Fins a una trentena de delegacions exteriors arreu del món, amb la representació permanent del País Valencià a Brussel·les, va arribar a tenir la Generalitat Valenciana en l’època daurada del PP al govern. La crisi va acabar agranant una xarxa internacional que, fidel a l’empresa valenciana, feia lligams de “soft-diplomacy” amb governs. Aquesta eina de representació internacional és la que l’Estat espanyol està intentant soterrar a la Generalitat de Catalunya, des que a finals de 2017 va tancar totes les delegacions de l’acció exterior catalana, sota el paraigües de l’article 155 de la Constitució Espanyola.
El darrer colp el va donar el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, dictant una interlocutòria per la qual se suspenien cautelarment l’obertura de les delegacions d’Argentina, Mèxic i Tunísia. La petició l’havia feta el Ministeri d’Assumptes Exteriors, que va presentar recurs judicial contra el Pla d’Exteriors Estratègic de la Generalitat. El titular del Departament català, el conseller Alfred Bosch, va lamentar que aquesta suspensió representa "un dels pitjors atacs que s'han produït contra el Govern des del 155”.
La xarxa exterior de Catalunya comprèn el Regne Unit, Irlanda, Alemanya, Estats Units, Itàlia, Suïssa, França, Balcans, països bàltics, nòrdics, Portugal, Argentina, Mèxic i Tunísia. Un total de 16 oficines exteriors que s’allunyen de la xifra valenciana, que quasi doblava la representació internacional incloent quatre continents.
Segons figura públicament, l’objectiu del Govern és “situar Catalunya i el seu projecte de futur en el context de l’agenda global, reforçant les seves relacions amb la Unió Europea, amb la regió mediterrània i amb la resta del món, i també amb els organismes internacionals”. No gaire diferent de la intenció de la Generalitat Valenciana d’internacionalització del seu teixit empresarial “per al seu accés al mercat global”. La diferència és que al País Valencià es varen crear 30 delegacions exteriors mitjançant la figura jurídica d’una empresa pública, l’Institut Valencià de la Exportació (IVEX), malauradament implicat en casos de corrupció els darrers vint anys fins que Ximo Puig, llavors recentment accedit al càrrec de presidint, la va dissoldre el 2015.
Cal dir que, prèviament, el govern popular d’Alberto Fabra va complir amb tot el calendari de retalls de l’administració valenciana amb motiu de la crisi, incloent les delegacions, que es van anar reduint des del 2011. Les primeres que varen tancar van ser Toronto, Beijing, La Havana, Buenos Aires, Tòquio i Los Àngeles. Desprès van tancar les seus de Praga, Bucarest, Guangzhou, Florida, Chicago i Istanbul. Al 2013 es tancaven 12 oficines més: Santiago de Xile, Casablanca, Alger, Londres, Düsseldorf, Moscou, Dubai, Nova Delhi, Hong Kong, Nova York, Dallas i Sao Paulo. També hi havia representació a Montevideo i Frankfurt, a més de tres centres empresarials a Xangai, Varsòvia i Mèxic DF. I hi havia, fins i tot, promotors de negocis procedents del País Valencià a Miami, Corea del Sud, Taiwan, Polònia i Palestina.
Sols va quedar en peu la Delegació Valenciana a Brussel·les, que depenia directament de Presidència, sota la figura d’una Fundació. Uns dels seus objectius és “promoure i coordinar les relacions de la Generalitat amb entitats de l'exterior, organitzacions interregionals i organitzacions internacionals. A més d’assistir i coordinar a altres departaments de la Generalitat en la preparació dels convenis i acords de cooperació amb institucions i regions no espanyoles”. Pel seu compte, les delegacions de l’IVEX depenien de la Conselleria d’Indústria, Comerç i Innovació amb la finalitat de promoure el comerç exterior i la internacionalització del teixit empresarial valencià mitjançant les eines de la Generalitat.
Des de fa uns anys, el govern Espanyol ha anat denunciant davant els tribunals el Pla Estratègic d’Acció Exteriors de la Generalitat de Catalunya. La darrera resolució, a l’espera que el Tribunal Constitucional dicte sentència definitiva, és del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Es tracta d’una interlocutòria de mesures cautelars dictada per la secció cinquena de la sala del contenciós administratiu, que ha recorregut les Delegacions del Govern de la Generalitat a l’exterior. En concret, impugna les darreres delegacions a Mèxic, Argentina i Tunísia. Cal dir que, mitjançant Providència de ple del TC de 30 d'octubre de 2019, es va suspendre la vigència i aplicació de l'esmentat Pla Estratègic d’Acció Exterior.
