Política

Sánchez nomena el Govern mentre Vox mira d’erigir-se al carrer en líder de l’oposició

El nomenament dels 21 ministres del Govern de Pedro Sánchez coincideix amb manifestacions arreu de l’Estat convocades per Vox per protestar, precisament, contra el nou executiu espanyol.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Vox vol ser el partit líder de l’oposició. Així ho demostrava diumenge al migdia amb una convocatòria múltiple “en front de tots els ajuntaments d’Espanya”. Les concentracions es justificaven sota el lema “Espanya existeix” i tenia, com a únic propòsit, condemnar el nou Govern de Pedro Sánchez i, molt especialment, els suports o abstencions parlamentàries en què s’ha hagut de recolzar per fer possible aquest executiu.

“Diàleg social, diàleg territorial i diàleg generacional”. Segons Pedro Sánchez, que compareixia en roda de premsa per anunciar el nom i la cartera dels 21 ministres amb què comptarà el seu Govern, aquesta legislatura serà “la del diàleg”, perquè “no hi ha res més progressista que dialogar”.

Davant d’això, milers de manifestants es concentraven arreu de l’Estat seguint les consignes de Vox i exhibint símbols i càntics ben contraris a aquestes pretensions. El càntic de “Cara al Sol” a Barcelona, la increpació a un càmera de la televisió Betevé a la mateixa plaça Sant Jaume i els crits expressats en les manifestacions evidenciaven que hi ha una part de l’Estat contrària a tota mena d’aproximacions entre el Govern de l’Estat i altres forces polítiques, especialment les nacionalistes perifèriques i les independentistes. No debades, un dels lemes més reiterats en les manifestacions era el de “Pedro Sánchez, traïdor”. L’acusació hauria estat més forta si s’haguera sabut que Pedro Sánchez es reuniria pròximament amb Quim Torra -cosa que es feia pública una vegada havien acabat les concentracions impulsades per Vox. Ho farà, de fet, abans que es constituesca la mesa de diàleg a la qual es va comprometre amb Esquerra Republicana. I ho farà, fins i tot, malgrat que la Junta Electoral Central haja notificat que li lleva el càrrec de diputat i que la seua presidència està més que qüestionada. Almenys, segons aquells qui asseguren que sense ser diputat no pot ser president.

La visceralitat dels manifestants, però, contrastava amb el nombre de persones presents. A Barcelona es reunien uns mil manifestants, i alguns d’ells protagonitzaven les amenaces i incidents abans comentats. Davant d’ells, uns 300 antifeixistes convocats pels CDR feien la contramanifestació. A la plaça del Vi de Girona es reunien dos centenars de manifestants, a Tarragona un centenar i a Lleida, davant la Paeria, unes cinquanta persones.

Alhora, cinc milers de persones es concentraven a la plaça Manises de València per demanar Pedro Sánchez “el respecte a la sobirania del poble espanyol i la Constitució”. El manifest de la concentració, idèntic a totes les ciutats, el llegia el diputat Ignacio Gil Lázaro, ex del Partit Popular, davant d’un públic entregat que cridava “Puigdemont a la presó”, entre altres consignes. La manifestació coincidia amb la celebració de la cavalcada de les Reines Magues al centre de la ciutat, promoguda per l’Ajuntament presidit per Joan Ribó, de Compromís, i criticada des de la primera edició per una dreta que no ha desaprofitat l’ocasió, aquesta vegada, per mirar de boicotar-la. Sense èxit.

A Alacant es concentraven 2.000 persones davant l’Ajuntament, on es presentaven desenes de regidors de Vox d’arreu de la província. La manifestació a Castelló de la Plana, en canvi, era molt més discreta, tal com les de Maó i Ciutadella de Menorca, que no arribaven a acollir dues desenes de persones. A Palma, en canvi, aconseguien reunir set centenars.

 

A la resta de l’Estat les manifestacions tampoc no han superat, ni de bon tros, les expectatives dels organitzadors. Com a prova hi ha Madrid, on segons la delegació del Govern hi acudien unes 3.500 persones i, segons els organitzadors, hi havia uns 15.000. Cal recordar que només al municipi de Madrid Vox va ser la tercera força més votada en les eleccions estatals del 10 de novembre, superant les 280.000 paperetes.

Malgrat el fracàs, Vox ha aconseguit guanyar presència al carrer i situa aquest espai com un dels tres eixos amb els quals intentarà continuar creixent i fer el sorpasso al Partit Popular. Els altres dos seran les cambres de representants i els tribunals, on Vox ja ha aconseguit èxits erigint-se com a acusació popular contra els líders independentistes catalans.

Amb tot, a diferència de la manifestació de la plaça de Colom de Madrid, en què fa un any els tres partits de la dreta van demanar la convocatòria d’eleccions a Pedro Sánchez, el Partit Popular -i també Ciutadans, ara reduït a la irrellevància parlamentària- ha preferit no participar en aquesta ocasió. Potser desmarcant-se de Vox el PP guanya en moderació, però el que és segur és que també perd en presència. I aquesta no és una bona notícia per al partit amb més diputats de l’oposició al Congres dels diputats.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.