Jèssica Albiach.
L'acord comportarà, segons s'ha informat des del departament, un augment del 13% de la despesa. Una modificació que serà possible després d'un seguit de reformes fiscals -IRPF, fiscalitat verda i successions- acordades també amb els comuns i que eren part fonamental de les seves exigències a l'hora de tancar el pacte. Unes reformes que haurien complicat tancar el pacte. Diverses fonts coneixedores de la negociació constaten les dificultats que hi ha hagut per aconseguir el suport de part del grup parlamentari de Junts per Catalunya que no veia amb bons ulls l'augment de la pressió fiscal.
Prestant atenció a les xifres, el projecte de pressupost de 2020 és tres mil milions d'euros superior al de 2017, el darrer que es va tramitar. Respecte a la mateixa data, el pressupost destinat a Sanitat creixeria un 10% i el de Cultura superaria, per primera vegada en anys, l'1% del total pressupostat -encara prou per sota del 2% que demana el sector-. Des de l'executiu català es destaca també que la xifra és cinc-cents milions superior als comptes de 2010. Els comptes, que està previst que passin pel Consell de Govern -tràmit previ a iniciar el recorregut parlamentari- la setmana que ve, inclouen també un augment de la partida destinada a la Renda Garantida de Ciutadania (creix 125 milions d'euros) i la creació d'una dotació econòmica de 54 milions d'euros per al decret d'escola inclusiva. Des de l'executiu català es preveu que tot plegat es pugui aprovar en el termini aproximat de dos mesos.
Durant la presentació dels comptes, Pere Aragonès ha destacat que, "després d'anys d'austeritat", els pressupostos eren "un pas endavant" per obrir "una nova etapa" per reforçar "els serveis públics i la inversió". Meritxell Budó, consellera de Presidència, ha parlat també d'un acord "necessari". Per part de Catalunya en Comú, Jèssica Albiach ha remarcat -en una frase plena d'intenció política- que els pressupostos "a més de revertir les retallades, són la primera pedra del Govern progressista que Catalunya necessita".
Resta saber si aquesta cadena d'aliances en diferents plans institucionals comportarà també un suport dels republicans als pressupostos de l'Estat espanyol. De moment, la portaveu d'ERC, Marta Vilalta, ha exposat que el sentit de vot d'ERC dependrà de com es desenvolupi la taula de negociació entres els dos governs.