La sala estima la petició de mesures cautelars i suspèn els Decrets del Departament d'Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència de la Generalitat de Catalunya pels que es creaven aquestes Delegacions del Govern de la Generalitat. “Es tracta d'evitar els perjudicis de difícil o impossible reparació a la imatge d'Espanya i a la política exterior de l'Estat que amb tota seguretat li produirà l'entrada en funcionament de les tres delegacions”. La interlocutòria es refereix, en concret, al “risc greu de confusió en altres subjectes de dret internacional, davant actuacions de Govern de la Generalitat en matèria d'acció exterior (…) pròximes a les pròpies d'un subjecte de dret internacional”.
Els respectius articles dels Decrets impugnats "atribueixen a les diverses Delegacions (…) competències en matèria de promoció i coordinació de les relacions bilaterals de la Generalitat amb les autoritats dels respectius països” i són contràries a la Llei d'Acció i Servei Exterior de l’Estat, explica el tribunal. Recordem que la Generalitat Valenciana utilitzava les oficines comercials a l’exterior com a eina de presència fora de la Comunitat i de l’Estat, i que la Direcció General de Relacions amb la Unió Europea exerceix l’acció exterior amb competències per “promoure i coordinar les relacions de la Generalitat amb entitats de l'exterior, organitzacions interregionals i organitzacions internacionals”.
El tribunal es refereix, a més, al “risc greu de confusió en altres subjectes de dret internacional, davant actuacions de Govern de la Generalitat en matèria d'acció exterior (…) pròximes a les pròpies d'un subjecte de dret internacional”. I afegeix que “només l'Estat pot relacionar-se amb l'exterior com a subjecte de Dret internacional”. Encara que “res no impedeix que puguin presentar-se com a actors internacionals, estant aquestes entitats territorials facultades en determinats casos per realitzar actuacions en l'àmbit exterior”.
Des que l’aplicació de l‘article 155 de la Constitució Espanyola va tancar tota la xarxa exterior de la Generalitat, excepte la oficina a Brussel·les, el Govern de Quim Torra ha hagut de refer les delegacions, una per una, al voltant del món. En menys de dos anys, l’Estat espanyol ha tornat a impugnar als tribunals aquesta eina de política exterior que existeix a tots el governs autonòmics. En aquest cas, el Govern espanyol, mitjançant els tribunals, acusa al govern català de “potenciar les relacions bilaterals” i “propicia l'assumpció per part de la Generalitat d'una funció representativa a nivell internacional que no li correspon, per ser pròpia de l'Estat i no ser la Comunitat Autònoma de Catalunya subjecte de Dret internacional”.
La interlocutòria s’adreça a la lleialtat institucional i desestima la tesis de l’advocada de la Generalitat sobre l’acció exterior, que “no comporta que la Generalitat pugui substituir el Govern estatal en la decisió sobre l'establiment de relacions consulars amb un altre Estat, essent la funció de la Generalitat de mera proposta o suggeriment”. Per a la sala, no obstant, el Decret estableix “una clara relació bilateral entre el Govern de la Generalitat i els cossos consulars d'altres Estats, en oberta contradicció amb la competència exclusiva de l’Estat”. I, en especial, es refereix al punt dedicat a "teixir i consolidar aliances solides amb Governs estrangers”, que figura al Pla Estratègic d’Acció Exterior.
Ja en el juliol passat, el Ministeri sol·licitava el tancament cautelar de les oficines del Regne Unit, Irlanda, Alemanya i Suïssa. En aquella ocasió, el Tribunal Superior de Catalunya va decidir no paralitzar aquestes delegacions. Posteriorment, en octubre, el Govern català nomenava tres nous delegats a Mèxic, a l'Argentina i a Tunísia. La xarxa de delegacions a l’exterior ampliava així la seua cobertura a 39 països. Amb aquests nous nomenaments, ja són 15 els delegats del Govern a l’exterior. Es tracta de David Poudevida,Lleïr Daban i Ahmed Benallal respectivament. El nomenament dels tres delegats es produïa en el marc del recurs interposat pel Ministeri d’Afers Exteriors espanyol al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya contra aquestes delegacions, encara per obrir.