Gir per evitar l’actuació del Tribunal Constitucional contra els alts càrrecs del Parlament. Junts per Catalunya, Esquerra Republicana i la CUP aproven una resposta unitària a la sentència del Tribunal Suprem en forma de proposta de resolució, però eviten referir-se a qüestions que el TC ja va advertir que no es podien debatre al Parlament. Es tracta de la reprovació de la monarquia o la defensa del dret d’autodeterminació a Catalunya, qüestions a les quals es referien de manera indirecta en les esmenes a la proposta de resolució aprovada, esmentant la censura del TC per debatre sobre aquestes qüestions.
Aquesta entesa ha arribat després de llargs dies de debat i desacord que van condicionar, fins i tot, la campanya electoral del 10 de novembre. Els tres grups independentistes, que sumen majoria a la cambra catalana, no han pactat un text conjunt, sinó que s’han votat mútuament les vuit esmenes que presentaren tots tres durant el «debat i votació de la proposta de resolució de resposta a la sentència del Tribunal Suprem sobre els fets del Primer d’Octubre», que era el tercer punt a tractar en el ple de dimarts 26 de novembre al Parlament de Catalunya.
La resolució inicial, assenyalada pel TC, inseria el punt 11, que defensava que el Parlament, a través dels seus diputats i diputades, poguera reprovar la monarquia o donar suportal dret a l’autodeterminació. Un punt que va alarmar el Tribunal Constitucional, que va amenaçar el Parlament amb una reacció en cas que es tirara endavant.
És per això que els tres partits independentistes van decidir presentar esmenes separades per sotmetre-les a votacions en el ple de dimarts i que s’han votat conjuntament. Les esmenes rebutgen l’advertiment de suspensió del TC o la seua censura prèvia. Roger Torrent i els membres de la Mesa del Parlament van ser avisats que podien incórrer en responsabilitats penals si no impedien les iniciatives per «eludir» les resolucions del Tribunal Constitucional. D’aquesta manera, la política catalana hauria tornat a estar condicionada per les inhabilitacions.
La proposta de resolució s’aprovava amb 68 vots a favor dels diputats independentistes, 21 en contra de PSC i PP i 8 abstencions dels comuns. Ciutadans es va absentar durant la votació.
Concretament, el text rebutja la «censura» del Constitucional a la cambra sobre el dret a l’autodeterminació i sobre la reprovació de la monarquia. També rebutja la sentència del Tribunal Suprem, exigeix la llibertat dels presos polítics i el lliure retorn dels exiliats. A més, la proposta de resolució titlla «d’escàndol democràtic» l’empresonament de Carme Forcadell per permetre el debat al Parlament sobre qüestions que va prohibir el TC quan ella n’era la presidenta. El fet de referir-se a l’autodeterminació i a la monarquia de manera indirecta, denunciant la «censura» del Constitucional, alliberarà, teòricament, el president del Parlament -Roger Torrent- i els membres independentistes de la Mesa -Josep Costa, Eusebi Campdepadrós i Rut Ribas- de possibles conseqüències penals.
Un nou debat encès
Durant la intervenció dels grups parlamentaris es tornava a viure tensió a l’hemicicle català. El primer a parlar era Vidal Aragonès, de la CUP, que no s’estalviava l’autocrítica. Citant paraules de la consellera empresonada Dolors Bassa, entrevistada en diferit a Catalunya Ràdio, lamentava que institucions i partits independentistes «no hagin estat a l’alçada» per teixir una resposta conjunta a la sentència.
Menys autocrítiques, però igualment combatives es mostraven Marta Vilalta, d’Esquerra Republicana, i Elsa Artadi, de Junts per Catalunya. Mentre la primera advertia que «encara que no els agradi, no podem permetre que els jutges facin de polítics», Artadi posava l’èmfasi en l’anàlisi i les conclusions d’Amnistia Internacional sobre Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, «els únics activistes civils de la Unió Europea pels quals l’ONG ha demanat la llibertat». Artadi, a més, assegurava, en primera persona, que tot i la sentència, «no ens penedim de res». Tornant a la portaveu republicana, Vilalta destacava que durant anys anteriors, al Parlament es van poder aprovar resolucions sobre el dret d’autodeterminació, i que el fet que ara no es puga fer evidenciaria el gir judicial que està patint la política.
Per part de l’oposició, la líder de Ciutadans, Lorena Roldán, deia «no donar crètic» al «temari d’oposició al colpisme» que havien «recitat» els partits independentistes. Assegurava que el Tribunal Constitucional tombaria la proposta de resolució i titllava els independentistes de mentiders. Marta Ribas, de Catalunya en Comú, criticava l’actitud del Tribunal Constitucional i la sentència del Suprem, tot i que també assenyalava l’independentisme, atès que segons ella, tant la CUP com ERC com JxCat havien programat aquest ple al Parlament amb un «objectiu electoral» de cara a les eleccions estatals del 10 de novembre. Ribas, a més, assegurava que la proposta «no servia per unir més l’independentisme», i reclamava més voluntat de diàleg. Pel seu compte, Alejandro Fernández, del Partit Popular, definia la proposta com una «enginyeria jurídica per fer veure que desobeeixen sense desobeir».
Siga com siga, el Parlament ha plantejat un nou pols mirant de driblar la persecució del Tribunal Constitucional. Caldrà veure si, malgrat tot, aquest tribunal reacciona.