Edició Pública

El Magnànim mira a l’horitzó de ser una institució de país

La Institució Alfons el Magnànim Centre Valencià d’Estudis i Investigació, un organisme dependent de la Diputació de València, ha fet un balanç moderadament optimista de l’any 2019 i ha presentat un projecte per a 2020 que, per abast i ambició, desborda els límits provincials. L’aspiració, de fet, continua sent fer de la institució dirigida per Vicent Flor un ens de àmbit autonòmic. La vicepresidenta de la Diputació, Maria Josep Amigó, s’ha marcat l’horitzó temporal de 2023. Abans d’acabar el seu mandat.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

«Per a mi i per al conseller Vicent Marzà, el Magnànim mereix tenir un abast de país, no un abast provincial. Volem tenir un institut d’estudis que done a conèixer la realitat del conjunt», ha assegurat aquest matí Maria Josep Amigó en un esmorzar informatiu amb periodistes. Moments abans de dir això, s’havia marcat fins i tot un marc temporal: «Estem treballant per fer-ho possible i que el Magnànim siga d’abast de tot el País Valencià el 2023 o abans», va afirmar en referència a una institució que ja havia tingut aquest rang en unes altres èpoques, a través d’un consorci entre Generalitat i Diputació de València.

La dificultat principal és trobar l’encaix jurídic i assegurar la continuïtat en els drets de la quinzena de treballadors del Magnànim, la burocràcia que alenteix qualsevol pas qualitatiu en l’administració. Però per programació i volum de publicacions, la institució actua de facto com un ens d’àmbit autonòmic: entre 2016 i 2019, el Magnànim ha editat, coeditat o contribuït a editar en règim de col·laboració 200 llibres i revistes, a més d’una desena llarga de reimpressions. D’aquesta quantitat, un 62,5% per cent són llibres editats directament per l’Institut, 125 títols. Per a 2020, s’espera que aquest percentatge puge fins al 68,2%.

Una producció considerable de la qual un 61% es fa en la llengua autòctona, xifres significativament més grans que abans del canvi polític del 2015: aquell any es va publicar en català només el 21,43%. Altrament, també s’ha registrat un augment en el número de dones que publiquen amb el Magnànim: d’un percentatge del 9,8% el 2017 s’ha passat al 27,1% el 2019. Així i tot, Amigó va apuntar que «no és suficient, ens agradaria arribar a una relació del 50%, la qual cosa podria ajudar les dones a fer un pas endavant».

Increment de vendes

Altrament, tot i que la funció del Magnànim no és guanyar diners, des de l’arribada de Flor a la institució s’ha posat èmfasi en millorar les vendes de les publicacions. En els últims quatre anys, l’increment és d’un 142,6%. En l’exercici 2019, segons dades provisionals, s’ha venut per valor de 71.372 euros, amb un augment respecte de l’any anterior del 24%. Amigó i Flor atribueixen la millora a «l’increment de la difusió i la millora de la distribució», tot i que admeten els problemes perquè els llibres, en català o castellà, arriben als grans centres difusors, Madrid i Barcelona.

Flor va aclarir no estar "satisfet totalment" i es tracta, en tot cas, de vendes modestes. El volum més venut, Simplement es profesionalidad.Historias de la Brigada Político Social de Valencia, de Lucas Marco, va fregar 400 exemplars. L’obra completa poètica de Marc Granell i Jaume Pérez-Montaner, serien els següents títols més sol·licitats, una mica per baix dels 200 exemplars, tot i que el primer es va editar el 2018 i va esgotar una primera edició, és un dels llibres més reeixits del Magnànim. També han funcionat bé, en relació al tipus de publicacions i el context lector del País Valencià, altres títols com la biografia de José Vidal-Beneyto. 

Alguns dels títols publicats al llarg del 2019 pel Magnànim.

En la trobada amb els informadors Flor aclarí que el Magnànim ha venut el 2019 al voltant d’uns 5.000 títols (la xifra concreta és de 5.615), dada global que no figurava en la documentació facilitada als periodistes, encara que va defensar tenir en compte també criteris no quantitatius, en referència als títols publicats per fomentar el debat i el coneixement, monografies històriques de diferent caire o estudis com els dedicats als urbicidis, la relació amb Internet, la comunicació, la música popular o la situació del Sahara, entre més. Un foment del debat traduït també en la celebració d’una dotzena d’actes, molts amb personalitats internacionals com Mona Eltahawy, Özlem Cekic, Michel Maffesoli o Witold Szablowski.

Llengua d’alta cultura

Pel que fa a l’exercici 2020, a més d’intentar millorar els canals de distribució i promoció, el Magnànim té previst publicar 53 títols sense coedicions ni col·laboracions. Una previsió que posa l’èmfasi en la temàtica social, amb volums sobre la societat del coneixement (José Manuel López), l’evasió fiscal i la pobresa (Mar Vivó), la vulneració dels drets dels menes (Miriam Gómez Blanes) o l’ecosistema d’Start-up valencianes (Silvia López).

Així mateix, hi haurà una aposta per les traduccions, amb la publicació de la biografia de Karl Marx de G. Stedman Jones o diferents títols de membres de la coneguda com a Escola de Frankfurt, Siegfried Kracauer, Walter Benjamin o Theodor W. Adorno. En tot cas, crida poderosament l’atenció la publicació de la poesia completa d’Emily Dickinson, amb traducció de Carme Manuel i Paul Derrick. «Volem contribuir modestament a què el valencià siga una llengua d’alta cultura», va assegurar Flor».

En l’àmbit dels autors valencians, en aquesta ocasió la publicació de la poesia completa tindrà nom de dona, en concret Teresa Pasqual, una de les poetes contemporànies més importants en llengua catalana. L’obra en prosa d’Eduard Martínez Ferrando, la narrativa completa de Josep Iborra o unes memòries de Josep Piera centrades en la dècada del 1970 són altres punts d’interès d’una programació que Flor va definir com «la més potent de la història del Magnànim».

Al costat, estudis històrics, socials, polítics i comarcals de recorregut més modest però que entren en la lògica de publicació de la Institució. Flor, a més, va explicar que la institució estudia poder instaurar en algun moment algun premi a obra publicada, una alternativa en paral·lel als actuals Premis València del Magnànim que premien obres inèdites, una aspiració dificultada per les mateixes traves burocràtiques que fan que la creació d’un institut d’estudis d’àmbit autonòmic haja d’esperar almenys dos o tres anys.

 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.